La cistella i el lot de Nadal resisteixen com un atavisme davant el nou règim de la quinoa, les baies d’açaí i el suc premsat en fred. Són uns obsequis que ens tornen a l’etapa de la infantesa quan arribaven embolicats amb paper de cel·lofana a casa però que, amb el pas del temps, s’han convertit en un dolorós recordatori, perquè fer-se gran ja ho té això. Aquella cistella que et semblava màgica és ara com un relat de Cheever o de Carver perquè ‘Una conversa seriosa’ et produeix el mateix efecte que si un ren del Pare Noel et travessés el cor amb la cornamenta. Com aquelles aparicions del Dúo Sacapuntas que et feien riure tant i que ara et condueixen a un plor depressiu com la lectura de ‘La petita venedora de llumins’ d’Andersen.

Perquè ara, aquells totxos plens de sucre que abans anomenaves torrons són míssils de llarg abast que podrien deixar la dentadura de l’increïble Hulk com un formatge emmental. T’adones que aquelles ampolles de cava que llençaven llampades verdes i daurades contenen un líquid que convertirà el moment en què et despertes, en nadales de Letícia Sabater o de David Bisbal. I ‘El burrito sabanero’ et perforarà el cervell i convertirà el teu estómac en un tablao flamenco amb tota la companyia de Mercedes de Córdoba taconejant sobre el teu estómac i el teu fetge  i sense que un còctel de sal de fruites Eno, Primperan, Gaviscon, Almax i Omeprazol ho impedeixi.

“Hi ha productes que, a l’estómac, et fan el mateix efecte que el maridatge de sosa càustica amb Pato WC”

Hi ha productes que, a l’estómac, et fan el mateix efecte que el maridatge de sosa càustica amb Pato WC. I, llavors, és quan entens el perquè el dàlmata del veí et girava la cara i et grunyia quan li oferies un tros de llonganissa. Però quan ets adult, les 35.000 calories de la cistella et tornen la mirada (com les nines de Famosa tornaven al portal), en forma de mutacions processades que no compraries al súper ni amb una pistola Sig Sauer P250 a la templa. I és que allò que et feia saltar com un gripau de petit, ara és l’arma de la ruleta russa de la pel·lícula ‘El Cazador’ però amb el xicot de la teva cosina en el paper de Christopher Walken, amb la qual cosa tot és més depriment, encara.

Els productes de la cistella són l’últim recurs, quan el cunyat es fa massa pesat o la padrina ha quedat fora de combat després d’un vaset d’orujo. És el moment de sortir aquell torró que sembla elaborat per Walter White al laboratori de metanfetamina de ‘Breaking bad’. La seva aparició fa que els familiars que estaven enganxats a la cadira amb Loctite 638 aixequin el cul i marxin, mentre la cistella se’n va cap al rebost convençuda que ni el superdolent Joker, el de Batman, seria capaç de dissenyar un deliri tan perillós per a la supervivència de la humanitat.

Malgrat això i per a molta gent, un Nadal sense el lot i la cistella és com una boda sense conga o com aquella persona que et trobes a totes les festes i que ningú coneix. En aquesta època de culte a la salut, la nutrició i la dietètica, els seus productes representen el triomf d’un pecat, la gola en una celebració cristiana.