Preuada Andorra,

Perdona’ns!

Tu que has estat llar per a milers de famílies,

tu que has estat terra d’oportunitats,

tu que has estat país d’acollida,

què t’hem fet, Andorra?

Fa uns dies, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, va enumerar diversos desastres urbanístics que has patit per culpa nostra. El bosc de la Gonarda, el Lloser d’Encamp o els plans de Sispony són només tres exemples. Alguns no hi donen importància, però t’estem perdent.

Els darrers anys t’hem transformat. T’hem alterat tant que estàs perdent la teva essència. Ens hem deixat endur per l’avarícia i per un creixement econòmic desmesurat i curtterminista. Hem canviat la manera que teníem de relacionar-nos i ens hem oblidat de protegir-te i cuidar el teu entorn.

Fa una mica més de deu anys vam decidir canviar el nostre model econòmic. Vam decidir que fossis accessible a la inversió estrangera i et vam posar a la venda. Ho vam veure com un guany econòmic ràpid i senzill, i no vam pensar en les conseqüències.

“Fa una mica més de deu anys vam decidir canviar el nostre model econòmic. Vam decidir que fossis accessible a la inversió estrangera i et vam posar a la venda”

I quin ha estat el resultat? Doncs que, actualment, moltes famílies que viuen i treballen a Andorra s’estan veient obligades a marxar, l’accés a un habitatge cada cop és més difícil i el preu del metre quadrat de lloguer s’ha doblat. Estem patint una de les pitjors crisis d’habitatge de la història, just en el moment en què al teu territori hi ha més construccions i més pisos al mercat. Quina contradicció, no? Tots aquests pisos, cases unifamiliars, edificis nous, urbanitzacions de luxe... no van destinats a la gent que t’estima i a la qual has vist créixer. Ens hem oblidat que ets terra d’oportunitats i d’acollida per transformar-te en un pol d’atracció per als especuladors.

Andorra, és cert que vivim en gran part del turisme, però jo em pregunto: no són les nostres muntanyes, els nostres boscos i les nostres valls, el nostre gran tresor que tothom hauria de poder gaudir? Si és així, per què no les protegim i vetllem per la seva conservació? Un altre cop, ens ha perdut l’avarícia i els diners ràpids i fàcils.

Però encara no està tot perdut! Tenim una darrera oportunitat per protegir-te, per repensar quina relació volem tenir amb tu i amb el teu paisatge natural.

Aquest any molts comuns tenen la possibilitat de revisar els plans d’urbanisme de les seves parròquies. És un dels mecanismes que tenim al nostre abast per decidir si et volem continuar sobreexplotant o bé, si parem, reflexionem i decidim si aquesta és la relació que volem. Algunes parròquies ja van prendre la decisió de frenar la construcció fa un temps, i la darrera ha estat Andorra la Vella.

Però aquesta reflexió no l’han de fer únicament les administracions locals, l’hem de fer entre tots i de manera coordinada. Podem treballar en un model de parròquia, però si no hi ha una reflexió sobre quin model de país volem, no servirà de res.

Els plans d’ordenació i urbanisme de les parròquies poden semblar documents tècnics, però aquests tenen un alt contingut polític i social. Els coneguts POUP són una eina imprescindible per pensar en polítiques de cohesió social, d’igualtat i de comunitat.

Per això, Andorra, encara no està tot perdut!

Encara que no tothom pensi igual, molts de nosaltres ens estem adonant que necessitem un canvi. Necessitem repensar quina relació volem tenir amb el teu territori i amb el teu entorn. Un país que continuï sent habitable i on la gent pugui decidir on viure.

Perquè continuïs sent la llar de milers de famílies.

Perquè continuïs sent terra d’oportunitats.

Perquè continuïs sent un país d’acollida.

Andorra, perdona’ns! Treballarem perquè així sigui!