Afganistan, el meu país, viu en guerra. No en sentiu a parlar perquè les notícies, si es repeteixen massa, es tornen poc interessants pel lector i passen de moda. Però la guerra no, la guerra és persistent i vivim en un moment d’inestabilitat global. La guerra de Gaza ocupa les portades avui dia, agafant l'espai de la guerra d'Ucraïna que ja fa dos anys que dura. L’Afganistan porta 46 anys de guerra ininterrompuda. Dues generacions que només han conegut el conflicte. I el resultat de tot això és un país destrossat per dins i amb un govern que té una obsessió envers la dona. El món, davant la inassumible onada de crisis superposades sembla que ha decidit rendir Afganistan de la mateixa forma i el mateix dia que ho van fer els nord-americans aquell fatídic agost de 2021. I en fent això, ens disposem a normalitzar un govern que fa unes setmanes va emetre un edicte per tornar a introduir l'execució de dones per apedregament.

De fet, si algú es pren la molèstia de llegir tots i cada un dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, veurà que a la dona afganesa li són manllevats 29 dels 30. L’únic dret que el govern talibà no suprimeix a la dona és el dret a una nacionalitat. I si em permeteu, d'aquella manera, ja que per exemple, no permeten l’emissió de passaports o la dificulten fins a l’impossible perquè les dones no puguin abandonar el país.

Estimat lector: 29 de 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans violats vol dir que la dona afganesa no té dret a expressar-se. A treballar, a estudiar. No té dret a sortir de casa sense acompanyament d’un home. No té dret a atenció mèdica. Quan fa dotze anys, serà venuda a un home que podria ser el seu pare. I les famílies ho fan, moltes d’elles a contracor, perquè passen fam. La dona afganesa ha sigut reduïda per llei, a la servitud més fosca imaginable.

Malgrat la situació, el futur és pitjor: Avui dia, les poquíssimes ONG que actuen, com Ponts per la Pau, aconseguim oferir serveis mèdics de forma clandestina a través de valentes dones que durant el temps de la feble i corrupta democràcia van poder formar-se com a professionals de la medicina. Però aquestes dones són poques i com que les noves generacions no poden estudiar ni secundària, molt menys cursar estudis universitaris, en una generació ja no hi haurà metgesses que puguin treballar de forma clandestina, i com segurament sospiteu, els homes metges homes no poden tractar pacients dones. Això és només un exemple del que ve, i ni molt menys el pitjor.

“Jo he viscut i patit el primer règim talibà, sé com funcionen i què busquen; sé que necessiten per deixar de ser talibans”

I, així i tot, hi ha molta gent a l'Afganistan que s’atreveix a imaginar un país millor, inclusiu i de pau. Hi ha moltes dones, molt valentes que estan disposades a arriscar les seves vides per defensar els seus drets més fonamentals. I ho fan no combaten una força molt superior, sinó reunint-se de forma clandestina, fent pinya. Compartint experiències. Aprenen d'amagat del règim; impulsant una cultura de pau i tolerància i construint comunitats segures. Aquestes dones empoderades, aquestes heroïnes, puig que cap altre adjectiu els hi fa justícia, són líders d’un canvi pacífic i d’arrel, disposades a desobeir l’ordre establert amb la persuasió com a única eina per fer-ho. Són les Antígones dels nostres temps. Elles existeixen i necessiten suport. Aquesta és la meva tasca i la meva promesa. Jo he viscut i patit el primer règim talibà, sé com funcionen i què busquen. Sé que necessiten per deixar de ser talibans.

A Ponts per la Pau amb el suport inestimable d’institucions com Mans Unides Andorra, fem exactament això: construir ponts de pau entre comunitats i individus, donem suport i acompanyem aquestes dones disposades a canviar i millorar les seves condicions i el seu, el meu, país.

Aquest juliol, gràcies a col·laboracions com les que Mans Unides Andorra ofereix, 175 dones començaran un programa doble: per fomentar la seva autonomia econòmica i proporcionat el material suficient per manufacturar roba menstrual que tan important és per la higiene femenina i tanta falta fa.