Tinc molta admiració pels consellers d’abans que tenien una forta personalitat i que la seva motivació era fer prosperar Andorra i protegir les arrels i les tradicions del nostre estimat país. No tenien salari, feien política pel seu amor del país. Les sessions parlamentàries eren molt espontànies on el diàleg entre l’executiu i els consellers estava basat en el respecte mutu escoltant-se els uns i els altres. Hi havia una certa humilitat, estaven acostumats a lluitar per tirar endavant la seva família. En definitiva, eren altres temps on la vida a Andorra no era gens fàcil, no tenien tants estudis com ara però tenien una cosa molt valuosa ‘el sentit comú’ i el mateix objectiu: ‘fer pujar Andorra’. Però, sobretot, tenien molt respecte per les institucions del país i molt clar el paper de cadascú i dels protocols a seguir.
Tinc la sensació que, en la majoria dels casos, l’executiu interpreta malament les intencions dels consellers generals de la minoria. S’ho agafen en negatiu, com un atac personal a la qual han de defensar-se sí o sí com una qüestió d’honor
Avui en dia, penso que a escala institucional i de les funcions d’alguns càrrecs, les maneres no són tan clares com abans. En algunes ocasions, podríem fer una analogia entre les sessions parlamentàries de control i els partits de futbol: “a veure quin equip marca més gols”. Tot això és una llàstima tenint en compte els moments difícils en què vivim, com l’actual, on Andorra i la seva gent viuen situacions preocupants i, en certs casos, aquestes són dramàtiques.
Tinc la sensació que, en la majoria dels casos, l’executiu interpreta malament les intencions dels consellers generals de la minoria. S’ho agafen en negatiu, com un atac personal a la qual han de defensar-se sí o sí com una qüestió d’honor, en lloc de prendre-s’ho en positiu com una via per corregir disfuncions o una visió diferent a analitzar o que ensenya un camí a explorar. Alguns ministres, en canvi de dir “gràcies Sr. conseller o Sra. consellera per la seva intervenció, prenem nota i farem el possible per rectificar-lo”, intenten justificar-se i fer elogis de la feina feta cosa que no soluciona les disfuncions, al contrari. És amagar el cap sota terra. Aquesta actitud el que fa és dilatar i agreujar el problema en el temps.
Sovint, quan l’executiu constata que una consellera o un conseller general tenia raó d’alertar des de fa mesos sobre un tema concret, la situació està ja molt gangrenada, és difícil d’arreglar o és dramàtica i no té marxa enrere. Aquí podria donar l’exemple del centre sociosanitari El Cedre, fa anys que els consellers de la minoria alertem sobre la gestió d’aquest i de la manca de mitjans. Si mireu les sessions dels mesos anteriors, ja ho comprovareu. A la sessió del 7 de novembre del 2019 es va fer una pregunta urgent sobre El Cedre quan es va tenir constància que la situació havia arribat al límit. Quina llàstima no haver actuat abans, al novembre, les coses haguessin tingut, segurament, uns resultats diferents.
Crec que la gent espera resultats tangibles de les persones que ocupen un càrrec electe o un càrrec públic. Volen més humilitat i, sobretot, més accions que tinguin una repercussió positiva el seu dia a dia
Crec que la gent espera resultats tangibles de les persones que ocupen un càrrec electe o un càrrec públic. Volen més humilitat i, sobretot, més accions que tinguin una repercussió positiva el seu dia a dia. La poca participació electoral constatada a les últimes eleccions demostra que els nostres ciutadans ja estan cansats de la política d’avui en dia. I crec que puc dir que entenc perfectament aquesta la desafecció.
Si hagués de passar alguns missatges a la classe política, diria el següent. Primer: “no prometem coses que no farem, una promesa és un deute”. Segon: “no hem de tenir la pell tan fina, acceptem la crítica constructiva i construïm una Andorra millor tots plegats deixant de banda l’ego i la medalla, aplicant la nostra divisa Virtus Unita Fortior”. I, per últim: “en canvi de veure les minories com a l’enemic, mirem-les com una oportunitat, com un motor per fer avançar Andorra”.
Vivim en un Coprincipat parlamentari, on les conselleres o els consellers Generals han de fer una gran tasca per honorar el seu càrrec electe: controlar i impulsar l’acció de Govern així com defensar l’interès general i els drets dels ciutadans. No oblidem que són ells els representants i la veu del poble andorrà.