El món evoluciona i cada cop més ràpidament, això no és cap sorpresa. Com més temps passa més ens trobem en situacions paradoxals on moltes de les certeses del passat s'esvaeixen per donar lloc a evolucions impensables prèviament o inclús evolucions contraposadesa l'establert, se'n diuen innovacions disruptives. Això és el que precisament està succeint en aquests moments amb la planta d'ús mil·lenari del cànnabis. Les múltiples disrupcions que ens toca viure en la nostra època van obrint-se camins irremeiablement i, afortunadament, per un benefici cada cop millor repartit. Tot i això, la resistència de l'establert és el primer enemic de les disrupcions que lluita aferrissadament per evitar l'inevitable. La resistència de l'establert actua com un sistema immune al canvi que molts cops és desproporcionat i, sense ser-ne conscient, l'únic que fa és tirar pedres sobre el seu propi teulat. Com l'evolució segueix accelerant-se, aquest axioma científic cada cop és més perjudicial pel benestar de tots i la necessitat d'adaptació ràpida al canvi és cada cop més necessària. Les disrupcions, que són esglaons de canvis regeneratius, necessiten d’una actitud adaptativa, cooperativa i com a mínim d'una ment oberta al debat. En aquests moments de dificultats inexplorades i grans canvis, prendre les coses com establertes és la darrera de les actituds que hauríem d'aplicar.

La resistència de l'establert és el primer enemic de les disrupcions que lluita aferrissadament per evitar l'inevitable; la resistència de l'establert actua com un sistema immune al canvi que molts cops és desproporcionat i, sense ser-ne conscient, l'únic que fa és tirar pedres sobre el seu propi teulat

Per contextualitzar les disrupcions desconegudes per la població en general, és molt adient comparar-les amb disrupcions similars ja viscudes. En el cas del cànnabis enfocat a les seves conseqüències per la salut pública, el procés disruptiu és calcat a quan va començar a fer-se camí el carruatge sense cavalls als inicis del segle passat. Tot i tenir avui en dia les mateixes o pitjors conseqüències negatives que el cànnabis en l'àmbit de la salut pública, l'ús generalitzat de l'automòbil supera la por a les seves nefastes conseqüències, que també hi són. En els inicis de la indústria automobilística, l'escepticisme, la ignorància popular i, aferrissadament, el confrontisme de tot el relacionat al món del cavall van provocar molts mals de cap innecessaris als pioners d'una evolució ara ja completament assumida. Avui en dia, ningú es planteja recórrer el trajecte Andorra Barcelona a cavall, oi? Però tampoc avui a ningú li ve al cap posar en mans d'un adolescent un Ferrari sense prèviament haver-li donat una sèrie d'instruccions i només si l'agafa en un circuit tancat i amb un copilot professional que el pugui guiar i prendre el control en cas que l'adolescent faci perillar la seva salut o la de tercers. Per contra si aquest mateix adolescent agafa el Ferrari d'amagades i sense passar per un procés educatiu profund, el més probable és que a la primera corba que agafi a 200km/h la seva salut física i mental en surti fortament perjudicada en aquest descontrol d'adrenalina adolescent. Avui en dia ja està més que demostrat que l'educació i la regulació en matèria de transport, i no la seva prohibició total, són les eines que redueixen les dramàtiques conseqüències a la carretera, que malauradament tot i haver reduït molt, segueixen sent inevitables. Us imagineu com seria la carretera sense normes i sense autoescoles? Anarquia? Llei de la selva? Doncs bé, aquesta situació de prohibició total és l'actual situació del cànnabis, incloses les seves nefastes conseqüències tot i que la ciència ja ha demostrat que amb el seu ús responsable els seus beneficis son igual o inclús més evolutius que el transport mecànic per carretera.

Andorra no serà la primera a implementar la indústria del cànnabis de manera racional, i per això podem gaudir del coneixement científic de molts territoris que, responsablement, ja ho han implementat molt satisfactòriament

Andorra no serà la primera a implementar la indústria del cànnabis de manera racional, i per això podem gaudir del coneixement científic de molts territoris que, responsablement, ja ho han implementat molt satisfactòriament. Aquests territoris s'han allunyat definitivament de la manera de procedir negacionista i inconscient, per contraproduent, que encara tenim al país i que impedeix de moment abordar el tema sense pors infundades i amb més celeritat. A sobre, a Andorra, s'està demostrant amb dades oficials que la total prohibició només fa que incrementar el mal ús d'adolescents d'aquesta planta que, ans al contrari, n'hauríem d'estar treien molts rèdits. No només aconseguirem millorar la salut pública sinó que transformarem el sector agrícola i la indústria del tabac amb els seus conseqüents substancials rèdits econòmics, els de l’arca pública també.

Tres membres de la taula de treball de Cànnabis Medicinal de la Comissió de Diversificació de la CEA van participar el mes passat en un dels esdeveniments més importants d'aquesta indústria al món. Més de 1.500 participants, molt pocs hippies, i més de 150 ponents, molts d'ells científics, metges o parlamentaris d’arreu. Cap d'ells negacionista, ans al contrari, pioners que estan posant sobre la taula fets provats i/o científics sobre les bondats d'aquesta planta, desconegudes pel públic general, així com la demostració del fet que la negació i la prohibició total és l'actitud amb pitjors conseqüències. Aquesta taula de treball seguirà treballant i informant amb el rigor emprat per aconseguir la regulació moderna que tant ens pot afavorir i que permetrà eficientment reduir els no desitjats "accidents" amb aquesta nova "carretera" que molts estem començant a "asfaltar".