Primera vegada formant part de la Temporada de Teatre, de fet, s’ha considerat que ‘Bipolar’ és la millor manera d’obrir-la.
Tot això és nou per mi. Em fa la mateixa il·lusió aquesta Temporada de Teatre, com haver estat a Encamp i a la Massana, i tot per igual, però tot per igual de bé. Em fa molta il·lusió i és un somni, que podria no haver sortit tan bé perquè la primera vegada que fas alguna cosa no saps com funcionarà, tothom té els seus gustos i l’obra no té per què agradar a tothom, és impossible, però agradar a tanta gent està molt bé. És veritat que hi havia molta feina al darrere, molta documentació i l’obra estava molt ben pensada. També m’he envoltat del que per mi és el millor equip que podria tenir així que crec que tot és positiu, la Temporada de Teatre per fer els espectacles 9 i 10 d’aquesta obra, els primers... són moltes coses i molts feedbacks positius.
Acostuma a anar a veure les produccions de la Temporada de Teatre?
Sí. Totes no, però cada any intento anar a veure les produccions que em semblen més atractives. I que aquest any a la Temporada estigui ‘Bipolar’ em fa il·lusió, poder-hi participar és fort.
“La meva experiència és que tant per tots els comuns pels quals he passat com per Govern, crec que s’està fent un esforç brutal en el sentit econòmic, de programar coses i ara tot el cartell amb artistes andorrans”
Enguany per primera vegada que el cartell serà tot d’artistes nacionals.
Crec que està molt bé. Tampoc sé molt com era abans la cultura ni a escala nacional, ni per parròquies, però tinc la sort d’aquest any haver estat a la Massana, a Encamp i ara a la capital, tres parròquies diferents. Tot i que m’agafa de nou, tinc una visió del que és ara mateix tota la cultura d’Andorra i la meva experiència és que tant per tots els comuns pels quals he passat com per Govern, crec que s’està fent un esforç brutal en tels sentit econòmic, de programar coses i ara tot el cartell amb artistes andorrans... Hi ha molts esforços que potser des de fora no es valoren. Jo mateix, fins que no ho he vist des de dins no sabia i ho desconeixia totalment, però es veu molta motivació, inclús amb els actors i actrius que facin coses, que es moguin, que et donin l’oportunitat d’estar al teatre. És magnífic tot això.
Precisament li volia preguntar per aquest aspecte, perquè a vegades des de fora algunes persones consideren que al Principat no s’aposta pel talent local.
No és que aquí al talent no se li doni suport i hagi de marxar, jo estic veient tot el contrari, que se’ls dona molt suport. El que passa també és que aquí a Andorra la gent volen el que volen, els agrada veure a la gent que ja han vist i a vegades no donen l’oportunitat de veure propostes noves. Això és una cosa que nosaltres amb tot l’equip estem molt contents, perquè ens han donat l’oportunitat de vindre a conèixer ‘Bipolar’. També és una cosa de cultura i d’educació. Ara, amb tots els esforços dels comuns, del Govern i del ministeri, s’està començant a fomentar moltíssim la cultura, per tant, suposo que tot això canviarà i la gent anirà molt més al teatre perquè hi haurà molta més oferta. És un bucle que fins ara estava mig parat perquè al final la cultura sempre ha sigut una cosa de temps, d’anar fent, la gent que li agrada molt la cultura sempre hi ha anat, però a la gent que no li cridava tant no era un lloc on invertir els diners. Ara per sort, està canviat tota la societat, s’està evolucionant molt i apostant cap aquest sector crec que anirà canviant.
I de cara a la projecció a l’exterior?
A fora és igual o inclús més complicat que aquí a Andorra. Nosaltres ara volem portar cap a fora ‘Bipolar’ veient l’èxit que ha tingut aquí i no està sent gens fàcil, de fet és molt complicat.
Just ara ho comentava. ‘Bipolar’, 10 sessions exhaurides, més de 2.000 assistents, una de les obres més esperades, i tot això en menys d’un any. Com se sent que la seva primera obra hagi tingut aquest reclam?
És tot tant nou que no sé com gestionar-ho. Estic molt content, tot l’equip ho estem. És espectacular perquè amb aquestes dues funcions de la Temporada de Teatre, que ja estan exhaurides, són més de 2.000 persones en un any i al mateix país que l’hauran vist. Aquí a Andorra la Vella m’han dit que hi ha més de nou parelles que repetiran. A la Massana ja hi va haver dues parelles que van repetir, i a Encamp va venir gent que repetien de la Massana. Ara hi ha gairebé vint persones que venen a repetir la mateixa obra, els mateixos 90 minuts que ja van veure fa menys d’un any al teatre. Per mi, és molt fort.
“És veritat que ho pateixo una mica, perquè les expectatives cada vegada són més grans perquè cada vegada hi ha més gent que parla de ‘Bipolar’”
I com afronta aquest èxit?
És veritat que ho pateixo una mica, perquè les expectatives cada vegada són més grans perquè cada vegada hi ha més gent que parla de ‘Bipolar’. Cada vegada tinc, al meu entendre, menys marge d’errada perquè tothom vol veure el que han sentit a parlar, i clar, quan tens les expectatives molt altes esperes que en anar-ho a veure sigui així o encara millor. Si cada vegada que faig l’espectacle empleno, ho veu més gent i cada vegada més gent ho comenta... he estat i estic amb els nervis, vull que tot surti bé per poder complir amb les expectatives de la gent que han comprat i exhaurit les entrades, que han corregut a buscar les seves entrades, que volen veure l’obra de la qual han sentit a parlar i que volen al·lucinar. I, per sobre de tot, jo tinc ganes que rebin el missatge que és ‘Bipolar’, que és trencar amb els estigmes de la salut mental, parlar dels temes que la gent no parla, riure sense fer mofa d’un tema tan seriós i també tabú.
Quin feedback li dona la gent?
La gent venen i riuen molt, de fet em diuen que han rigut com mai, però també hi ha molta gent que plora, que veuen coses que no havien vist fins ara, i no dic res nou, no he inventat la pólvora, però ho dic d’una manera i parlo d’unes coses que la gent no n’ha parlat mai. Veuen algú a sobre l’escenari parlant d’un tema que ells senten, però callen per vergonya o per por. Quan hi ha algú en un escenari que ho està dient és perquè tampoc és tan estrany. És interessant veure que la gent entenen el riure, el missatge, el drama de l’obra.
Per les persones que no l’han pogut veure, si hagués de fer una pinzellada ràpida com explicaria l’obra?
És una obra on parlem de la salut mental a través de la comèdia, de la sàtira, de la mofa, i sobretot també amb elements que s’han vist poc. Barreja la sàtira amb l’humor, el drama, el mentalisme i telecinesis, i el públic també forma part d’aquest espectacle, crec que no s’ha fet pràcticament mai.
“L’efecte ‘Bipolar’ és parlar obertament d’una cosa que tothom pateix, però tothom calla i s’ho estan menjant per dins individualment”
Considera que és important parlar d’aquests temes ‘tabús’ des de l’humor i la sàtira?
Jo crec que per això ha funcionat tan bé ‘Bipolar’ perquè sempre que s’ha parlat de la salut mental, que és un tema molt seriós i molt delicat, s’ha tractat sempre precisament amb aquesta delicadesa i amb aquesta serietat, i per tant és un món molt fosc, però si el tractes d’aquesta manera fosca és com entrar en un pou. En canvi, quan tractes un tema seriós fent una mica de mofa o traient-li una mica de ferro, no perquè no sigui important, sinó perquè la importància li donem nosaltres a les coses, a la gent li agrada. Fins ara era un tema molt secret, molt tabú i vergonyós de parlar-ne, no ho expliques a ningú i t’està menjant per dins, però quan t’obres a la gent, veus que tothom està igual i t’alliberes. Això crec que és l’efecte ‘Bipolar’, parlar obertament d’una cosa que tothom pateix, però tothom calla i s’ho estan menjant per dins individualment.
Comentava abans que estàveu intentant portar ‘Bipolar’ a l’exterior.
Portem des de l’abril intentant portar-ho fora, però és complicat perquè la cultura, igual que passa aquí a Andorra, a fora és també molt subvencionada pels estats i és complicat que agafin a una persona o obra de fora. Per exemple, a Catalunya tenint més de 4.000 actors i actrius en funcionament, que agafin algú de fora amb diners públics, és complicat. L’altra opció és tenir l’oportunitat que vinguin a veure l’obra, però clar han de venir fins aquí a Andorra. Aquests dies hi ha programadors convidats ara per venir a Andorra a veure-la, amb la intenció que al·lucinin tant que puguin posar ‘Bipolar’ per sobre d’alguna obra que podria ser catalana o espanyola. És molt complicat, però nosaltres estem cremant totes les cartes i fent tots els esforços.
“Sempre penso que no hi ha més gent que vulgui venir, però cada vegada que ho dic emplenem la sala”
I a Andorra, hi ha opció de programar alguna funció més?
Sincerament, és una discussió que tenim amb el meu equip perquè jo ja hagués parat perquè fins ara portem 1.600 persones que han passat pel teatre en un any i a Andorra. Unes 1.600 persones amb un país tan petit, és un percentatge de població molt alt, i segons el que m’han dit, que no havia passat mai. Jo per mi ara a Andorra la Vella hagués fet una funció només perquè no pensava que fos possible emplenar dos dies, i amb 10 dies es van exhaurir les entrades, no queda ni una plaça. Llavors ara, ja ho deixaria aquí perquè amb les funcions dels dies 3 i 4 són més de 2.000 les persones que hauran vingut, però sempre penso que ja no hi haurà més gent a Andorra que vulgui venir i omplir, però és mentida, perquè cada vegada que m’ho dic emplenem la sala i cada vegada ho fem més de pressa. No sé si fent dos dies més emplenaria o no, tot i que tampoc cal fer una obra per emplenar-la, perquè hi ha obres que no omplen i estan igual de bé, però és també depèn del qui vulgui. També han de voler els comuns o els programadors, no és només cosa meva.
Aquest és el seu primer treball com a actor així més professional. És una cosa que s’està plantejant, seguir per aquest camí?
Sí. És una cosa que em plantejo perquè realment el que volia fer era fer riure i al mateix temps crear impacte en la gent i fer reflexionar. Una de les coses que havia fet prèvies era un concurs de monòlegs on la gent riu molt i volia fer aquesta obra amb això perquè sé la satisfacció que em provoca a mi veure riure a la meva família, als meus amics i a la gent que no conec de res. Em motiva a voler fer més. També és veritat que quan veig la realitat del món artístic, la dificultat, el temps i els esforços que moltes vegades són en va, això provoca una frustració que et fa fer una balança d’ara sí ara no. Veurem en un futur. Tampoc tenia pensat fa dos anys fer una obra així i va sortir sobre la marxa.
Està preparant algun altre projecte?
Estic pensant coses, però també ara amb la pressió social de tot com ha anat amb ‘Bipolar’ tothom em diu que he de fer més coses. La gent ara tenen les expectatives molt altes pel que ha estat l’obra, i ara fer un altre ‘Bipolar’ és pràcticament impossible perquè hem tingut molta feina, hem englobat molts conceptes, moltes maneres i fer un ‘Bipolar’ en si, de fer riure de fer plorar de fer mentalisme i parlar de la salut mental és impossible perquè o copies la mateixa obra o has de canviar de tema i llavors ja és una altra cosa. Però sí que és veritat que tinc ganes i idees per fer altres coses, igual més tirant cap a l’humor, però a poc a poc. La idea és fer això, de cara al 2025-2026, intentar portar-la fora, i després potser trec altres projectes, potser em frustro i no faig res... sobre la marxa.
“Si surt l’oportunitat i veig un projecte clar i que m’agrada el faré i si no aquest serà el primer i últim”
Hi ha nervis o pressió?
La veritat és que ara ja tinc molta pressió perquè fer l’espectacle d’aquesta setmana, ja hi ha més de trenta persones que repeteixen, més totes les que venen amb les expectatives altíssimes i tinc aquestes pressions que no vull fallar a la gent, no vull fallar el text. Per altres projectes, si surt l’oportunitat i veig un projecte clar i que m’agrada el faré i si no aquest serà el primer i últim projecte, i em semblarà més que bé. Estic content amb la trajectòria que ha tingut ‘Bipolar’ i també soc conscient que en un futur projecte els resultats potser no seran els mateixos, però nosaltres treballarem perquè si finalment es fa alguna cosa intentar aconseguir el mateix que ‘Bipolar’. Al final, cada projecte és diferent, cada públic és diferent i cada vegada que fas alguna cosa t’enriqueixes en carta manera, encara que no arribis a aconseguir l’èxit absolut.