Un any més la festa nacional del Principat d’Andorra en la solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell ens fa arribar la seva protecció maternal. Maria vetlla per tots des del seu santuari a Canillo, i no ens deixa mai. Tampoc en els difícils temps de pandèmia o de crisis. Podem confiar totalment en ella, que vol la germanor de tots els seus fills i la nostra fidelitat a Jesús i al seu evangeli.

Així ens ho recorda el Missatge del Papa Francesc per a tots els andorrans, enviat fa uns dies pel senyo nunci, i que diu així: “Amb ocasió de la Festa Nacional d’Andorra, en la trista circumstància d’incertesa i sofriment a causa de la pandèmia, desitjo manifestar a V.E. i a tots els fills i filles d’aquesta nació, els meus sentiments de proximitat i els meus vots de bé, mentre imploro el senyor,per intercessió de la Mare de Déu, que els concedeixi caminar per sendes de justícia, fraternitat i solidaritat. Francesc PP.”

“A Andorra hi ha hagut i hi ha moltes iniciatives de servei i de caritat, de fe i d’unió de totes les parròquies del país, com ho veiem per exemple en la casa de colònies Aina, en moltes activitats solidàries, així com en el treball continuat de les Càritas parroquials i nacional”.

Ara fa cent anys, el 8 de setembre de 1921, el cardenal de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer, amb el seu amic, el nostre bisbe d’Urgell i príncep de les Valls d’Andorra Mons. Justí Guitart, van coronar canònicament la imatge de Jesús i de Maria a Meritxell. El síndic general M.I. Sr. Josep Gresa s’havia adreçat al poble andorrà mesos abans, al novembre de 1920, per dir-los que “l’amor a Maria, elevant i transfigurant l’amor al país, ha format d’ambdós una espècie de patriotisme sobrenatural”. Els ciutadans respongueren a la invitació del seu síndic amb una capta perquè l’orfebre Cabot de Barcelona elaborés la corona per a la Mare de Déu de Meritxell i el seu fill. El Consell proclamava: “Per patrona us aclama el Consell amb gran amor, que sou d’Andorra el tresor”.

D’això fa un segle. Donem-ne gràcies a Déu!

La coronació canònica subratlla i enforteix la devoció envers la Mare de Déu, i consisteix en la imposició d’unes corones a la imatge de la Verge Maria i del nen Jesús. És bo subratllar la relació entre la corona que ofrenem i el compromís de conversió i de vida de fe dels fidels. S’uneixen culte litúrgic, caritat i apostolat cristià. Tots els fidels hem d’entendre que la veritable corona de la Verge som nosaltres mateixos, i que la corona i les pedres precioses que la poden adornar són els fruits d’una vida de fe, que s’expressa en la caritat. A Andorra hi ha hagut i hi ha moltes iniciatives de servei i de caritat, de fe i d’unió de totes les parròquies del país, com ho veiem per exemple en la casa de colònies Aina, en moltes activitats solidàries, així com en el treball continuat de les Càritas parroquials i nacional. “El que jo vull és amor i no sacrificis...”, reclama Jesús (Mt 9,33).

En cenyir amb una corona visible la imatge de la Mare de Déu reconeixem que Maria és reina ja que el seu fill és el rei de l’univers, el Salvador a qui val la pena seguir i imitar. Volem que els valors evangèlics siguin els qui afaiçonin el nostre país: posar per damunt de tot l’amor; cercar sempre la reconciliació i la pau; servir el bé comú i la dignitat de les persones; mantenir la unitat i la tradició en les coses essencials de la nostra pàtria andorrana, i alhora restar oberts a la fraternitat universal amb els altres pobles i cultures del món, preocupant-nos sempre pels necessitats i els vulnerables. Maria a Meritxell ens ensenya el camí de la fidelitat a l’Evangeli que l’Infant porta a la seva mà esquerra, prop del seu cor, mentre ens allarga la seva mà petita però molt poderosa.

Joiosa Festa Nacional a tot el Principat d’Andorra, que enguany és la Festa del Centenari de la Coronació!