¿Com convertir el sector primari en una font d’ingressos? O dit d’una altra manera, ¿com deixar de subvencionar paulatinament el tabac, no deixar els pagesos a l’estacada, i convertir-ho en un motor per diversificar l’economia d’Andorra? 

Sense l'explotació dels recursos naturals que pertanyen al sector primari, seria impossible per la indústria poder manufacturar i la resta dels sectors econòmics no tindrien sentit. El Sector Primari és el punt de partida de l'economia, no a Andorra avui, però podria ser-ho. Un greu problema es no tenir industria de transformació, només en el sector tabaquer, una industria d’altra banda que s’anirà aprimant de forma natural i que no podrà pagar el sobrepreu que ha pagat tradicionalment per mantenir la pau social. ¿Quines oportunitats amb suficient potencial poden haver-hi en aquests sector? 

Un d’ells es sense cap mena de dubte el cultiu de plantes de les que se’n pugui extreure oli essencial per a la industria cosmètica i farmacèutica. Aquí es pot incloure especialment el Cànnabis que va saltar a l’actualitat abans d’aquesta crisi del Covid-19 per algunes incipients iniciatives a Andorra. Tots aquests cultius sense una petita industria de transformació d’alt valor afegit al costat, no tenen sentit, si el valor afegit no s’aconsegueix que es quedi allà on es produeix. No funciona. Us posaré dos exemples en aquest sentit: El primer, d’èxit, ve del nostre veí del nord, França, on el cultiu d’espígol i el seu processament s’ha tornat una industria clau per a la cosmètica, proveint també gràcies al seu paisatge, turisme de qualitat a tota la regió de la Provença i alhora impulsar l’economia regional amb força. El segon es al nostre veí del sud, a Jaén, Andalusia, on son el primer productor en volum i qualitat d’oli d’oliva al món, però la regió segueix sent una de les mes pobres del sud d’Europa. ¿Perquè? Doncs perquè una gran part de l’oli es ven a granel principalment a l’industria Italiana que es la que en treu el màxim partit, aportant-li el valor de mercat arreu. (Sortosament això ha començat a canviar). 

Tornant amb el Cànnabis, quan la gent parla de Cànnabis el subconscient el porta al porro, a la maria i al costo, per consum propi i d’això no es del que s’està parlant, doncs el consum de drogues i el tràfic il·legal d’estupefaents provoquen problemes difícils de gestionar arreu. També aquí i des de el meu punt de vista cal intentar-ho evitar. Una manera senzilla de començar a regular el cultiu del Cànnabis podria ser utilitzant el sistema que va adoptar Suïssa, on també n’està prohibida i fortament penada la tinença, el consum i el tràfic informal. 

Intentaré fer-ne un resum: com sabreu, hi ha diverses formes de la planta de Cànnabis; un d'ells, el Cànem, es troba entre els cultius agrícoles i plantes ornamentals més antics del món. Les plantes de Cànnabis contenen diverses substàncies actives. Els més coneguts són el tetrahidrocannabinol (THC) i el cannabidiol (CBD). El THC té un efecte psicoactiu, de manera que el Cànnabis és un narcòtic prohibit. El CBD no és psicoactiu. Pot ajudar a les persones a relaxar-se i alleuja el dolor i les rampes musculars, havent-se demostrat bo per a molts tipus de malalties. Hi ha formes de Cànnabis que contenen quantitats insignificants de THC. Aquestes plantes no estan prohibides per la legislació Suïssa sobre narcòtics, sempre que el percentatge de THC sigui baix. Els productes i cultiu controlat de plantes amb THC estan sotmeses a una estricta regulació i s’atorguen llicencies sempre que la agencia suïssa del medicament ho autoritza, controlant-ne tots els processos de treball, des de la plantació, l'extracció, fabricació, preparació, processament, neteja, conversió, emmagatzematge i lliurament del producte final, així com controls de qualitat i aprovació. 

Un exemple n’és el medicament Sativex (a la foto), que s’utilitza per al tractament de l’esclerosi múltiple entre d’altres i que està degudament autoritzat per vendre’s a les oficines de farmàcia suïsses, però NO a les andorranes. També en son un bon exemple els exitosos productes de cosmètica de marques com Sephora, The Body Shop, NYX Cosmetics, Soo’Ae, entre d’altres.

Realment una aposta seriosa en aquest sentit d’Andorra podria crear una industria incipient d’alt valor afegit, amb un clar interès per part de diversos fons alternatius internacionals especialitzats i amb un mercat que creix cada any a més de dos dígits. Aquest cultiu podria potenciar quatre sectors ja presents avui a Andorra: els pagesos, els laboratoris d’anàlisi, el sector farmacèutic, para farmacèutic i cosmètic amb una llarga tradició al Principat. Pel que fa a la seva distribució sobretot minorista, que ara, també podria aprofitar per ampliar i enfortir el seu negoci en els camps de la investigació, transformació i fabricació d’un producte propi amb una forta demanda internacional. Per això ja hi ha alguna gent que ho denomina “l’Actiu del futur”.

¿Ens hi posem?