El 24 d’agost del 2014, la cònsol general del Estats Units va enviar una carta al llavors ministre, Gilbert Saboya, en la que exigia als bancs andorrans aplicar controls sobre els ingressos en efectiu. Explicava com la màfia holandesa havia ingressat 16 milions d’euros en un banc, que no era BPA. El llenguatge era dur i amenaçador: “we urge the andorran goverment”, “the U.S. urges you seriously”. El Govern andorrà mai no va informar de la comunicació dels nord-americans, tot es va portar amb el secretisme que més tard s’aplicaria al cas BPA. Un mes després de rebre la carta, el ministre Saboya contestava a les exigències americanes amb una resposta evasiva i autocomplaent. La irresponsabilitat del ministre va ocasionar l’enuig dels americans, que va tenir com a conseqüència l’emissió de la nota que va destruir BPA i va afeblir, per sempre, el sector financer andorrà.

Anton Smith, agregat d’economia a l’ambaixada americana ho confirma repetidament. En una conferència, el maig del 2015 diu: “L’any passat vàrem manifestar la nostra inquietud a Andorra a través d’un informe oficial per assenyalar uns errors identificats pel Moneyval sobre l’actuació del sistema. No han actuat amb la fluïdesa que esperàvem (es refereix al Govern d’Andorra) i per això finalment hem agafat el martell”. Setmanes després, en un e-mail enviat als seus superiors, declara: “un procediment general que es va entregar a les autoritats andorranes l’agost de l’any passat motivat per les preocupacions que ens van portar finalment a emetre la nota del 311”. Smith assegura que la causa de la devastadora nota del FINCEN va ser la negligència del govern de Toni Martí, no una altra raó.

El secretari d’Estat espanyol d’Interior en aquells temps, Francisco Martínez, va adreçar una carta a Xavier Espot el passat mes de novembre en què afirmava que qui va conduir els americans a actuar contra BPA van ser les autoritats andorranes. Entre d’altres coses, explica:

• “El origen de la inteligencia que subyace en la nota del FINCEN no son fuentes propias ni fuentes españolas, sino información facilitada directamente desde el pricipado de Andorra deliberadamente exagerada o incluso manipulada”
• “Dicho con toda claridad: la inteligencia recopilada por el FINCEN tiene su origen en Andorra y en las investigaciones realizadas por la UIFAND”
• “Tales intereses espureos estaban concentrados en el Principado de Andorra y apuntaban al deseo de mostrar una reacción ejemplarizante frente a las autoridades de EEUU”.

“Més enllà de la participació que hagi pogut tenir l’anomenada policia patriòtica, si les afirmacions de Francisco Martínez són certes, i així ho crec, Andorra va fer de BPA un boc expiatori potser per salvar un altre banc o la plaça financera”

Martínez insisteix en què, per satisfer els americans enfurismats per la resposta temerària de Saboya, les autoritats andorranes van exagerar i van manipular la informació. Els van enganyar amb casos ja judicialitzats i reportats pel propi banc a les autoritats andorranes de supervisió, fins i tot resolts favorablement per a BPA.

Més enllà de la participació que hagi pogut tenir l’anomenada policia patriòtica, si les afirmacions de Francisco Martínez són certes, i així ho crec, Andorra va fer de BPA un boc expiatori potser per salvar un altre banc o la plaça financera. Comesa la infàmia, els mateixos que van enganyar als americans van extremar les acusacions contra BPA, erigint-se ells en exemple de decència i honestedat. Quin cinisme el del cap de l’executiu que, coneixedor de l’engany, es posa en escena amb ‘continguda’ indignació per portar el cas a fiscalia i personar-se, més tard, com actor civil. És obscè haver empresonat Joan Pau Miquel durant quasi dos anys i haver infligit  danys irreparables a clients, empleats i accionistes del banc, sabent que la raó de tot es trobava en la seva passivitat front a les amenaces americanes, i en l’engany que ells mateixos van perpetrar per calmar la indignació dels Estats Units.

Si el que diu Martínez és veritat, i no ho dubto, és gravíssim -moralment, èticament i legalment- que les autoritats andorranes hagin estat prevaricant durant aquests darrers vuit anys amb secretisme, culpabilització de l’entorn BPA i control sobre les institucions, judicialitzant el que saben que té origen en la seva pròpia negligència i irresponsabilitat.

No hi ha pitjor crim que l’abús de poder, aquell que exerceix el poderós -impune-, sobre l’indefens.