Era el 17 de setembre d’enguany i agafeu bé les dates perquè us sorprendrà la rapidesa amb què el Govern gestiona les queixes de la ciutadania. Res, agafava el bus, eren aproximadament les tres en punt i volia seure al bell mig del bus perquè després has de sortir per la porta del darrera. El conductor no s’espera ni 10 segons, engega el motor i, jo, que vaig amb crossa, per poca cosa caic. Evidentment, tot i que en veu alçada, em queixo, em respon que no entén el català. Sant dels Sants que no és pas el primer cop, li repeteixo en anglès. No sé, als busos, al foraster, se l’ha de respondre en anglès i prou. No se suposa que és la llengua amb què viatges pel món?

“A Política Lingüística, a banda de no excusar-se, repeteixen el mateix conte de sempre: hem trucat, l’empresa diu que fa costat a les formacions, però ens donarem per contents. Faig: “doncs teniu feina perquè continua tot igual!”. Ara que hi ha nova Llei del català, per cert ja en vigor, l’aplicarem al gener! Perquè l’aplicaran, oi?! Això, com les Duracell, perquè el castellà perllonga i persisteix mentre el Govern s’ho salta tot”

No sap anglès i comença el camí de les Duracell, perquè com les piles de Duracell, el castellà perllonga la seva trajectòria mentre el Govern no aixeca ni un pam de dit per a fer respectar els drets dels seus ciutadans. Passa un mes, no rebo cap mena de resposta. Un silenci sepulcral. Vaig entregar la queixa a Política Lingüística, després d’haver-los trucat tot just al moment de l’incident. Dos mesos després, quan faig queixa al Raonador del Ciutadà, diuen que no tenen la meva adreça electrònica, la qual cosa no és correcta perquè em van enviar ells mateixos el formulari de la queixa. Però, ep, n’hi ha més. Consum, a qui també vaig adreçar la queixa, tampoc no respon. Cap trucada, cap missatge de text, res. Ho vaig fer tot digitalment i, de fet, el mateix dia vaig trucar al Govern i a Consum, però no vaig rebre cap resposta.

L’obligació de Consum hauria estat fer arribar la queixa a Política Lingüística i a Govern. Avui encara espero que s’excusin. A mitjans de mes, torna que torna. El bus va ple com un ou i la gent comença a queixar-se amb molta raó. A mi que m’agrada molt ficar-me en jardins, demano al conductor que parli mínimament en català. Perquè, com és habitual, amb poca o molta gent, el català és inexistent. Tan inexistent que sé per experiència pròpia que a la direcció que porta la Línia 4, li fa nosa atendre els seus clients en català. Uns 5 catalanoparlants m’envolten i frenen. No, no cal, això del català és per als morts. Diuen, hi ha moments per demanar-ho, cosa que fa evident que la darrera campanya de Política Lingüística a Instagram que mira de fer entendre que la llengua no es canvia, no ha funcionat pas. No ha arribat a ningú. Sol, al davant d’un bus que acull gent fins al seient del mateix conductor, he de suportar la befa d’una senyora que amb tota la poca vergonya del món apuja el to per a burlar-se de mi: “¡habla catalán, ah, ah!”.

És clar, si hagués tingut una resposta abans... Però la qüestió és que ningú no m’havia respost des de les instàncies pertinents i, després de la humiliació, m’he d’empassar el gripau i no puc presentar cap queixa perquè bàsicament ningú no me l’atén. Passa el segon mes, el silenci continua com les piles de Duracell. Dura i perdura. He d’anar al Raonador del Ciutadà. Em queixo del català, del silenci, d’haver de suportar busos plens a vessar de gent, de no ser atès en català, de fet, exposo l’afer de l’FNAC i, reblo, vull una resposta per escrit, no cal cap e-mail.

Tot allò que havia de passar, va deixar de passar i el silenci va continuar, com les piles de Duracell. M’envien una resposta que només contempla la queixa dels busos plens. Ho fan per correu electrònic tot agafant-ne l’adreça de les proves que aporto. Hi responc que havia adreçat la meva queixa a Política Lingüística. Cap resposta, això sí, un bon Nadal com a Amazon i, després de tot, una única trucada de resposta de Política Lingüística on, a banda de no excusar-se, repeteixen el mateix conte de sempre: hi hem trucat, l’empresa diu que fa costat a les formacions, però ens donarem per contents, etc. Faig: “doncs teniu feina perquè continua tot igual!”. Repetició i afegitó, ara que hi ha nova llei, per cert ja en vigor, l’aplicarem al gener! Perquè l’aplicaran, oi?! Això, com les Duracell, perquè el castellà perllonga i persisteix mentre el Govern s’ho salta tot.

PS: del Raonador del Ciutadà, encara n’espero la resposta.