L’objectiu del ministeri que encapçala Joan Martínez Benazet era convocar un concurs que servís per reorganitzar un transport que no sempre funciona, o ha funcionat, ni a satisfacció de l’administració ni de l’administrat. S’havia de fer un treball de camp, una taula amb participació de diversos actors per tal de definir el model de transport necessari. A partir d’aquí, s’havia de redactar el plec de bases que sustentés el concurs.
La pandèmia, però, va engegar a rodar tots els plans del ministeri i d’altres departaments implicats. I Salut ha decidit que sense tenir clares les coses no volia posar sobre la taula una concessió en joc de pressa i malament. Per tant, i després d’analitzar-ho jurídicament, s’ha arribat a la conclusió que hi ha marge legal per renovar tàcitament un any més el contracte de concessió establert al seu dia amb ADP.
La situació ha posat molt nerviosos a d’altres companyies del sector. De fet, n’hi ha diverses i encara ara se n’estarien constituint algunes de nova. Com a mínim una. A banda d’això, ara fa poc més d’un any que van posar-se en marxa dues empreses més. Totes dues, d’una manera o altra, tenien el concurs del transport sanitari públic en l’horitzó. Però a diferència de Servei d’Assistència Sanitària (SAS), Ambulàncies Carlemany tenia darrere inversors estrangers.
I la inversió estrangera no entén de dinàmiques locals. Busca resultats. Que ara hagin d’esperar un any més a poder optar al concurs, si concurs hi acaba havent, està generant algunes tensions, segons que han explicat diverses fonts. El Govern, però, el ministeri de Salut en concret, prefereix ara mateix que hi hagi alguns que s’enfadin que no pas posar tiretes a una ferida i que aquesta continuï sagnant.