La majoria de les persones diem NO a la guerra, encara que no estic segur que la qüestió sigui dir sí a la guerra o dir n a la guerra. Em sembla que allò rellevant seria aconseguir el ‘Sí a la Pau’, que és un objectiu ben diferent.

La guerra és una enorme concentració d’energia, fins i tot emocional, que captura dins la seva òrbita tot al qui s’hi acosta. Si culpabilitzes, si penalitzes, si envies armes a un o a l’altre... entres dins l’òrbita de la guerra. T’atrapa, esdevens una de les llunes que graviten al voltant de la guerra.

Contràriament, el concepte de pau sembla estar mancat d’energia. Diríem que la pau sembla ser un estadi d’absència. Un període d’absència de guerra.

El conflicte actual a Ucraïna te una part de conflicte religiós, O diguem-ho d’una altra manera, a Ucraïna hi hauria un conflicte religiós sobre el que es solaparien altres conflictes.

Em pregunto: si hi hagués pau religiosa a Ucraïna, podria haver-hi guerra?

A Kíev va néixer el cristianisme ortodox rus. De fet, per al Kremlin, Kíev  és el lloc  de naixement de la ‘russitat’. A Kíev també ha nascut el cristianisme ortodox ucraïnès que des del 2019 és oficialment una dissidència del patriarcat de Moscou, aprovada pel patriarca ecumènic de Constantinoble Bartomeu I. 

“Andorra té l’oportunitat, i crec que té el deure, d’oferir-se com territori de pau i, amb tota la humilitat però amb tot el convenciment, obrir camins de pau. Tenim una posició institucional única i tenim l’autoritat moral de set segles de pau. No sé que estem fent pujats al carro de les sancions, quan les nostres sancions son irrellevants i quan sols ens posicionen en la maleïda òrbita de la guerra” 

Es diu que estem davant d’una escissió de l’església ortodoxa. Especialment quan la setmana passada, el Patriarca ortodox rus Kirill va titllar de “forces del mal” als opositors de Moscou a Ucraïna. Mentre que Epifani, Patriarca ortodox Ucraïnès, va considerar que l’esperit de l’anticrist hauria posseït a Putin i va fer una crida al poble a les armes.

Amb aquest conflicte de fons, em sembla que per molt que tallis les transferències Swift, no aconseguiràs la pau.

El problema religiós a Ucraïna és molt més complex donat que sols una mica més de la meitat de la ciutadania és ortodoxa. Per exemple, entre d’altres, existeix la comunitat catòlica, molt vinculada a la població d’origen polonès. De fet, Zelensky és fill d’una comunitat de laïcisme jueu, i sembla que Zelensky  visqui al marge de la dimensió religiosa en el seu mandat. Sembla que no domini la complexitat religiosa del seu país.

A Europa, la pau ha estat un període mentre s’esgotaven les guerres desprès de destrossar-ho tot. Si afegim energia a la guerra, posicionant-nos com satèl·lits orbitants, no em sembla que sigui el camí per aconseguir la pau.

Soc molt conscient que a Europa no és políticament correcte parlar de religions con orígens de conflictes. Però em sembla que hi son i que la negació o menysteniment de la dimensió o de la gènesi religiosa del conflicte no ajuden a aconseguir la pau.

Entenguem per què el papa Francesc, que també és cap d’un Estat europeu, no ha assenyalat culpables ni ha aplicat penalitzacions. Això no vol dir que defugi del problema, hem vist com per primera vegada el Papa ha sortit del vaticà per entrar a una ambaixada a Roma, la russa, a dir el que havia de dir.

Què passaria si el papa Francesc es trobés amb el patriarca Bartomeu I i, fraternalment, resessin junts per la pau? Què passaria si ho fessin físicament a Ucraïna? Seria un acte en favor de la pau. 

Si el patriarca Kirill i Epifani s’afegissin i  resessin junts, la pau guanyaria segur. Probablement la religió no sigui la causa o no sigui la única causa, però la fraternitat religiosa pot ser el camí a la pau

M’és ben igual que els nostres polítics tinguin un full de ruta agnòstic, la realitat és que els qui estan en guerra son molt creients i la seva església s’està escindint. 

No sé si aquesta pot ser una solució, simplement penso en accions que puguin fer guanyar a la pau, en lloc d’actes agressius que sols fan pujar de nivell la destrucció.

Em pregunto si el paper d’Andorra ha de ser el d’un satèl·lit de les sancions, afegint més tensió a la guerra. 

Andorra té l’oportunitat, i crec que té el deure, d’oferir-se com territori de pau i, amb tota la humilitat però amb tot el convenciment, obrir camins de pau. Tenim una posició institucional única i tenim l’autoritat moral de set segles de pau. No sé que estem fent pujats al carro de les sancions, quan les nostres sancions son irrellevants i quan sols ens posicionen en la maleïda òrbita de la guerra.