No soc home de comptes. No sé quant és 5 per 3. Per tant, no sé fer comptes. Efectivament sóc un analfabet. Tu que llegeixes això ets més intel·ligent que no pas jo. Així doncs t’exposaré les dades, i deixaré que tu mateix facis els comptes.

Primera lliçó que he après de l’article que vaig publicar el dimecres passat: faig una reclamació a l’administració per tal que faci respectar els meus drets, però al govern d’Andorra li és exactament igual el català, el transport i tota la pesca. Sort que Mònica Bonell havia dit en una entrevista a El Temps que “el català era un símbol identitari i sobirà d’Andorra i que el defensaven amb la nova llei.” I amb paraules de Carmen Junyent, odiada pel govern d’Andorra: El catalanoparlant ha fet seva la idea que la supervivència del català està en mans de l’administració, però no és així... i continua: Fa temps que l’administració no treballa per a fer respectar els nostres drets. Els únics que poden salvar, doncs, el català són els mateixos catalanoparlants.

Tu que en saps, fes comptes, fes-los...

Segona lliçó que he après de l’article que vaig publicar: Sol dins un bus, ple a vessar, no trobo cap aliat. Estic envoltat de gent que sap parlar català, però que no em fan costat quan una impertinent se n’enriu de mi. Només li havia demanat al conductor, quina casualitat que sempre són homes, que parlés en català i tots van cridar que no calia.

La sociolingüista de qui us parlava abans ha posat nom a aquesta mena de situacions: Diu que el català és una llengua marcada perquè està tant estigmatitzada i perseguida que els catalanoparlants prefereixen renegar de la llengua comuna per a mantenir la pau. I així, el missatge indirecte que s’envia a l’immigrant, que és qui ha d’aprendre a parlar català, és que fa molt ben fet. La seva actitud és la correcta. Resultat: com que ningú no volia merder, el català va ser silenciat.

Tu que saps fer comptes, diga’m què hauries de fer i quina conclusió en treus.

Tercera lliçó que he après de l’article que vaig publicar: Casualment, l’endemà de la publicació del meu article, a les notícies d’Andorra Televisió expliquen que els conductors estan disposats a fer vaga perquè consideren que l’empresa no els ofereix unes condicions òptimes per a treballar. Per tant, s’evidencia que l’empresa menteix. Quan diu que és favorable a les formacions és que menteix perquè si no és capaç de donar bones condicions laborals als seus treballadors, ni molt menys serà capaç de formar-los.

Política Lingüística va donar per satisfactòria la resposta de l’empresa i no va fer cap inspecció, per tant, no els van imposar cap sanció. A més a més Consum no va traslladar la queixa i, per tant, el govern no ha actuat contra les pèssimes condicions dels conductors.

Tu que saps fer comptes, treu-ne les conclusions pertinents.

Quarta lliçó que he après de l’article que vaig publicar: Quan miro la notícia d’Andorra Televisió noto que hi ha dos mons. Els conductors, és a dir, els empleats, s’expressen en castellà davant de la càmera mentre que el patró, que davant de la càmera sí, s’expressa en català. Com que ets més intel·ligent que jo i com que també tens més experiència que jo, saps que el patró segurament s’adreça als empleats en castellà. No fa gaire ha començat la flaire, potser es faci més gran... La flaire diu que el català és classista perquè al capdavall el parlen els patrons entre ells. Tot i ser la nostra llengua comuna, no la comparteixen. És com si hi hagués una intenció d’excloure l’altre que, casualment, és foraster. Jo en dic racisme, la flaire en diu classisme, tu que saps fer comptes, podràs concloure’n que tu, això, mai ho has fet.

Cinquena lliçó que he après de l’article que vaig publicar: Els comentaris que he rebut són explicatius de com van els nostres drets. Uns anònims escriuen obertament en castellà dins d’un diari catalanòfon per a riure’s encara més de mi. N’hi ha un que s’atreveix, fins i tot, a titllar-me de sensacionalista. Segur que deu saber quina és la diferència entre un article d’opinió, un reportatge, un breu, etc. Potser caldrà, fins i tot, que li diguin com s’estructura cadascun. La Carmen Junyent també en parla d’aquesta actitud: “La població que no vol parlar català, perquè simplement no vol parlar cap llengua, s’ha desacomplexat i ara s’atreveix a intimidar els catalanoparlants.”

La persona del comentari o la dona del bus, que feia befa de mi, són el mateix tipus de persona. En situació d’assetjament escolar, ho hem après de Finlàndia, si tota la classe va en contra de l’agressor, s’atura el bullying. Entrem doncs en una altra fase, de la qual també parla la Carmen, que és l’agressió del mateix catalanoparlant contra la seva pròpia llengua. A partir d’aquí el català ha begut oli. És a dir: com que tothom n’ha estat còmplice, ningú no ha defensat l’agredit. És aleshores quan l’agressor es permet la llicència d’imposar el castellà i fer desaparèixer el català. Tu que ets més intel·ligent, pots fer els comptes.

PS: és clar, si l’immigrant està en contacte amb l’immigrant les 8 hores de feina, potser necessita que li paguin la formació dins de la jornada laboral...

Ai no, que la pela és la pela...

Tu que ets intel·ligent, fes els comptes.