Cadis, París, Lisboa, Roma, Nova York... Ja hi tornem a ser, la cantarella de cada estiu a l’hora de programar les vacances.
Hom, generalment fa una ruta en funció d’allò que vol visitar, però no és ben bé la realitat per a un celíac. Cal fer prèviament una recerca exhaustiva dels restaurants i comerços on podrà trobar menjar amb tota confiança. Per tant, aquest moment de creació del full de ruta de les vacances sovint es transforma en un moment de nervis, i en la majoria dels casos acabem anant als destins més poc exòtics o “segurs”, entenent-se com a segurs els llocs on podem degustar la gastronomia sense perills de contaminació i sense que ens mirin amb cara estranya quan demanem com estan manipulats certs aliments.
“Tenint en compte les dimensions del país i els recursos que ofereix com a destí turístic, m’agradaria que en un futur no massa llunyà, els andorrans, restauradors i polítics puguin desenvolupar aquesta empatia cap als celíacs”
Puc citar sense anar més lluny el cas d’Itàlia, el país per excel·lència “della pasta e pizza”, i paradoxalment “il paradiso senza glutine”. Com pot ser que sigui tan fàcil gaudir d’unes vacances fora de perill en el país de la farina de blat? Doncs perquè els italians, restauradors i polítics inclosos són sensibles cap al col·lectiu celíac, que no hem d’oblidar que som malalts, i que l’únic medicament és la nostra alimentació estricta i de per vida sense gluten. La sensibilització que té aquest país cap als celíacs és envejable, i l’AIC (Associació Italiana de Celíacs) té acreditats més de 3.000 establiments en tot el seu territori i uns 55.000 membres inscrits. Forma, assessora i certifica als restaurants, pubs i altres establiments que ofereixen productes sense gluten. Proporciona informació sobre la malaltia i sobre la dieta, a través de campanyes de comunicació i projectes educatius a les escoles. Manté un vincle molt profund amb la comunitat mèdica i fomenta la investigació de noves tècniques de diagnòstic.
L’ACEA (Associació de Celíacs d’Andorra) li té una enveja sana, ja que treballa molt dur per a poder aconseguir alguna semblança al model italià. Tenint en compte les dimensions del país i els recursos que ofereix com a destí turístic, m’agradaria que en un futur no massa llunyà, els andorrans, restauradors i polítics puguin desenvolupar aquesta empatia cap als celíacs, i que de mica en mica puguem oferir unes vacances sense gluten als nostres estimats visitants, aconseguint que Andorra pugui esdevenir també un “paradís sense gluten”.