Dijous passat, Dia d'acció global per l'accés a un avortament legal i segur, vaig compartir una roda de premsa amb la Mariona González. Explicava com ja l'any 2005, en ocasió de l'aprovació de l'actual llei del Codi Penal, el company Francesc Rodríguez -llavors conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata- defensava una reserva d'esmena en el sentit de despenalitzar l'avortament a Andorra. La Mariona mateixa, ara fa deu anys, l'any 2013, va ser l'encarregada de defensar una proposició de llei per a despenalitzar l'avortament que ni tan sols va ser admesa a tràmit. Des de 2018, hem estat treballant perquè almenys en una acció parlamentària a l'any per a reivindicar l'accés a l'avortament legal i segur.

Sincerament, lamento haver de fer novament, un altre any, un article reivindicant que el dret d'accés a l'avortament esdevingui una realitat, d'una vegada per totes, al nostre país. Quan realitzo que a l'any 2023 encara no ho és no puc evitar recordar aquells documentals en blanc i negre on les dones espanyoles havien de viatjar a països com França o Anglaterra per a accedir, conforme a la llei i de forma segura, a l'avortament.

“Sincerament, 

lamento haver de fer novament, un altre any, un article reivindicant que el dret d'accés a l'avortament esdevingui una realitat, d'una vegada per totes, al nostre país”
 

Soc conscient que aquest és un tema que sol aixecar polseguera entre partidaris i detractors. Val a dir que, en tant que partidària del dret a interrompre voluntàriament l'embaràs de forma legal i segura, m'agradaria deixar clar el meu respecte més absolut per a les dones que volen dur els seus embarassos a termini, sigui pel motiu que sigui. El que no acabo de compartir és que la doctrina provida ens imposi, a totes i cada una de nosaltres, la seva visió de les coses, aquella que defensa la protecció d'allò que pot arribar a esdevenir una vida per sobre de la protecció del que ja n'és una de consolidada, la de la gestant. Ras i curt, davant el dilema ètic de l'avortament, respecto escrupolosament el fet que, davant una eventual maternitat, cada dona prengui la decisió que li dicti la seva pròpia consciència, responent únicament a les seves conviccions i a la seva voluntat individual.

Actualment, no podem més que celebrar que els companys i companyes de Concòrdia se sumin a alçar una veu parlamentària en contra del que considerem una intromissió il·legítima en la llibertat individual de les dones, del seu dret a decidir sobre el seu cos i sobre la seva maternitat. Sumar suports per a regular l'accés a l'avortament legal i segur és, al meu entendre i sense cap mena de dubte, una notícia excel·lent a celebrar. Ja els avanço, des d'ara, que poden comptar amb tot el nostre suport!