Fa més de dos anys que en nom de l'empresa que dirigeixo i que en aquells dies gestionava prop del 7% de la inversió estrangera que, segons els números oficials publicats, arribava a Andorra, vaig contactar amb el gabinet del ministre Gallardo, a qui no conec personalment, per derivació del propi cap de Govern. Van passar mesos i mesos fins que vaig rebre una resposta, en aquells dies va arribar la pandèmia, les restriccions, les complicacions d'agenda, etc i la nostra reunió mai es va dur a terme. És el primer ministre responsable de l'àrea d’ Economia que en 8 anys, no té a bé reunir-se amb nosaltres. Va ser un plaer immens compartir reunions amb Francesc Camp i també moltes hores amb en Gilbert Saboya, amb qui vaig parlar hores i hores personalment sobre el país, l'economia, les relacions diplomàtiques i sobre la nostra visió com a professionals sobre l'àrea d'inversió estrangera i diversificació econòmica d'Andorra. No sols em va escoltar durant llargues hores de reunions sinó que va mostrar un ampli interès en els nostres suggeriments i una clara voluntat per canviar i fer coses. Després, el temps del seu mandat era el que era i moltes coses irremeiablement van quedar pel camí.

Tenia l'esperança de rebre, després de l'escrit de diverses pàgines que vaig enviar al Sr. Gallardo, com a mínim una trucada telefònica seva, potser un correu electrònic, … i ni tan sols això vaig obtenir de la seva part.

Mentrestant, tots aquests mesos, veiem com surten a la seva agenda un cúmul de viatges, permetin-me i amb tot el respecte, però sense sentit, alguns fins i tot titllats pels seus companys com “totalment absurds” o “vacances pagades entre tots”. He llegit un darrere l’altre els seus titulars de premsa i un dels últims em va deixar, per dir-ho d'una manera cortès, en estat de xoc: “El model a seguir no és Gibraltar, és Silicon Valley”. El meu cap en aquest moment pensava que anava a explotar.

Veuran, sóc andorrà, i una de les deu oficines de la meva empresa està a Gibraltar. He viscut allà diversos mesos i viatjo sovint a aquest petit territori. La primera pregunta que em ve al cap és: Quantes vegades ha anat a Gibraltar el Sr. Gallardo per a emetre aquesta afirmació? Quantes vegades s'ha reunit el Sr. Gallardo amb el seu homòleg a Gibraltar, amb qui a més tinc una bona amistat i va ser també primer ministre durant 8 anys?

“Quants anys necessitaria Andorra per a convertir-se en alguna cosa que pogués si més no dir-se similar a Silicon Valley? Fins que passin aquests centenars d'anys, què ocorre amb les necessitats i les preocupacions reals del país i dels seus ciutadans?”

La resposta la poden imaginar. Sr. Gallardo, em dirigeixo a vostè a través d'aquest article, que l'equip de l’Altaveu ha tingut a bé publicar i als qui estic realment agraït, per a explicar-li algunes coses sobre Gibraltar i Silicon Valley:

· Gibraltar va obtenir en l'últim exercici abans de la pandèmia una inversió estrangera de prop de 2.000.000.000 de lliures. Andorra va tenir al voltant de 300.000.000 d’euros. No sols la diferència és abismal, sinó que en aquests números Gibraltar té en compte, com no pot ser d'una altra manera, la desinversió estrangera, és a dir, quants inversors han marxat del país. Vostè publica titulars amb un gran creixement en la inversió, però perquè no fa públics els números de desinversió estrangera? Per què no separa la inversió estrangera en immobles de la inversió real en talent empresarial?

· Gibraltar té aeroport, Andorra no, perquè el govern del qual vostè participa prefereix tenir-lo al país veí. Sr.Gallardo, governar és prendre decisions i els ciutadans som conscients que aquestes decisions, poden no agradar a tothom, però s’han de fer pel bé del país.

· Gibraltar té la seva pròpia moneda i capacitat per a emetre a l'empara del Banc d'Anglaterra. Andorra utilitza la moneda dels països veïns, creada per un club d'estats del qual ni tan sols és membre.

· Gibraltar rep cada any una quantitat de turistes molt similar a la que rep Andorra i la despesa que fan és de gairebé tres vegades més.

· Gibraltar disposa d'un nivell d'exportació en diversos productes que triplica el nivell d'Andorra.

· Gibraltar té una borsa de valors pròpia on cotitzen les empreses destacades del territori. Andorra no.

· Gibraltar té a més de casino, sistema de loteries propi que aporta una bona partida econòmica als pressupostos de l'estat.

· Gibraltar té 92 vegades més vaixells matriculats i 96 vegades més aeronaus que Andorra.

· A Gibraltar un inversor estranger triga de mitja 2 setmanes a tenir la seva empresa operativa, a Andorra el termini és de tres mesos. Recordo també la seva arxianunciada auditoria per a millorar processos interns i reduir temps i sap què diuen els treballadors dels respectius departaments del seu ministeri? Permeti'm que jo li digui: "Aquesta auditoria no ha servit de res, perquè tot continua funcionant igual de malament que abans, perquè ens falten mitjans, recursos i normatives clares i coherents, adaptades a la realitat actual”.

Aquests són només alguns punts destacables de l'economia gibraltarenya que demostren que tan dolent no ha de ser el seu sistema, segurament si s'hagués pres la molèstia de visitar Gibraltar i reunir-se amb els membres del seu govern podria importar a Andorra grans coses que es fan en aquest petit territori britànic, deixant de costat les versions dels mitjans de comunicació del país veí del sud que moltes vegades són tendencioses i manipulades i que Andorra ha viscut i encara viu en primera persona.

Anem ara a veure el que vostè vol ser, Silicon Valley (que tinguem en compte que és una sub-regió, no un país com Andorra)

· Silicon Valley és una àrea d'aproximadament 18.*000km2 i té més de 7.000.000 d'habitants. Només en el centre viuen gairebé 900.000 persones.

· Silicon Valley disposa de cinc aeroports al seu voltant, dues estacions de tren i 5 universitats.

· Apple, Google, Yahoo, Intel, *Oracle, Cisco o Hewlett Packard són només unes quantes de les desenes de multinacionals de gran prestigi instal·lades allí, només els beneficis d'una d'elles multiplicaria per xifres astronòmiques el potencial econòmic del nostre país.

· Silicon Valley Té un PIB de 275.000 milions de dòlars contra els poc més de 3.000 que té Andorra.

“Hi ha vegades en que un polític en lloc de plantejar titulars i objectius populistes o de fer viatges amb moltes fotografies i poc fons -com deia abans-, hauria de tocar de peus en terra, sortir al carrer a escoltar la gent del seu país, als seus empresaris (a tots, no sols als del seu color polític) i treballar i preocupar-se per aquestes persones que són les que estan en el dia a dia d'un país que entre tots fem que sigui fort, gran i inigualable”

Prefereixo no continuar donant dades, perquè crec que són més que suficients perquè els lectors se n’adonin del fora de lloc i de lo desafortunada que va ser la seva expressió.

Quants anys necessitaria Andorra per a convertir-se en alguna cosa que pogués si més no dir-se similar a Silicon Valley? Fins que passin aquests centenars d'anys, què ocorre amb les necessitats i les preocupacions reals del país i dels seus ciutadans? Què ocorre amb el teixit empresarial andorrà? Què ocorre amb la inversió estrangera transparent i sostenible? Què ocorre amb la promoció econòmica d'Andorra en l'exterior?

Silicon Valley, això és el que molt probablement mai podrem ser. Perquè això és el que ens ocorre moltes vegades, que volem ser tantes coses que al final no som res i ens quedem a la cua de tot.

Virtus Unita Fortior implica també que els polítics han de ser capaços de detectar les virtuts que tenen les seves empreses i els seus ciutadans perquè el país sigui més fort, i també implica que han de ser conscients de la realitat del seu territori i ser capaços d'importar talent i virtuts de fora per a continuar fent d'Andorra un país fort i pròsper a tots els nivells, enlloc de fer viatges sense sentit per signar acords o convenis, quins la majoria mai serviran per res més que per fer grossa la llista d’actes que es van signar durant el seu mandat; però Sr. Gallardo, en la època que vivim ja no importen les fotos o la quantitat, importa la qualitat. Importen els fets i no les paraules.

Perquè hi ha vegades en que un polític en lloc de plantejar titulars i objectius populistes o de fer viatges amb moltes fotografies i poc fons -com deia abans-, hauria de tocar de peus en terra, sortir al carrer a escoltar la gent del seu país, als seus empresaris (a tots, no sols als del seu color polític) i treballar i preocupar-se per aquestes persones que són les que estan en el dia a dia d'un país que entre tots fem que sigui fort, gran i inigualable. I fer això implica moltes vegades deixar de somiar i de perdre el temps i els diners dels contribuents en coses que per motius polítics, econòmics, geogràfics o, fins i tot, socials mai podran arribar a ser.

Quan vulgui parlar, ministre Gallardo, estic a la seva disposició però no al seu servei, al servei d’Andorra.