Si llegeixo bé i m’he informat prou adequadament, resulta que gairebé deu anys després que explotés l'operació internacional Lava Jato i que el Brasil arribés a un acord amb la constructora Camargo Correa, la Justícia andorrana intenta l'enèsim artefacte legal contra els directius i els amos de la BPA. Un altre més.

En un aute de processament de l’11 de juliol de 2023 s’indica que la constructora Camargo Correa havia format un càrtel per controlar les licitacions d’obres al Brasil. A canvi, assenyala la resolució judicial que m’ha fet arribar un ocellet, es pagaven ‘suborns’ en aquell país. Assenyala, també, que per fer aquests pagaments es van obrir comptes bancaris a la BPA a tres societats del grup constructor. Amb l’obertura dels comptes esmentats, el jutge substitut i de reforç Joan Carles Moynat acusa els directius de BPA d’ ‘estructurar’ el sistema per ajudar a canalitzar aquests diners d’origen delictiu i de no tenir la “diligència deguda” en el control dels comptes. És a dir, el jutge acusa els directius d’un banc privat, d’ajudar els seus clients en la creació d’estructures mercantils sense adonar-se que és una de les funcions primordials d’aquest tipus d’entitats bancàries.

El que és inexplicable i el que no es diu en aquest aute és que no acusa ni processa els directius de Camargo Correa, únicament els directius de BPA. Novament estrany, però no pas inaudit. Es marca de la casa. Criminalitzar BPA i no dir absolutament res dels suposats, suposats dic, criminals. Tampoc assenyala que les proves obtingudes al Brasil es van declarar il·legals i considerades com a “prova prohibida” i que, per això, el govern brasiler va arribar a un pacte amb la constructora.

“Resulta curiós que l’aute de processament ignori que en l’informe de la fiscalia brasilera hi apareguin altres entitats bancàries del país, com Andbank, entitat que va disposar dos comptes a Andorra i un altre a Suïssa per a operacions de la panamenya ODE Investment Group, investigada a Lava Jato, contra els quals, per descomptat, no hi ha cap actuació judicial”

Resulta aberrant que el jutge, coneixedor que aquestes actuacions al Brasil fossin declarades il·legals, pretengui ara a Andorra, investigar el “blanqueig” quan el delicte precedent no existeix. I l’aute en qüestió, segons que he pogut comprovar, no indica res de tot això perquè seria tant com reconèixer que s’està usant la Justícia per venjar-se de la família Cierco i dels seus directius, atès que cada vegada es té més clar que els procediments judicials contra ells decauran perquè al banc es prenien totes les mesures legals per evitar el rentat d'actius.

Tot i això, en aquesta ocasió el magistrat Moynat va més enllà i explicita que els directius de la BPA “coneixien" l'existència del càrtel Lava Jato durant els anys 2009 a 2014. Curiós, el cas no va esclatar fins el 17 de març de 2014. Per tant, molt estrany que abans es pogués saber res de res.

L’aute no explica com els directius de la BPA podien “conèixer” una cosa que ni la justícia brasilera coneixia, i criminalitza la simple pràctica bancària d'obrir comptes corrents, sense acreditar quina infracció penal va cometre el banc, que es trobava degudament auditat i supervisat, i mai el supervisor va advertir cap mena de problema respecte d’aquelles actuacions.

Per acabar-ho d’adobar, tots aquests sense sentits que s'entenen amb mera lògica i sense coneixements jurídics, els firma el batlle de reforç un mes de juliol. Deu ser que Moynat encara va rabiós perquè li emboliquessin el germà -em sembla haver-ho escoltat a 8TV- amb coses lletges. En fi, el fet que hi ha un aute i diversos processaments. I ho fa a partir d’elaborar cabrioles jurídiques per poder sostenir en la resolució que els directius havien de conèixer una mica d’una constructora brasilera que ni tan sols el seu país es coneixia.

Indica l’aute que per provar la falta de diligència deguda es pot comprovar en no haver-ho comunicat a Carles Fiñana, el responsable de la UIFAnd que també apareixia en aquelles coses brutes d’origen holandès que vaig escoltar dir a la televisió catalana. Fiñana, en fi. I així, un cop més, es tanca el cercle a Andorra.

L’actuació del jutge, diria jo, és sectària. Com a mínim discrecional i alguna cosa més. I s’emmarca dins del pla inquisitorial contra la BPA. Resulta curiós que l’aute de processament ignori que en l’informe de la fiscalia brasilera hi apareguin altres entitats bancàries del país, com Andbank, entitat que va disposar dos comptes a Andorra i un altre a Suïssa per a operacions de la panamenya ODE Investment Group, investigada a Lava Jato, contra els quals, per descomptat, no hi ha cap actuació judicial.

Ah, i per acabar de reblar el clau, els delictes estarien tots prescrits. Perquè considerar que el delicte de blanqueig és un delicte permanent i sense fi al final és una aberració jurídica.