Hem sentit aquests dies al cap de de Govern, Xavier Espot, immers en un estat de cofoisme totalment fora de lloc enmig de la dificilíssima situació en la que es troba el Principat, fent un balanç molt positiu de la visita dels reis d’Espanya a Andorra, qualificant-la "d’autèntic èxit" i afirmant que "hem complert amb bona nota" i que els monarques espanyols han pogut “tenir una visió real del nostre país més enllà de les imatges distorsionades que a vegades es poden tenir”.

Com cal imaginar que el nostre cap de Govern quan va declarar que Felip VI i Letícia van tenir una “visió real”, no es referia a que es tractava d’una visió connatural a parella “reial”, sinó al fet que van poder copsar la “realitat” actual que travessa el nostre país, és de suposar que els il·lustres visitants van marxar havent-se assabentat dels problemes greus que afecten Andorra en les tant difícils circumstàncies actuals, després d’un any sencer de pandèmia.

“Tot plegat configura, doncs, un conjunt de circumstàncies adverses que fan que resulti obvi que no són temps propicis per al cofoisme, ni per a la satisfacció desmesurada  perquè Andorra hagi estat objecte d’atenció preferent per part de la premsa rosa espanyola, sinó que, pel contrari, són temps d’exigència per concentrar tots els esforços que calguin en la reactivació econòmica i social del Principat”

Per tant, hem de suposar que la visió “real” sobre Andorra que es van endur els reis d’Espanya és que van visitar un país que ha patit amb duresa extrema les conseqüències sanitàries de la Covid-19 (amb més de 12.000 casos, 115 morts i un procés de vacunació molt més lent que el desitjable) i també els problemes econòmics i socials que s’hi ha derivat, com ho mostren fets com ara que el darrer exercici el 2020 el país hauria experimentat una caiguda del PIB real del 12,7%; que el nombre d’assalariats hagi  disminuït en un percentatge similar (-12,4%); que el nombre de visitants que ha entrat al Principat el passat mes de febrer hagi estat prop d’un 82% inferior (-81,7%) al del febrer de 2020; que el nombre d’inscrits en recerca al Servei d’Ocupació hagi augmentat, també durant els darrers 12 mesos, prop  d’un 200% (199,3%); que els llocs de treball oferts al Servei d’Ocupació hagin disminuït més d’un 60% (-60,9%), o que el consum d’energia hagi caigut més d’un 30% (-31,0%).

Un país, en definitiva que ha vist com dos dels seus tradicionals principals motors econòmics, el turisme i el comerç, han estat afectats de forma molt directa i traumàtica per la crisi de la Covid-19, i com, un altre dels seus sectors econòmics clau, el de la banca, que ja venia d’uns anys d’evolució complicada, veu com la seva situació no pot fer més que continuar agreujant-se com a conseqüència de la crisi econòmica derivada de la crisi sanitària.

Tot plegat configura, doncs, un conjunt de circumstàncies adverses que fan que resulti obvi que no són temps propicis per al cofoisme, ni per a la satisfacció desmesurada  perquè Andorra hagi estat objecte d’atenció preferent per part de la premsa rosa espanyola, sinó que, pel contrari, són temps d’exigència per concentrar tots els esforços que calguin en la reactivació econòmica i social del Principat. Una tasca que sens dubte serà hercúlia, per a un país com Andorra que, com els països del seu entorn ha patit i continua patint -fins i tot encara més que la majoria dels països europeus- els estralls sanitaris, econòmics,  financers i socials provocats per la pandèmia, però que per a superar-los no podrà comptar amb l’enfortiment del muscle financer necessari del que sí que gaudiran els països pertanyents a la Unió Europea a través  dels fons comunitaris ‘Next Generation’, amb una dotació d’un volum sense precedents (750.000 milions d’euros), que es desemborsaran durant el període 2021-2025, amb la finalitat de contribuir a la reconstrucció dels estats membres de la UE, reparant els efectes econòmics, socials i sanitaris de la pandèmia de la Covid-19 i alhora impulsant la transició ecològica i digitals en tots aquests països.