Us he de confessar que abans de redactar aquest article vaig estar pensant molt si redactar-lo o no. No per res en particular ni perquè fos un tema transcendental –que no ho és-, sinó perquè no volia caure en el tòpic quan a l’estiu desitgem bones vacances i per les festes de Nadal ho fem amb una bona entrada d’any. Aquells i aquelles que em coneixeu sabeu que això m’avorreix una barbaritat.

Aquest any, però, penso que és important llençar un missatge d’esperança. És cert que l’any 2024 no ha estat fàcil. Malauradament, el nostre poder adquisitiu és cada vegada més baix, els lloguers són cada vegada més cars, i les condicions de vida són cada vegada més difícils.

El meu objectiu avui no és dir-vos que això canviarà a curt termini. Siguem realistes, mentre governi Demòcrates per Andorra amb els seus socis serà molt difícil canviar aquestes polítiques neoliberals. Allò que és cert és que gràcies a la pressió que es fa des de certs partits de l’oposició alguna cosa comença a canviar. No de forma definitiva, només cal veure la llei coneguda com a “òmnibus”, on malgrat haver agafat moltes de les nostres propostes, sembla que la valentia que ells auguraven quedarà en paper mullat i s’agenollaran a les pressions dels rics d’aquest país (una vegada més).

El nostre paper, però, és que aquest 2025 -com fem fins ara amb pressió cap a l’executiu- comencem a treballar realment per al conjunt de la ciutadania.

Cal (i així ho farem, com hem fet aquest 2024) continuar pressionant perquè s’imposi la coherència i les polítiques socialdemòcrates envers unes polítiques liberals que ens han portat a on som avui. No serà fàcil vist el tarannà de Govern i del seu grup parlamentari, però nosaltres continuarem insistint a poder tenir un salari mínim que arribi al 60% del salari mitjà, en poder treballar una llei únicament amb polítiques d’habitatge i amb eines per solucionar el problema, continuar insistint amb l’avortament lliure, entre d’altres.

I penso que aquesta ha de ser la nostra promesa de cara al 2025. Continuar pressionant i fent força com fins ara perquè, malgrat el Govern que tenim, puguem, amb les nostres polítiques, fer que totes i tots tornem a viure millor.

Endavant!