El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres Arauz, ha conegut aquest migdia en el marc d’una trobada amb el conseller delegat i màxim accionista de Saetde, Joan Viladomat, el projecte de demanda que ha elaborat un equip de consultors jurídics i econòmics a petició de la societat que explota l’estació d’esquí. Saetde pretén rescabalar-se de tots els anys que no ha pogut explotar terrenys que formaven part de la concessió atorgada pel comú encampadà i en virtut dels quals, en aquest cas sí, la corporació ostenta el 34% de la societat i, per tant, ha cobrat els cànons i els dividends que corresponien amb independència de quins espais es podien usar i quins no. Fins i tot des que el 2001 hi va haver la sentència que resolia finament el conflicte de Concòrdia, el comú encampadà no hauria procedit mai a regularitzar la situació.
Ara, Saetde vol una compensació. Encara que segons les fonts consultades properes a la societat no la pretén pas a qualsevol preu. Això sí, la demanda articulada estaria, segons aquestes fonts, molt ben fonamentada legalment. I podria posar entre l’espasa i la paret la corporació encampadana si finalment s’acudeix als tribunals. La voluntat de les dues parts, és a dir, de la societat i del comú, és arribar a un acord. Però les fonts consultades properes a Saetde han reconegut que des del punt de vista jurídic no sembla fàcil una solució pactada. Els advocats de les dues parts estudiaran què s’hi pot fer.
La societat no pretén arribar als tribunals però sí forçar una solució transaccional assumible per les dues parts i sostenible legalment i en el temps
La demanda promoguda per Saetde, encara en fase de projecte ara, tindria com a objectiu deixar clar al comú i a qui escaigui la força dels arguments. Els càlculs realitzats per experts de Deloitte no serien gens fàcils. I no hi ha una sola xifra concreta o exacta, segons les fonts, que han afirmat que hi ha diversos escenaris i que una eventual reclamació podria situar-se entre els 20 i els 25 milions. S’hi inclou o estenen en compte des dels danys patits al beneficis no obtinguts i que hauria pogut obtenir fins al que ha percebut el comú quan en realitat no li hauria tocat perquè la seva aportació no era d’utilitat per a la societat. I tot plegat, actualitzant-ho en funció del cost de la vida.
Les fonts consultades han explicat que en virtut dels acords que es van establir el 1967 i el 1969, a Saetde, que havia estat creada pel comú d’Encamp, s’hi va sumar la família Viladomat com a màxima accionista, fent-se càrrec de la gestió de les pistes i aportant aquells ginys dels quals ja disposava. En virtut dels terrenys que concessionava, la corporació va quedar-se amb el 34% de l’accionariat. La concessió es pactava per 70 anys a partir del 1969. És a dir, la societat encara pot explotar els terrenys fins el 2039. Llavors també es van acordar cànons i dividends que s’han anat modificant amb el temps.
I mentre el comú ha percebut els diners que han correspost, la societat no ha pogut gaudir fins avui de la totalitat de la concessió atorgada. I és aquí on rau el problema. I és aquí, també, on es fa difícil trobar una solució. El cònsol major encampadà, que ha estat qui ha revelat aquest dimarts l’existència de l’esborrany de demanda, ha explicat, al seu entendre, que es tracta d’una mena de doble petició. D’una banda, que el comú reconegui que els terrenys de Concòrdia feien part de la concessió atorgada el 1969 -fet del qual els Viladomat no tenen cap dubte- i se’n permeti la utilització d’ara en endavant alhora que s’ampliï l’acord d’explotació dels terrenys; i, de l’altra, la reclamació de compensació econòmica.
Torres Arauz assegura que la institució parroquial no abonarà ni un euro però hi haurà entesa si es tracta d’allargar la concessió atorgada el 1969 per setanta anys
En declaracions recollides per l’agència ANA, Jordi Torres ha explicat que si els serveis jurídics del comú ho veuen clar, es permetria l'explotació dels terrenys en els vint anys que queden de concessió. El cònsol ha aclarit que el comú no acceptarà pagar cap contraprestació econòmica, ni tan sols que la discutirà, i si la societat s'hi posa dura, caldrà acudir a la Justícia perquè ho resolgui. Ara Saetde s’estaria pensant quina demanda entra, si es limita a sol·licitar ampliar el termini de la concessió i l'extensió dels terrenys a explotar, o si també reclama la indemnització. "Si només entren una demanda amb la primera part, ens posarem d'acord, sinó, no hi haurà entesa", ha afirmat Torres.
La voluntat de Saetde, reiterada constantment per les fonts consultades, és no haver d’arribar a l’enfrontament judicial. Els consultats han assegurat que ara mateix no hi ha cap plet obert entre societat i comú. La part privada entén que la corporació pública no podrà fer segons quines cessions en funció de les seves peticions. Per exemple, no se’ls pot atorgar en propietat un terreny públic per compensar el perjudici patit.
En funció dels informes jurídics encomanats, un possible allargament de la concessió sense haver de recórrer a un concurs públic sí que podria tenir un aval jurídic, ja que es podria sostenir com una resolució derivada d’un acord adoptat el 1969 i que per un enfrontament litigiós no es va poder acabar de perfeccionar mai. En tot cas, són qüestions que caldria lligar molt bé per no deixar buits legals que en el futur puguin ser origen de noves disputes.
Comentaris (1)