Des d’APAPMA sempre hem tingut clar que cal regular l’accés rodat a les muntanyes, ja que Andorra és massa petita i alhora massa gran perquè no hi hagi limitacions, sigui per anar amb motos, 4x4, bicicletes i altres ginys que no siguin els nostres peus.

Tot comença l’any 2012 quan conjuntament amb ADN (Associació per la Defensa de la Natura), AGAMA (Associació de Guies Acompanyants de Muntanya d’Andorra) i CPA (Club Pirinenc Andorrà), enviàvem una carta al ministre de torn demanant-li que, agafant les declaracions del cap de Govern de torn, es regulés l’accés rodat a les muntanyes andorranes després de l’incident protagonitzat pel nostre veí i resident, i també pilot professional, Cyril Despres, que va pujar amb moto, amb un company fins al pic del Casamanya.

Entremig d’aquest incident, altres més espectaculars, amb pilots residents mundialment reconeguts, o el cas d’amenaces, n’hi ha hagut molts, molts d’anònims. D’espais abans dels ciutadans que s’han anat “privatitzant” per al gaudiment d’uns pocs i enriquiments d’uns encara menys, i un llarg etcètera.

Demanem al Govern de tots els ciutadans que no defugi les seves responsabilitats escudant-se darrere de les magnificades “competències comunals” i redacti una llei/reglament d’accés rodat a les muntanyes andorranes

Des de llavors, i fins a l’actualitat, t’ho pots trobar com a ciutadà o excursionista o altre… És tot un repte poder denunciar infraccions d’aquest estil. I és que la reglamentació comunal deixa molt a desitjar, per les seves mateixes limitacions com a comuns, i és del tot ineficaç. A no ser que els infractors s’identifiquin ells mateixos amb vídeos o publicitat. Però ja hem vist la “poca eficàcia” també en aquests casos.

Per això des d’APAPMA demanem al nostre Govern, al Govern de tots els ciutadans d’Andorra que no defugi les seves responsabilitats escudant-se darrere de les magnificades “competències comunals” i redacti i estableixi una llei/reglament d’accés rodat a les muntanyes andorranes. I, després, que els comuns obligadament les facin seves i, si volen, les desenvolupin més enllà.

Aquesta regulació general podria donar competències al cos de Banders, realment sobre el terreny per a procedir a la intercepció, retenció o fins i tot penalització dels infractors, o almenys fins que els serveis de Circulació dels respectius comuns puguin intervenir. Qui diu cos de Banders diu també policia. Això si, sigui quin sigui aquell que entre tots decidim que ha de ser l’encarregat de vetllar pel nostre patrimoni i riquesa natural ha de tenir els mitjans escaient per poder dur a terme la seva feina.

Actualment la Llei de Banders està sent modificada en termes de competències i funcions. Podria ser una bona oportunitat. I recordem que en països veïns, cossos similars tenen aquestes competències. I qui millor que ells per assumir aquesta tasca

El nostre medi ambient, el nostre patrimoni natural, la nostra fauna i la nostra flora són la nostra riquesa, el nostre tresor com a nació andorrana. Siguem conscient d’això i busquem ser la millor versió de nosaltres mateixos.