Li parlo després d'haver arribat a un estat de desesperació, després d'haver confiat en el que és el sistema andorrà i no haver aconseguit trobar solucions, després d'haver buscat els mitjans per fer alguna cosa i no haver fet res.
Tal com jo, som molts els que vam estar acomiadats a causa del coronavirus o Covid-19 injustament.
Jo mateixa vaig crear un grup per a gent com jo, on som majoritàriament dones, sense saber que fer en aquest present tan amarg, on ningú ens ofereix ajuda plausible.
Estem unides, seguint les seves conferències de premsa, els seus decrets i lleis, les notícies on parlen de les noves mesures de Govern, i quan just comencem a veure la llum al final de túnel, ens tallen l'electricitat de tot el país.
Vinc a parlar-li no només per mi, no només per aquestes dones que he conegut, sinó per totes les famílies que estan pagant per empreses egoistes que han preferit fer fora gent treballadora per lliurar-se d’enrenous administratius, o de demanar ajuda com vostè va dir, Sr. Espot per que puguin pagar els sous als empleats.
El desànim i la infelicitat de trobar-se sense un treball en el qual tornar quan tot això s'acabi ja és molt, però lo pitjor és sentir que res es pot fer des de el mateix Servei d'Ocupació.
Vinc a parlar-li no només per mi, no només per aquestes dones que he conegut, sinó per totes les famílies que estan pagant per empreses egoistes que han preferit fer fora gent treballadora per lliurar-se d’enrenous administratius
Segons la llei òmnibus, tot acomiadament a partir de el 13 de març és nul, però després d'haver omplert el registre de acomiadaments a la pàgina de treball.ad, em diuen des del Servei d'Inspecció de Treball que el que va fer l'empresa és completament legal, (ja que estava en mesos de prova i es van aprofitar de això) encara que estigui dins de la data del que decreta aquesta mateixa llei.
Després, en l'actual estat de confinament, em diu el mateix servei que he d’inscriure'm al Servei d’Ocupació per trobar una feina el més ràpid possible, quan el que vaig perdre és perquè les guarderies tancaven i per quedar-me a casa cuidant de la meva filla d'1 any. Els hi contesto que no puc buscar feina, perquè no tinc amb qui deixar la meva filla, estic separada i tinc la seva custòdia.
Llavors em passen el número del ministeri d'Afers Socials perquè puguin veure quines ajudes em corresponen.
Vostè va dir que hi hauria "ajuts a l’habitatge si hi comencen a haver dificultats per pagar lloguers entre les famílies, i que se suprimeixin alguns dels requisits que ara es demanen; i accedir a les ajudes de prestació econòmica per desocupació involuntària.... sigui més directa del que ho és fins ara" pel que fa als acomiadaments.
Acaben la trucada dient-me que desitgen que el confinament s'acabi com més aviat millor perquè jo pugui el més ràpid possible trobar feina i així solucionar els meus problemes.
Ara bé, amb tot el respecte i admiració Sr. Espot, jo li pregunto si les lleis i decrets que estan sortint són per donar un cop de mà als treballadors o les empreses, una vegada que jo com tants altres residents i temporers hem perdut els nostres treballs injustament i no tenim com arribar a final de mes per això, i tot i així l'empresa surt guanyant perquè… és legal el que va fer? Com pot ser legal i just que una empresa pugui sol·licitar ajudes per mantenir els sous als seus treballadors, puguin deixar de pagar els seus lloguers o una gran part d'ells, i tants com nosaltres...
Espero que perdoni la llibertat que m’he agafat en escriure-li, però porto molt temps creient que visc en un país just com per ara haver de mirar al meu voltant i només veure infortunis. No vulgui donar-li la raó a la gent que diu que el més ric es tornarà més ric i el pobre, cada vegada més pobre
La base de la piràmide estem a casa sense cobrar un duro a final de mes. El més lamentable és que tot l'esforç, dedicació i temps que vostè, Sr. Espot, està comprometent en les seves accions i paraules, les empreses del nostre país s'ho estan passant pel forro (perdoneu l'expressió) i quan tot això acabi elles seguiran de peu i nosaltres lluitant pel pa de cada dia sense saber com.
No em sembla que l'economia d'Andorra se solucioni amb els diners dels turistes que vinguin en un futur pròxim, si ni les persones del país no poden permetre’s fer la compra del mes o pagar les seves factures.
Espero que perdoni la llibertat que m’he agafat en escriure-li, però porto molt temps creient que visc en un país just com per ara haver de mirar al meu voltant i només veure infortunis.
No vulgui donar-li la raó a la gent que diu que el més ric es tornarà més ric i el pobre, cada vegada més pobre. Moltes gràcies per la seva atenció si ho ha llegit tot. Espero atentament escoltar-lo al nostre canal de televisió nacional.