Darrerament hem tingut notícies, tant pel tractament que n’han fet els mitjans de comunicació com pel debat polític en seu parlamentària, de lleisque afecten les diverses administracions, una ja aprovada i una altra ben a punt.

Sigui quina sigui la nostra opinió, segur que provocarà comentaris despectius. Ja ens hi hem acostumat. Les campanyes successives de desprestigi del funcionariat i la tendència a posar el focus en el que ens diferencia dels treballadors i les treballadores de l’empresa privada, per sobre del que ens hi assimila, ens han situat en una posició de feblesa. Així sempre guanyen els que se situen a la cúspide del poder econòmic, perquè encara que la classe treballadora sigui més nombrosa, la tenen dividida i controlada.

“Volem exercir els nostres dretsi complir els nostres deures, com hem dit moltes vegades, però reivindiquem uns instruments jurídics que ens afavoreixin a l’hora de fer la nostra tasca amb rigor i garanties”

Però ara volem insistir en una millora que ens sembla necessària per a la societat en conjunt: una llei de transparència que no tan sols garanteixi l’honestedat dels responsables polítics, sinó també l’equitat i la neutralitat en les actuacions i els procediments de l’Administració. Som molt conscients que l’única manera de tenir una bona imatge com a servidors de la ciutadania és oferir un servei eficient i garantir la neutralitat, per exemple, en els procediments de contractació d’empreses i de personal de la mateixa Administració. Potser ens diran que això ja ho garanteixen la Llei de contractació pública, la de la funció pública, o decrets i reglaments diversos en aquesta matèria. No seria sobrer, però, que la llei de transparència aportés control i garantia de bones pràctiques i fixés uns estàndards de qualitat per enfortir i empoderar l’Administració. Vist que el text que està a punt d’aprovar-se al Consell General no conté un procediment sancionador i, per tant, no se’n podrà esmenar l’incompliment, potser perdrem una bona oportunitat. Tampoc no conté cap procediment d’avaluació ni preveu que les administracions destinin recursos a la formació dels treballadors per afavorir l’accés a la informació i, en definitiva, la transparència. Paper mullat? Brindis al sol? Digueu-ne com vulgueu, però a nosaltres no ens sembla que pugui ser efectiu.

Encara més greu és la situació en què ens trobarem amb els mecanismes previstos per la nova llei de protecció de dades, que alguns mitjans de comunicació ja han comentat. Aquesta, segons sembla, sí que estableix un procediment sancionador, però només s’aplicarà als treballadors públics que es considerin responsables de la vulneració d’aquesta protecció de dades personals. Sembla que els òrgans d’administració o els responsables polítics no tindran cap problema si en l’exercici de les seves funcions es comet una irregularitat que pugui perjudicar algú. Com a màxim, una amonestació.

Volem exercir els nostres dretsi complir els nostres deures, com hem dit moltes vegades, però reivindiquem uns instruments jurídics que ens afavoreixin a l’hora de fer la nostra tasca amb rigor i garanties. I això no ens afavoriria només a nosaltres com a treballadores i treballadors, sinó que també milloraria el funcionament de la nostra societat i ens portaria a avançar com a país. Necessitem una Administració més transparent, valorada i neutral.