Tot i que avui s’ha presentat davant dels mitjans de comunicació i el dissabte es presentarà davant del col·lectiu jove, de moment només es disposen dels 8 eixos que centraran l’eina i dels objectius per cada un d’ells, alguns són de caràcter més tècnic, a desenvolupar des de les administracions públiques, i uns altres que es treballaran directament amb la joventut del país. El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, un dels agents implicats en l’elaboració col·laborant estretament amb el ministeri de Joventut i altres agents implicats, ha lamentat que el Pla no hagi estat formalment validat per la Taula Permanent de Joventut abans de la seva presentació, ja que aquest òrgan garanteix la participació efectiva i el consens entre totes les parts: “Reforçar aquests mecanismes és fonamental per assegurar la legitimitat i l’èxit de les polítiques públiques destinades a la joventut”, han exposat des del Fòrum. Tot i això, valoren positivament que el Pla reflecteixi les aportacions recollides durant aquest període i que el Govern es comprometi amb un model de polítiques públiques basat en la participació i la inclusió. Finalment, reiteren el seu compromís de continuar treballant amb l’Executiu i altres entitats per garantir la implementació exitosa del Pla, i anima les persones joves a continuar involucrant-se activament en aquest projecte que té com a objectiu millorar el seu present i futur.
ELABORACIÓ DEL PLA
L’últim Pla Nacional de la Joventut vigent del país data del 2008, i per aquest motiu, l’any 2021 el Consell General va aprovar un Acord de joventut que encomanava una diagnosi sobre la situació de la joventut a Andorra amb l’objectiu d’actualitzar l’estratègia i el marc vigent. Per aquest motiu, es va començar a treballar per elaborar aquesta eina per abordar les qüestions rellevants i les necessitats específiques de les persones joves andorranes.
La redacció del Pla nacional de joventut s’ha fet a través d’un procés participatiu, organitzat a través de grups de discussió, els quals han estat formats per persones de l’àmbit de la política i professionals de l’Administració general i dels set comuns. També s’han mantingut converses amb 368 joves, a través de les quals han pogut copsar les seves inquietuds. La tasca ha estat possible, ha relatat Bonell, gràcies al Fòrum Nacional de la Joventut, que s’ha encarregat de gestionar aquestes converses i recollir-ne la informació. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha posat en relleu que els principals objectius és crear un entorn d’oportunitats que afavoreixi el desenvolupament del jovent del país i alhora que tinguin una participació activa amb el Fòrum de la Joventut. Entrant en detall, el Pla està format per vuit eixos que comprenen l’estratègia per “fomentar i facilitat, i sobretot acompanyar en aquest procés tan important pels joves com és l’emancipació”.
El secretari d’Estat de Joventut i Esports, Alain Cabanes, ha explicat que “aquests objectius es poden dividir en dues categories, una de caràcter més tècnic, a desenvolupar des de les administracions públiques, i una altra a treballar directament amb la joventut del país i que siguin els joves els qui puguin desenvolupar accions i participar de la presa de decisions”.
Els eixos són l’empoderament i participació juvenil; els drets socials, ambientals i digitals; la salut integral i qualitat de vida; la cultura, els esports i el lleure; l’educació; l’emancipació; la cohesió social, i finalment, el model d’organització i de coordinació de les polítiques de joventut. Així doncs, la primera acció que es durà a terme és la del eix vuit, la qual correspon a l’organització integra de tots els agents implicats per garantir el bon funcionament, que s’iniciarà durant el gener del 2025.
PRESENTACIONS
L’acte de presentació del Pla a escala nacional es durà a terme dissabte a la Sala de festes d’Encamp a partir de les 19.30 hores. La celebració estarà conduïda pels joves del pòdcast ‘Safreig’ i hi haurà l’actuació de grups andorrans i catalans com Rokyo, Els Senyora, les SnowGirls i Lildami. També s’ha parlat de la intenció de fer una presentació oficial al Consell d’Europa, prevista el febrer del 2025, tot i que encara no hi ha una data confirmada.