Un efecte Streisand, que es diu així justament per l’actriu Barbra Streisand, és l'exagerada amplificació d'una notícia, que en realitat té poca o nul·la rellevància, a partir de les repercussions generades o pel mateix objecte de la notícia o per part del públic. Per no estendre'm en dissertacions teòriques que poden no interessar a ningú, només cal recordar, a Espanya, la portada d’El Jueves amb els reis tenint sexe o la foto de les filles de Zapatero amb el matrimoni Obama. Com a exemple a França vam tenir el dramàtic atemptat contra la revista Charlie Hebbdo, que va transformar una publicació local i de nínxol en un objecte polític d'abast global.

Si a Andorra hi havia una notícia sense cap transcendència, en aquest estiu en què sembla no passar res, era el llançament del producte Essential Air, "amb aire pur d'Ordino", notícia que des d’un rètol va passar als espais destacats de les webs dels periòdics per acabar, amb molta força, a crear debat i polèmica a les xarxes socials.

“És una bogeria que compri aire pur envasat qui visqui en una ciutat contaminada? Probablement, una cosa tan delirant com quan nosaltres comprem productes light pensant que no engreixen o quan paguem 1.000 euros en un iPhone que promet que no ens dona ni cable ni auriculars per protegir el planeta, però ens el cobra a part…”

Pot sorprendre a primera vista, però la venda d'aire embotellat no és cap novetat i les argumentacions són de les més variades: Real Air Medellin comercialitza aire de la ciutat colombiana, "la ciutat de l'eterna primavera"; sota la marca Shaire pot comprar-se aire de Mallorca, "per portar-se a casa una miqueta de l'illa" i Coast Capture Air promet els avantatges de l'aire fresc de la costa britànica. Completen l'oferta d'aire mostres embotellades d'altres procedències Vitality Air del Canadà, Air de Montcuq de França o Mountain Air Zermatt de Suïssa, entre altres.

Vist això, no hi ha cap dubte que la puresa de l'aire d'Ordino és un potent ‘storytelling’ per un producte d'aquesta mena, però: qui compra aire embotellat? Tant el colombià com ara l'espanyol i el britànic són productes orientats des del seu llançament, a meitat de la dècada passada, principalment al mercat xinès d'alt poder adquisitiu, una classe acomodada d'un país que destaca per l'alta contaminació de les seves grans ciutats, disposada a pagar fins i tot els 140 euros que val mig litre d'aire dels Alps. Buscant una mica en la web i dins del LInkedIn vinculat a Essential Air, semblaria que aquesta marca també apunta al gegant asiàtic, entre altres mercats d’interès.

És una bogeria que compri aire pur envasat qui visqui en una ciutat contaminada? Probablement, una cosa tan delirant com quan nosaltres comprem productes light pensant que no engreixen o quan paguem 1.000 euros en un iPhone que promet que no ens dona ni cable ni auriculars per protegir el planeta, però ens el cobra a part...

En un món com l'actual, on l'oferta supera àmpliament a la demanda, els productes guanyadors són aquells que tinguin millor ‘storytelling’, que tinguin alguna cosa a dir. Ja no comprem característiques formals sinó prestacions, moltes són absolutament personals i psicològiques i dins d'aquest marc l'aire embotellat te tot el sentit del món. Mentre algú compri, l'oferta és vàlida. O com deia una cançó de quan era adolescent, "lo que para arriba es excéntrico, para abajo es ridiculez".

Per acabar, dos temes que no són objecte d'aquest article: mencionar Andorra dins del text comercial no és utilització d'un símbol d'Estat ni publicitat enganyosa... sobretot quan l'aire és realment d'Andorra! I sobre la polèmica dels logos, imagino que l'empresa està ben assessorada, ja que aquests ja no hi són.