En el darrer article vaig tractar la importància i els beneficis que se’n deriven d’educar en emocions. D’acord amb els experts, l’educació emocional permet que la persona desenvolupi conscientment les seves competències emocionals, entenent aquestes com el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds orientades a aprendre a ser (competències personals), aprendre a conviure (competències socials) i aprendre a viure la vida (competències de vida). Es tracta de prendre consciència, comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals.

“Invertir en el desenvolupament de les nostres competències emocionals és tenir cura del nostre benestar interior perquè no podem triar el que ens succeeix a la vida, sí podem decidir com viure allò que ens succeeix”

Per què és important desenvolupar les competències emocionals? Ningú neix amb competències emocionals, s’han d’adquirir mitjançant un procés d’aprenentatge. Desenvolupar les competències emocionals afavoreixen una relació positiva amb un mateix i amb les pròpies emocions, amb els altres i amb les situacions. Han de ser uns recursos indispensables en la nostra caixa d’eines per afrontar la vida, que traurem quan sigui necessari i triarem en funció de la necessitat.

Això no vol dir que pel fet de desenvolupar-les ja no tornarem a sentir dolor emocional, tristesa, ira o qualsevol altra emoció produïda per estímuls que ens emocionen, però sí ens ajudaran a reduir la intensitat i la durada d’aquella emoció. Afrontar dificultats ens facilita aprendre nous mecanismes per encarar situacions similars futures, evitar-les ens pot proporcionar una seguretat passatgera però sempre s’acaba presentant una circumstància similar en què caldrà triar si s’encara amb l’esperit de superar-la i sortir-ne reforçats o bé defugir-la per evitar sentir. No obstant eludir-la, a la llarga ens farà més mal que bé perquè l’evitació propicia la vulnerabilitat.

De vegades, emprar les competències emocionals desenvolupades resultarà fàcil, d’altres més complicat, en funció del moment personal i de la situació que es visqui. Tanmateix, prendre consciència del que sentim, posar-li nom, permetre’ns sentir l’emoció, autoobservar-nos per determinar com ens afecta: fisiològicament, cognitiva i/o conductual i autoconèixer-nos ens permetrà afrontar les situacions en millors condicions.

I com podem desenvolupar les competències emocionals? Com diu Cabero (2009), vivint. Al llarg de la vida, anem madurant com a persones i en aquest procés hi entra en joc el desenvolupament de les competències emocionals. Si es desitja madurar emocionalment es pot aprendre de les circumstàncies de la vida per fer aprenentatges emocionals, posant en pràctica aquells recursos ja apresos, atrevint-nos a abordar situacions en lloc d’evitar-les perquè creiem no tenir els recursos per fer-hi front, llegint bibliografia en la matèria, cursant una acció formativa en gestió emocional, participant en grups de desenvolupament personal...

En conclusió, seguint a Bisquerra (2013), el desenvolupament de competències emocionals té beneficis molt positius en nombroses situacions com ara, en la resolució eficaç de situacions de conflicte; en la millora de les relacions interpersonals; en la perseverança en la tasca fins a acomplir-la; també permet abordar millor els reptes de la vida; prevenir conflictes o resoldre’ls positivament, entre d’altres.

Així, invertir en el desenvolupament de les nostres competències emocionals és tenir cura del nostre benestar interior perquè no podem triar el que ens succeeix a la vida, sí podem decidir com viure allò que ens succeeix.