La protecció del benestar animal és un dels aspectes que defineix a les societats més avançades. En això, considero que Andorra també ha de ser un referent. Però per arribar-hi encara tenim un llarg camí a recórrer.

Per començar, hem de modificar l’actual llei de tinença d’animals per una de més moderna, que protegeixi millor a les nostres mascotes. Tot i que l’objectiu de la llei és lloable “assolir el màxim de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals”. Encara més quan diu “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica”.

Tanmateix,  ens trobem que els gossos de caça o els de “treball” no estan especificats enlloc. Aquests animals no estan dotats d’aquesta sensibilitat? Si la llei no els contempla, qui els protegeix? Aquí comencen les mancances del redactat en vigor, ja que enlloc es defineix el temps que pots deixar un animal sense supervisió, com sí que fan altres països.

Sense aquesta protecció, ens trobem que alguns personatges que tenen gossos de caça sota la seva tutela, poden perfectament deixar el gos en situacions intempestives i realment lamentables sense que la justícia pugui fer res. Però això, no és tot, perquè la llei també és molt breu a l’hora de definir la situació idònia en què s’ha de trobar un animal. Així doncs, ens trobem amb gossos tancats en gàbies minúscules i que han de conviure amb els seus excrements, l’aigua bruta i sense menjar. A la intempèrie i sols. Ningú perseguirà al propietari. El gos té “un sostre” on refugiar-se i amb sort “aigua”.

“El canvi en la societat per a un major respecte vers als animals ha de començar de ben petits. Per això, cal que a les escoles s’ensenyin aquests valors per tenir una joventut i uns futurs adults que respectin el seu entorn i els animals que conviuen amb nosaltres”

A tot això, cal sumar sovint, massa sovint, la denuncies de les protectores per aquests casos de maltractament acaben en calaixos oblidats. Cal que aquests casos no quedin impunes i s’actuï amb diligència, ja que malgrat que la ciutadania s’exposi i ho denunciï,  les inspeccions i les actuacions són massa permissives i ineficaces.

Altres aspectes en els quals Andorra es queda enrere en comparació amb els estats veïns és amb la denominació dels gossos potencialment perillosos (GPP). A Espanya es deixa de definir una raça com a potencialment perillosa i es passa a estudiar a cada individu. En el nostre país es comença a donar acreditacions als propietaris de GPP que han realitzat un curs. Defensem aquest curs, però creiem que en realitat l’hauria de passar qualsevol persona que vulgui adquirir un animal de companyia. S’han de tenir uns coneixements mínims, tinguis un gat, un gos o un GPP. Ha de ser un curs obligatori i gratuït.

El canvi en la societat per a un major respecte vers als animals ha de començar de ben petits. Per això, cal que a les escoles s’ensenyin aquests valors per tenir una joventut i uns futurs adults que respectin el seu entorn i els animals que conviuen amb nosaltres.

Finalment, crec que s’ha de fer un pas decidit per regular la pirotècnia i impulsar opcions no sorolloses que no siguin traumàtiques per als nostres animals, la fauna salvatge, i no ens oblidem, per moltíssimes persones que també ho passen malament durant les revetlles.

La prohibició de la pirotècnia sonora seria un pas endavant cap a una societat amb més empatia. Incentivar actes culturals respectuosos amb l’entorn natural, pirotècnies silencioses, drons lluminosos... ens faria créixer com a país que s’estima la flora i la fauna i a qui habita en el nostre entorn.

Els punts que he exposat són algunes de les propostes d’ACCIÓ perquè Andorra esdevingui un país referent en matèria de benestar animal. Ens hi acompanyes?