L’economia andorrana està dominada per models de negoci ‘low cost’, molt  vulnerables en temps d’alta inflació. Els models socials d’economies ‘low cost’  també son molt vulnerables,  atès que el primer que fan les empreses ‘low cost’ és baixar els sous a unes persones exposades a increments de preu de les seves necessitats bàsiques.

L’actual inflació a Andorra en té per llarg per què està provocada per decisions polítiques que no es solucionen. Tot arrenca de la brutal injecció de diners que moltes autoritats monetàries i fiscals han fet al llarg de la pandèmia per aguantar els llocs de treball, les empreses i el consum. A aquesta creació artificial de diner sumem-hi la guerra sobre el control de la dependència energètica d’Europa entre Rússia i Estats Units, també coneguda com la guerra d’Ucraïna. Sumem-hi polítiques de la Xina que han generat el major bloqueig naval de la historia i la disrupció de les xarxes de subministrament, fets que no accidentals. Sumem-hi les mesures contra els subministraments dels ciutadans europeus decretades per Brussel·les, també conegudes com sancions contra Rússia. El resultat és un increment del cost de l’energia en torn al 100%, un increment del cost dels habitatges per sobre del 25% i increments de dos dígits de les altres necessitats bàsiques. La pujada de sous a Andorra anirà per darrera de la pujada del cost de la vida atès que l’actual model ‘low cost’ que domina a Andorra no pot assolir increments de productivitat al ritme de la creixent inflació. El conflicte social està servit.

La realitat és que l’actual model de creixement de l’economia andorrana a base d’endeutament públic per suportar un model ‘low cost’, de baix creixement de productivitat, deixa de ser viable en un entorn d’alta inflació. Per aquest motiu, esdevé necessari preguntar-nos: què pot fer Andorra?

1.- Guardar una prudent distància i una intel·ligent neutralitat davant dels desenvolupaments globals. Masses països estan en situacions massa al límit per tenir reaccions previsibles i assumibles per Andorra.  Andorra necessita guardar  una prudent distància per tenir opcions de maniobra.

2.- Atreure de veritat talent humà i empresarial que permeti accedir a creixements de productivitat, millores en sostenibilitat i millores socials superiors a les actuals

3.- Racionalitzar les activitats institucionals al llarg de tota la cadena de creació de valor. Deixar de llençar recursos en culs de sac que no van enlloc, creats en èpoques d’abundància o per accedir a favors electorals.

4.- No prendre mesures generalitzades a partir de fulls de càlcul crus i durs. Les mesures s’han de prendre amb gran intel·ligència i amb bisturí. Propiciant la neteja de riscs innecessaris i propiciant el potencial de generació futura de valor.

“La realitat és que DA seguirà amb la seva política de l’aparença que tant bons resultats electorals els ha donat. Molt em sembla que també seguirà el constant desprestigi institucional per la tossudesa de la cúpula de DA que no sap com reconèixer les aberracions fetes. El que és segur és que el camí fa pujada”

5.- Sense coixí no es sobreviu en temps d’alta inflació. El capital, els recursos propis i la optimització de capital esdevenen imprescindibles en temps d’inflació. Per tant, el primer que ha de fer Govern és abandonar el vell model de creixement per la via d’endeutament públic. Els governs de DA i Liberals abusat del deute públic per tapar forats i per donar una aparença de creixement. L’alta inflació no és compatible amb l’excés de risc, per què l’alta inflació elimina els marges de maniobra davant d’imprevistos, especialment pel cost del deute i per la dificultat d’accedir-hi atès que poca gent deixa diners avui per què els hi tornis quan no valguin res.

6.- L’alta inflació exigeix eficiència per sobre d’aparences. Tenim masses polítics convençuts que per estar en política i guanyar eleccions han de seguir la filosofia de l’aparença.  Son fidels seguidors del Príncep de Maquiavel.  Son persones que fan de l’aparença la seva norma. Com seria el cas del rei emèrit espanyol que sempre va donar una imatge de lleialtat i entrega al poble espanyol mentre ha viscut dominat pels vicis i la cobdícia. En temps d’alta inflació Andorra necessita eficiència. Les actuals aparences, omnipresents a les actuacions de DA esdevenen un luxe inassumible en temps d’inflació. Per exemple: L’actual aparença de Justícia independent quan dominen els interessos de famílies polítiques; l’actual aparença d’equilibri pressupostari quan tot es basa en l’endeutament perenne; l’actual aparença de poder legislatiu quan domina la protecció dels interessos de famílies polítiques; l’actual aparença de professionalitat en les administracions públiques quan està dominada per cúpules de favors electorals. Son exemples d’aparences per tapar realitats que fan Andorra ineficient i molt vulnerable en temps d’alta inflació.

7.- Prioritzar el prestigi institucional. Andorra no pot fer front a la crisi internacional i domèstica amb l’actual desprestigi institucional. Andorra no podrà sobreviure en temps d’alta inflació si no fa net de les clavegueres polítiques. Andorra ha de ser molt conscient que en temps d’alta inflació el país no podrà suportar el cost i el risc sistèmic que representa estar cada dia i durant anys a l’ull de l’huracà de les clavegueres d’estat  com estem cada dia des de fa un munt de temps. Parlo de les reconegudes actuacions de les clavegueres d’estat d’Espanya en territori andorrà, però també hem de parlar de les cada dia més evidents clavegueres d’estat d’Andorra com les que es posen sobre la taula a programes de gran difusió com el FAQS de TV3 d’aquest cap de setmana o les periòdiques gravacions del món de la corrupció. L’existència de clavegueres d’Estat son la resultant d’aberracions de sectes polítiques, batalles entre famílies polítiques que, poder,  Andorra es podia permetre en temps de vaques grasses i amb tipus d’interès negatius per tapar forats. Però en temps d’alta inflació, és massa arriscat seguir amb l’actual política de donar aparença de legalitat a les clavegueres i a qui les ha liderat. Una Andorra amb institucions desprestigiades és pell en temps d’alta inflació.

La realitat és que DA seguirà amb la seva política de l’aparença que tant bons resultats electorals els ha donat. Molt em sembla que també seguirà el constant desprestigi institucional per la tossudesa de la cúpula de Demòcrates que no sap com reconèixer les aberracions fetes. El que és segur és que el camí fa pujada. Per tant, sembla que la única solució serà que la ciutadania sobirana tregui els rocs de la motxilla, o ens tocarà suar de valent si volem avançar.