El meu nom és Toni Gamero Barrantes i soc el president d’Atida, l’associació de trasplantats i donants d’Andorra, a l’abril del 2020, en ple estat d’alarma per al Coronavirus, em van trasplantar de medul·la òssia, vaig rebre la donació altruista de cèl·lules mare d’un noi d’Alemanya.

Vull deixar-vos un extracte del meu llibre ‘DIARIO DE UNA LEUCEMIA’, on relato el dia del meu trasplantament i de la meva nova família hospitalària.

AVUI HE TORNAT A NÉIXER!

“Ha arribat el dia 7 d'abril del 2020, nova data d'aniversari per a la meva persona, que celebraré com si fos real, ¡esperant poder clar!, dia del meu trasplantament de medul·la òssia. Hi ha gent amb la qual parlo sovint, que no tenen gaire clar com funciona el trasplantament, creuen que es fa en un quiròfan, que sent un trasplantament, m'han d'operar, us explico, és una transfusió de cèl·lules mare del meu donant alemany, que es fa com una transfusió de sang normal, les diferències, són com bossetes de sang d'uns 100 ml a 120 ml de líquid vermell claret,  que segons diuen, fa olor d’escopinyes, sí que és veritat, és així, la diferència és que d'una bossa a l'altra, truquen per descongelar la segona i així successivament amb les 4 bosses que vaig tenir jo, res especial, millor per a mi que sigui així, va durar tot, aproximadament 2 hores i mitja. El perquè de descongelar cèl·lules mare, normalment s'ingressa a la persona mentre viatgen les cèl·lules mare del donant i se li fa el trasplantament el mateix dia que arriben, a causa de la maleïda pandèmia mundial, es va canviar el protocol, primer arriben a l'hospital i a partir d'aquí ingressem al pacient, o sigui jo mateix”

LA MEVA NOVA FAMÍLIA

“Una altra cosa a destacar és el tracte de tots en aquesta planta, tant metges, com infermeres i auxiliars, el personal de neteja, que són més de donar-li a la llengua, necessito parlar amb algú sempre, moltes hores sol, la veritat és que estan molt pendents de tot. M'oblidaré de noms segur, Doctores Guzmán, Duarte, Savala, Bello, Orozco i Cabot i la resta de personal com Iva, com em cuida i com em fot la bronca, Greta bon rotllo, bones converses nocturnes, Irma, la meva auxiliar preferida, segons el meu estat, em tractava, si estava malament, jo manava en tot, si estava bé, ens donàvem canya l'un a l'altre,  Agnes, que maca és la “jodia”, Cira, sí el meu sergent, amb molt de carinyo, Clío, muntanyenca, van sobrar segons per saber que em portaria genial amb ella, Emma, auxiliar, un amor, em tracta com a un fill, està molt pendent de la meva alimentació, Zenda, seriosa en la seva feina, però amb molt bones converses, Inés, em recorda molt a una amiga de les meves cosines,  molt agradable, Hilda, del torn de nit, quina persona més correcta, Adrià genial, com un germà, molt pendent del meu estat, teníem un codi, que era aixecar els polzes, si jo responia amb el mateix gest, era que tot anava bé i seguia de llarg, si jo no corresponia al gest, era que necessitava manyagues,  jajaja. Nina, quins bons entrepans planxats fa, amb la mucositis al màxim, m'ho menjava igualment, Keira, “la bailonga”, li vaig dir que sabia ballar i vol que li doni unes classes a la càmera, Novales, de nutrició i Fara, la fisioterapeuta de l'hospital, que no es perd passar ni un dia a visitar-me, la veritat és que li agraeixo que, en els dies dolents, no aparegués”.

Mai podré agrair al meu donant de cap manera, el seu altruisme, em va salvar la vida amb la seva opció vital de ser donant, el dia 14 d’octubre és el Dia mundial del donant i Atida en la seva obligació en difondre i promoure la importància vital que té la donació d’òrgans, teixits i cèl·lules s’ha plantejat agrair anualment al donants la seva decisió de ser o fer-se donants.

Aquest dissabte (14 d’octubre) en tenim una de bona muntada al Parc Central d’Andorra la Vella,  farem un reconeixement a tots ells, realment l’homenatge serà com ells es mereixen.