Amb un equip segurament molt més fort dels que hi havia hagut mai al Consell Superior de la Justícia -només cal veure que l’acompanyen, per exemple, un expresident de la Batllia com Antoni Fiñana o un exintegrant del Consell General del Poder Judicial espanyol com és Ramon Camp-, Rossell està centrat en allò que ell en diu “endreçar” la Justícia i deixar clar què ha de fer el ministeri i què li toca al Consell Superior. Una vegada s’ha posat en marxa l’expedient judicial electrònic que per mandat legal es va trobar que sí o sí s’havia d’engegar, ara es podrà centrar en arreglar altres qüestions.
I veient com parla dels mèrits i els demèrits, especialment dels batlles a l’hora de poder pujar de categoria, segurament a més d’un dels juristes que ocupen la primera instància judicial del país se li posaran els pèls de punxa o decidiran que impartir justícia alhora que ser diligent no és el seu fort. En fi, que el president de la cúpula judicial andorrana que s’estima més no parlar gaire del seu predecessor i que té clar que el sistema judicial del país ha acabat atrapat una mica en el temps, esmenta alguns dels seus reptes més immediates i moltes de les seves impressions davant el moment actual.
Per començar li hauria de demanar com han anat els primers dies d’expedient electrònic.
En principi estan funcionant jo diria que relativament bé. Hi ha les coses normals, corrents, no hi ha cap incidència. Almenys, no allò que es pugui dir incidència greu. I jo crec que la gent s’està posant una mica al dia. Tant els cooperadors, els advocats, els procuradors, tots els que formen part del PSP en general i després tots els funcionaris d’aquí que jo crec que ja estaven… que ja estaven més mentalitzats. Com que ja funcionaven molts d’ells amb el PSP ja no els hi ve de nou. Per tant, jo diria que ara estem en una fase inicial. La gent està veient com va funcionant tot plegat i jo crec que està funcionant tot correctament.
“El disseny actual que tenim de la Justícia en general, del Consell Superior de la Justícia, de l’administració de Justícia i el ministeri de Justícia genera moltes dificultats a l’hora de fer coses del dia al dia”
Dies enrere el seu vicepresident, Antoni Fiñana, que els canvis tecnològics faran que el personal, en general, hagi d’aportar valor afegit a allò que es pot fer mecànicament. Penso en dues activitats professionals distintes i no sé quin rol veuen que els espera a partir d’ara. De dins de la casa, els nuncis. I com a cooperadors externs, els procuradors. Ara per ara continuaran tenint feina però a més llarg termini…
Pel que fa als nuncis, evidentment algunes qüestions les deixaran potser de fer com les feien abans, tipus les notificacions, però malgrat això, com sigui que encara els procediments vells encara continuen les notificacions amb el mateix sistema que hi havia fins ara, tot això fins que no s’acabi d’adaptar amb el futur, per dir-ho d’alguna manera, mentre tots els dossiers antics no s’acabin de tramitar i finalitzin, tindran un rol i un paper important de jugar amb els nuncis aquí amb el tema de les notificacions. I els nuncis també tindran un paper important amb el tema de les vistes judicials, dels judicis. Per tant, com que són nuncis judicials en aquest aspecte, com sigui que ara amb el codi del procediment civil es fan moltes vistes, es fan moltes audiències i tot plegat, els nuncis tenen un paper important de jugar.
I els procuradors?
Pel que fa als procuradors, s’hauran de reconvertir, s’haurà de dissociar molt entre ells, crear una figura més agrupada, per dir-ho d’alguna manera, més associativa, i després serà una qüestió de confiança també amb els advocats, els advocats que tinguin confiança amb alguns procuradors, que molts d’ells la tenen, continuaran treballant.
Aquest any i escaig que porten comandant el Consell Superior en gran part o en una part important han estat centrats a desenvolupar normatives que anaven més o menys lligades amb tota la història de l’expedient electrònic i també, en bona part, a organitzar la casa. Una vegada l’expedient electrònic ja està en marxa i s’han tret aquest pes de sobre, quin és el plantejament de futur pels anys que queden de mandat?
En primer lloc acabar de continuar amb el tema de l’estructuració interna del Consell Superior. Encara no s’ha acabat, això. Nosaltres vam establir un reglament d’estructura orgànica, ja vam començar per aquí per donar-li una estructura al Consell com a òrgan de govern i a partir d’aquí s’ha desenvolupat tot això. Ara, a nivell del pressupost que ja ha estat aprovat, hi haurà una nova graella salarial pel personal del Consell Superior i s’ha adaptat a les circumstàncies actuals. Estàvem molt desfasats i per tant aquí s’ha fet una millora jo crec important i a partir d’aquí també s’han generat una sèrie de places noves per tal d’estructurar millor el Consell Superior.
Posi’m algun exemple.
Per exemple, l’oficina documental judicial que s’ha de crear. Es genera a través del nou pressupost que hi haurà. Tenim una plaça aquí a nivell pressupostari de cap d’àrea que s’ha de crear. Per tant, li hem de donar una estructura. Per tant, a nivell general hem d’acabar de donar l’estructura que correspon al Consell com a òrgan de govern. I després, una de les qüestions importants que ja tenim en marxa, que ja he avançat, és el tema del sistema competencial. És a dir, el disseny actual que tenim de la Justícia en general, del Consell Superior de la Justícia, de l’administració de Justícia i el ministeri de Justícia genera moltes dificultats a l’hora de fer coses del dia al dia. I, per tant, aquí hem de definir més bé les competències. Quan hi va haver la modificació de la Llei qualificada de Justícia, els anys 2014-2016, es van traspassar competències de l’administració de Justícia al Consell Superior de la Justícia en temes com l’execució i la gestió del pressupost. Això genera molts conflictes, genera moltes problemàtiques. Jo ja ho havia viscut en primera persona quan havia estat ministre. Moltes qüestions que es gestionen des d’aquí han d’anar després a aprovació del ministeri de Justícia i del Govern.
“Hem d’estructurar la maquinària judicial de manera que tothom tingui clares les seves competències. La gran fita és endreçar. I jo crec que si endrecem tot això ho tindrem molt més clar i la Justícia funcionarà molt millor”
Llavors la independència…
Sí, aquí el que hauríem de fer des del meu punt de vista, i ja n’he parlat jo amb els responsables polítics, en general, des del cap de Govern, amb la ministra, fins i tot amb els presidents dels grups parlamentaris, de tots els grups parlamentaris, és que s’ha de fer un esforç perquè de tal manera es pugui fer un altre disseny diferent, de tal manera que es pugui funcionar millor. Què vol dir tot això? Que el pressupost del ministeri de Justícia, que és l’administració de Justícia, no solament pertany al Govern, sinó que també hi hauria de pertànyer la gestió i la seva execució. I nosaltres hauríem de tenir el que és el pressupost del Consell Superior de la Justícia, amb el seu personal inclòs, però també aquí hauríem de fer entrar tot el que és el cos judicial. És a dir, tot el que són batlles, magistrats i fiscals, sobre els quals ja tenim competències en nomenament, etcètera, etcètera, que també, sobre el tema pressupostari, tot el que són pagaments de nòmines, tot això es fes des d’aquí. I la resta que ho assumís Funció Pública, a través del Govern, a través del ministeri de Justícia, tot el que són secretaris judicials, oficials i administratius. I una vegada tinguem això més o menys ja clar, hem d’estructurar tot el que és d’alguna manera les competències governatives que té el Consell Superior de la Justícia amb el cos judicial. Perquè aquí ens trobem que hi ha una sèrie de disfuncions.
Citi’m-les.
Per exemple: els presidents de tots els tribunals tenen potestats governatives. Aquestes potestats governatives que ells poden donar als seus batlles i als seus magistrats, a la seva organització interna, de vegades topen una mica amb les potestats governatives que tenim des del Consell Superior de la Justícia i no queden clares. Llavors, a partir d’aquí, el que s’hauria de fer és dir exactament a què correspon a cadascú, què és el que pot fer cadascú, i això hem de traduir en les modificacions legals. Aquestes modificacions legals van des de la Llei qualificada de la Justícia, la Llei transitòria de procediments judicials s’hauria d’englobar en aquella i eliminar-la d’una vegada perquè una llei que és transitòria al final no té cap sentit. I després s’hauria de fer dues lleis de la funció pública de l’administració de Justícia diferenciades. Una per al Consell Superior de la Justícia i el seu personal i una altra per a l’administració de Justícia i el seu personal. I aquí es deixarien de generar totes aquestes disfuncions. Perquè el que no pot ser és, per exemple, a nivell de recursos humans que nosaltres, amb l’estructura que nosaltres tenim aquí, que tenim una persona ara, una persona, una tècnica, portem tot el tema de funció de recursos humans de l’administració de Justícia, que són més de 200 i escaig persones.
I n’hi ha més, encara.
Més el cos judicial, més el personal d’aquí… I amb l’estructura que tenim, és impossible de fer això. Per tant, jo crec que això s’ha d’estructurar de manera per tal que les competències les tinguin molt clares cadascú i a partir d’aquí donar les estructures escaients. I crec que aquesta és una de les grans grans fites. És la gran fita. Endreçar. I jo crec que si endrecem tot això ho tindrem molt més clar i la Justícia funcionarà molt millor.
“Ara, en una promoció de magistrats, només compten els mèrits. I què són, els mèrits? Fer conferències, anar a fer algun viatge en algun lloc, fer docències, fer articles d’opinió… Del que es tracta és que la gent estigui aquí i treballi. I faci la seva feina com a magistrat i jutge”
I tota aquesta endreça, a l’administrat què li ha de suposar? Què ha de notar?
Una vegada que les coses estan endreçades tu pots prendre les decisions escaients, no et genera tanta conflictivitat, no et genera tanta problemàtica i cadascú ta les seves competències i en tot cas si no funciona tu li pots dir, el ciutadà podria dir, es pot dir, ’a veure, per què no funciona ara tot això?’ Ara sempre els poden dir que la Justícia no funciona prou bé perquè això no està ben estructurat i això genera molts conflictes que el ciutadà del carrer no ho veu però que nosaltres, aquí internament, sí que ho estem veient cada dia. Per tant això donarà, primer, que cadascú ja sap què haurà de fer. I si cadascú ja sap el que ha de fer i què li toca fer, això evitarà molts problemes i l’administrat ho notarà.
S’haurà de veure.
Per exemple, si nosaltres per dir-li-ho d’alguna manera, poguéssim establir els concursos de promoció que es fan a magistrats, que també s’haurà de mirar de retocar tot això, que no siguin exclusivament de mèrits sinó que haurien de comptar també els demèrits i si tenen aquelles persones les oficines judicials correctament, que no tinguin dilacions judicials. Ara, en una promoció de magistrats, aquestes coses no compten. Només compten els mèrits. I què són, els mèrits? Anar a fer conferències, anar a fer algun viatge en algun lloc, fer docències, fer articles d’opinió… Del que es tracta és que la gent estigui aquí i treballi. I faci la seva feina com a magistrat i jutge, i que tinguin la seva oficina al dia i que la tinguin com Déu mana, sense cap expedient. I que no facin dilacions indegudes.
M’està descrivint situacions que passen i que no haurien d’estar passant…
Si nosaltres tenim aquestes competències i modifiquem aquests textos legals, això contribuirà a que la Justícia funcioni millor.
I això encaixa o s’ha d’acabar de fer encaixar amb aquells mòduls de càrrega de treball que vostès també reivindiquen i que han de servir per acabar d’establir tot aquest conjunt de demèrits.
Exacte. I a part d’això, els mòduls d’activitat judicial donen uns elements objectius amb els quals els que han de decidir, que en aquest cas, per exemple, és el Consell Superior de la Justícia amb una sèrie de competències que tindria molt clarament marcades dins de la llei, li permetria tenir uns elements objectius per poder dir si aquella persona fa la seva feina correctament o si no la fa correctament. Ara ens basem amb dades estadístiques i amb informes que ens pot fer el servei d’inspecció que es basen en qüestions que no estan fixades dins d’uns mòduls. No sabem la càrrega de treball que té aquella oficina. Podem anar a mirar però no correctament i això té dues conseqüències: una, que des del punt de vista disciplinari és molt difícil d’obrir un expedient disciplinari amb algú si no tens aquests elements i, l’altra, no saps exactament quina càrrega de treball té aquella oficina. Per tant no saps si necessita més personal, si aquest personal és prou eficient… Amb els mòduls tens uns elements amb els quals tu et pots basar i això ens ajudaria moltíssim.
“Assistir a conferències, fer ponències, alhora de promocionar comptava més que el fet que tu estiguessis aquí treballant i que tinguessis l’oficina en condicions. Això és el món al revés. I això és una de les causes per les quals la Justícia està en les condicions que està”
I quan el president del Consell Superior parla de la necessitat entre cometes de poder delimitar demèrits o de les dificultats que hi ha, o la impossibilitat de poder obrir expedients perquè no hi ha uns elements objectius per poder-ho fer és perquè, reitero, hi ha la sensació que hi ha coses que fallen i que si hi hagués elements objectius per valorar-ho realment ens podríem trobar que hi ha gent a la casa que es mereixeria estar a la llista de demèrits o que potser s’hauria obert algun expedient més dels que s’han obert, que no poquíssims? no s’han obert pràcticament mai.
És que anem a veure, potser l’anàlisi s’hauria de fer una mica més profund. És a dir, el fet que una oficina judicial tingui molts assumptes pot ser generat per moltes causes. Però una d’elles és el fet que ha deixat aquella oficina judicial amb una promoció que hi ha hagut anteriorment, que ha deixat aquella oficina en aquelles condicions. Nosaltres pensem que una oficina, una persona no pot optar a promoure’s, a magistrat o al que sigui, si aquella oficina no la té en condicions. En canvi amb els mecanismes legals que tenim avui en dia, avui en dia només es valoren els mèrits. Res més. Nosaltres pensi que ara, en l’últim concurs que hem fet de promoció a magistrats, hem muntat un plec de bases que aquest plec de bases amb el que ens ha permès la llei, en un apartat i hem pogut afegir alguns elements justament per poder valora si aquella oficina està al dia, si aquella oficina ha tingut alguna dilació indeguda, per exemple. Que no solament han de comptar els mèrits sinó també han de comptar els demèrits, per dir-ho d’alguna manera. És a dir, si nosaltres ho poguéssim fer al revés i poguéssim dir: ’Miri, si el 70% d’un concurs compten els mèrits per què no ho fem al revés? Per què no diguem que el 70% ha de comptar que l’oficina judicial estigui al dia, que no hi hagi dilacions indegudes?’ I que aquell batlle o fiscal no podrà optar a la carrera judicial si no té la seva oficina en condicions?’ Les coses haguessin canviat, avui en dia es trobarien les oficines… o aquelles persones encara estarien aquí potser no haguessin optat a promoure perquè encara no tindrien la seva oficina en condicions. I una mica aquesta és la filosofia que volem implementa.
No està gens malament, però segur que aixecaran recels.
De tot això ens n’estem donant compte perquè estem parlant molt amb els batlles, i hi ha batlles que ho entenen molt bé, tot això. I ens feliciten perquè ho estiguem fent així. Perquè abans, escolti, era molt senzill promoure a magistrat. Anaves fent conferències, assisties a ponències, feies docències, anaves a on sigui… m’entén el que vull dir.
“Una de les mancances que tenim a nivell legal en els concursos és que l’especialitat no es valora. On s’ha vist això? L’especialitat hauria de ser el primer que s’hauria de valorar! Una de les qüestions essencials, com a mínim, en un concurs. Una persona que estigui fent de batlle a la secció administrativa i vulgui optar a la sala penal, no té cap sentit”
Sí, valia tot menys treballar.
En tot cas, tot això comptava més que el fet que tu estiguessis aquí treballant i que tinguessis l’oficina en condicions. Això és el món al revés. I això és una de les causes per les quals la Justícia està en les condicions que està. Però és que la llei és el que diu. Per tant això ho hem de modificar. Estem treballant en això.
Aquest és el gran problema o la gran justificació del col·lapse que ha viscut la Justícia especialment en la primera instància aquests anys?
Una de les qüestions pot ser aquesta. L’andorranització la preveu la Constitució i nosaltres hi estem a favor. Però sempre i quan es faci amb uns paràmetres que siguin correctes. És a dir, un batlle que vulgui tenir una carrera judicial, un fiscal que vulgui tenir una carrera judicial, és el seu dret de tenir-la. Ara, hi ha d’haver unes condicions que siguin raonables. El que no pot ser és que aquella persona, només pel fet faci quatre viatges a quatre institucions i que vagi assistint a conferències, només li compti tot això i no li compti la resta que és el realment important. I tot això és el que nosaltres hem detectat.
I tot això de poder passat tan fàcilment de la fiscalia a la judicatura tan fàcilment, i a l’inversa, no s’hauria de canviar?
Això és el que es va establir en el seu dia a la Llei qualificada de la Justícia, suposo que es va pactar, vull pensar quan es va fer la Constitució i va ser en aquell moment que es va agafar potser una mica el model francès, en el model francès tant els fiscals com els magistrats poden anar tant un costat com l’altre. Jo no sé si és el millor o el pitjor, jo no ho sé, és el que tenim ara. Clar, no és el mateix, per exemple, que un fiscal pugui optar a ser magistrat del Tribunal de Corts que, per exemple, que vulgui optar a ser magistrat de la sala civil del Tribunal Superior, perquè aquí és on hi juga l’especialitat. Una de les mancances que tenim a nivell legal en els concursos és que l’especialitat no es valora. On s’ha vist això? L’especialitat hauria de ser el primer que s’hauria de valorar! Una de les qüestions essencials, com a mínim, en un concurs. Una persona que estigui fent de batlle a la secció administrativa i vulgui optar a la sala penal, no té cap sentit. En canvi avui dia es pot fer, això són les coses que també s’han de canviar. I això també milloraria. L’especialitat… Estem en una institució que, pels motius que sigui, ha quedat ancorada en el temps, no ha evolucionat. Ha quedat oblidada i mentrestant el món va ràpid i evoluciona i si no et poses al dia el camió et passa per sobre. I és el que d’alguna manera crec que ha passat aquí sense criticar ningú, que jo crec que cadascú ha fet la seva feina el millor que ha sabut i per tant jo aquí no hi entraré. Però sí que la Justícia necessita posar-se el dia.
I en els quatre anys i mig de mandat que li queden, aquestes mancances que vostè i el seu equip han detectat, es podran resoldre en gran mesura?
Bé, aquí estem, el que nosaltres ara estem promovent i ho estem fent, perquè no ho estem promovent si no que ho estem fent, és una proposta de modificació, de canvi legislatiu, per tal de portar-la al ministeri de Justícia i que el Ministeri de Justícia ho porti al Govern i després cap al Consell General i es voti. Aquesta és la nostra idea i, per tant, sí que farem una redacció de modificació d’aquests canvis legislatius i farem una proposta en aquest sentit. Nosaltres evidentment no ens toca fer lleis perquè no tenim aquesta potestat però sí que podem fer propostes. I ja n’hem parlat amb el Govern tot això. I ells estan d’acord que nosaltres agafem aquesta iniciativa i que ho veuen amb bons ulls. I consideren que sí, que això és, potser, un dels factors que fa que potser la Justícia no acabi de funcionar suficientment bé. N’hi ha d’altres. Però aquest jo crec que és essencial i sense fer canvis aquí la resta és impossible. Perquè sense tenir un projecte molt clar amb unes competències molt ben definides no vas enlloc. I això no significa que nosaltres vulguem més poder o menys poder. No es tracta que jo vulgui més poder. Això no té res a veure. El que s’ha de fer és endreçar bé les coses i que cadascú sàpiga què ha de fer. Que el ministeri de Justícia sàpiga quines competències té i fins on arriba i que nosaltres tinguem les nostres. No és tan difícil.
La implementació del ple de xoc del qual em sembla que només falten tres oficials per acabar d’organitzar totes les peces que en el seu moment es va dir que calien ha començat a donar resultats en el desembús de tot això més enllà de les mancances o les limitacions que la legislació vostès creuen que posa? S’ha començat a notar alguna cosa? Hem començat a desencallar la màquina?
Home, jo crec que sí. Jo crec que això ha generat, primer, d’una banda que aquelles oficines que els faltava efectius els puguin tenir, i després també s’ha vist amb els informes que ens fan al servei d’inspecció a l’hora que per exemple s’ha vist que es generen més sentències, es fan més sentències, i s’ha evacuat moltes més causes civils. Aquí també ajuda el codi de procediment civil. Tot ajuda aquí, però pel que a mi em diuen des de les batllies, i ens reunim constantment per veure exactament quina és la seva situació, ells van veient que ara a mesura que es van incorporant tots aquests elements això els està ajudant molt i al mateix temps els permet de tenir una càrrega de treball molt més equilibrada. Per tant, jo crec que en aquest aspecte anem bé i el fet que hagi entrat ara en vigor la nova llei d’accés electrònic, per tant l’expedient electrònic, això també ens portarà que tot això vagi molt millor segur.
“Estem en una institució que, pels motius que sigui, ha quedat ancorada en el temps, no ha evolucionat. Ha quedat oblidada i mentrestant el món va ràpid i evoluciona i si no et poses al dia el camió et passa per sobre”
Des de fora, i no sé si és una percepció correcta, sembla que sobretot a nivell de magistratura, encara que també a la Batllia, s’està vivint una mena de canvi generacional. Li ho dic perquè sobretot entre els magistrats estrangers hi ha un nombre bastant elevat que han arribat a la seva fase final de la seva carrera professional. Per tant això suposarà que probablement una major andorranització de la magistratura i probablement, també, una davallada de l’edat mitjana dels professionals. Detecten aquest rejoveniment i, de ser així, què hauria de suposar? Pot comportar una manera diferent d’impartir justícia?
En efecte, el fet que hi hagi tota una generació ara de magistrats que teníem aquí al Principat que han arribat a la seva edat de jubilació, és llei de vida. Es jubilaran perquè els hi toca i això generarà canvis generacionals, efectivament. Això pot tenir diverses conseqüències, una és que aquestes places que quedin vacants puguin optar a obtenir-les batlles que són d’aquí, que són andorrans. Per tant, hi haurà magistrats d’una nova generació. Hem de pensar que la vida és una cosa constant i hi haurà un canvi generacional. Dir després què pot significar això a nivell de la qualitat de les sentències, si seran millors… Hem de pensar que aquests batlles i magistrats fa anys que són aquí, que tenen una experiència, que hauran de passar un concurs que hauran de guanyar amb les condicions que ara tenim fixades i, per tant, a partir d’aquí hem de pensar que si guanyen aquestes places estaran suficientment capacitats per poder-ho tirar endavant. Això pot contribuir a què d’alguna manera la Justícia vagi millor? Doncs ho haurem de veure amb el temps. Jo no li podria dir si això serà millor o pitjor. Hem de ser optimistes i hem de pensar que tot en conjunt, no només pels magistrats, si no tot en conjunt, hem de pensar que la Justícia millorarà.
En un horitzó d’un parell d’anys, amb el rejoveniment de la magistratura i l’actualització de la graella salarial, s’hauria de veure una estabilització del cos judicial? Ara en pocs temps i per diverses raons, entre la sala penal, l’administrativa, i el Tribunal de Corts, perdran ben bé vuit o deu magistrats…
Miri, pel que fa al Tribunal de Corts, ja ho hem estat analitzant, i el Tribunal de Corts amb cinc magistrats a ple temps pot funcionar. Per tant, si se’n jubilen tres més la magistrada que marxa a Estrasburg, si cobrim tres places més dos magistrats que ja hi són, serà suficient.
“Sense tenir un projecte molt clar amb unes competències molt ben definides no vas enlloc. I això no significa que nosaltres vulguem més poder o menys poder. No es tracta que jo vulgui més poder. Això no té res a veure. El que s’ha de fer és endreçar bé les coses i que cadascú sàpiga què ha de fer”
Però això segurament suposarà que tres batlles passin al Tribunal de Corts.
O fiscals, sí.
O fiscals, d’acord. Vestim un sant… però en desvestim un altre.
Hi tenen dret. Si unes persones opten a aquelles places i les guanyen, evidentment deixaran el seu lloc. Però a la Batllia, per exemple, hi tenim dos batlles de reforç. Aquests batlles de reforç automàticament passaran a una oficina judicial si eventualment algun batlle guanya una plaça de magistrat. Per tant, ja estaran cobertes, aquestes places. Imaginem-nos, imaginem-nos, eh, que dos batlles se’n van al Tribunal de Corts. Doncs ja tenim dos batlles de reforç que podran anar en aquelles oficines, ja les tindrem cobertes. Imaginem-nos…
Faci, faci…
És que això és ciència-ficció. Però posem per cas que un fiscal opta també a una plaça al Tribunal de Corts, perquè ho pot fer. Si guanya la plaça un fiscal, doncs tampoc s’acaba el món. Al Tribunal Superior, tenim la sala administrativa que ara hi ha un concurs de promoció intern per dos magistrats. Tot això ja ho tenim previst, i s’anirà fent. I pensi una altra cosa. Ara hi ha hagut una altra modificació legislativa que aviat es publicarà i per la qual s’ha creat la figura del batlle substitut. Per tant, podem crear una bossa de magistrats substituts que en cas de recusacions o similars puguem disposar d’aquests batlles substituts. En fi, tot això ja ho tenim pensat.
L’estructura, doncs, del cos judicial, està ara ben dimensionada a falta d’anar omplint les peces.
Això mateix. I després també hem de veure una mica com evolucionarà tot això de l’expedient electrònic i això també ens donarà més elements.
El clima laboral que vostè percep?
En quin lloc?
En global a la casa.
Global a què es refereix, al Consell Superior?
No, al Consell Superior ja entenc que si sorgeix un malentès se’n van de copes i ho resolen.
Nooo, tampoc no és això (riu).
Entre el personal i la judicatura. En la maquinària que realment atén i veu o viu el ciutadà, l’administrat, el justiciable.
Jo no percebo res que no pugui ser una qüestió normal i corrent d’una manera de treballar, de gent que… molts funcionaris fa molts anys que estan aquí, i entre ells es coneixen i hi ha allò típic que passa sempre dins de l’administració. Jo no crec que sigui aquí únicament, si no que és en el conjunt de l’administració general de tot el país. Hi ha les coses típiques que hi pugui haver-hi. A partir d’aquí sí que hi hauria d’haver més col·laboració, més cooperació. Això sí que potser ho trobo. Però també em fa la sensació que tot això ha estat una mica abandonat. Abandonat no, que potser no és la paraula. Una mica descuidat. I es troben una mica desemparats. Aquesta és una mica la sensació que hem trobat quan hem arribat aquí. Com si no se’ls hagués tingut en consideració.
“El període d’instrucció hauria de ser una recollida de vestigis, l’ha de dirigir la fiscalia amb la policia, i que hi hagués un batlle de garanties que verifiqui que no es vulnera cap dret fonamental, per dir-ho d’alguna manera, i a partir d’aquí, escolti, passar-ho al tribunal. Què podria passar? Doncs que alguns casos arribessin a tribunal hi haguessin més absolucions de les que hi ha. Però això també són garanties per als ciutadans”
Vol dir?
Quan parlo d’això parlo del que és el personal de l’administració de Justícia. I ara ells estan, a través del ministeri, mirant a veure si els poden arreglar tot el tema de la seva graella salarial. Aquí nosaltres vam voler fer alguna cosa però la llei no ens ho permet, perquè això és una competència del Govern i del ministeri i em consta, perquè he parlat tant amb el cap de Govern com amb la ministra, que ja se’ls està mirant com se’ls soluciona aquesta qüestió perquè això entra dintre una mica de tot el que és el ministeri, dels cossos especials. Poca cosa més podem dir. I després, pel que fa al cos judicial jo crec que no hi ha cap tipus de problema a nivell salarial. Hi ha molt bons salaris tant entre els batlles, els magistrats com els fiscals. No genera cap tipus de problemàtica, els salaris. Ningú es queixa. A veure, que tothom vol guanyar més diners, evidentment, és una cosa legítima, però jo crec que estan molt adequats.
I el clima socioeconòmic que hi ha a nivell social ciutadà creu vostè que està posant una pressió a l’administració de Justícia? Se li demanen unes respostes que fa un temps no hi eren per les dificultats econòmiques, per les crispacions en l’àmbit familiar…
Això és un altre problema. És un un problema social del país, de la societat en si, i evidentment aquestes qüestions tenen d’alguna manera reflex després en la Justícia, és evident si hi ha més problemes de violència domèstica, de violència de gènere, si hi ha més problemes d’inadaptació amb menors… tot això evidentment aquí es trasllada i per tant aquí hi ha més moviment. A nivell econòmic, a part del tema pròpiament estel·lar que hi ha en aquest país, que és el tema de l’habitatge, que efectivament hi ha un problema aquí que s’ha de solucionar i que no és senzill i per tant això pot generar una sèrie de dificultats amb algunes persones, jo crec que la resta en general més o menys problemes econòmics greus no en tenim en aquest país. Anem tirant i funcionem bastant bé. Tot el que és reflex de la societat ve a parar aquí i això és evident. I en moments puntuals hi ha una sèrie de problemes que fa que el focus s’hagi de posar en allà.
On?
Per exemple ara tenim tot el tema de la violència de gènere, de la violència domèstica, cada vegada hi ha més qüestions d’aquest tipus, i amb els menors també hem vist que hi ha un seguit d’infants o joves que estan inadaptats pel que sigui, perquè són famílies que potser no estan estructurades. I tot això, doncs afecta, sí.
Vostè ha demanat recentment canvis en la llei concursal.
Més que demanar una llei concursal, el que dic és que aquesta llei deriva d’un decret dels delegats permanents de l’any 70. Des d’aquella època sí que s’han fet algunes petites modificacions però jo crec que aquesta llei l’hem d’adaptar a les circumstàncies actuals. Jo crec que això ens ajudaria que les fallides es puguin tramitar molt millor. Però no únicament és un problema de la llei concursal. En el tema de les fallides tenim el tema dels administradors. La figura de l’administrador judicial és molt important, és bàsica. A vegades els administradors són externs, que treballen, que tenen els seus negocis i que a vegades no s’hi dediquen prou amb el tema de les fallides. Perquè les fallides són fallides, a vegades hi ha diners. I és clar, els administradors es guanyen la vida fent això. Però si li toca una fallida que està a zero… doncs s’ho agafarà d’una manera o d’una altra. Aquest és el meu punt de vista. Aquí hi ha idees sobre les quals nosaltres ja estem donant voltes com per exemple poder disposar d’un cos d’administradors judicials que es pogués dedicar a això, que poguessin treballar directament amb els batlles que porten les fallides… Ajudaria moltíssim. El que està clar és que la llei s’ha de modernitzar i posar al dia. I això, ja d’entrada, ajudaria i molt. Hi ha fallides que tenim molt antigues que no es poden impulsar perquè, de vegades, la llei no ens ho permet i, d’altres cops, perquè els administradors no acaben de fer la seva feina com l’haurien de fer, que aquest és l’altre problema.
“Hi ha molt bons salaris tant entre els batlles com amb els magistrats i els fiscals. No genera cap tipus de problemàtica, els salaris. Ningú es queixa. A veure, que tothom vol guanyar més diners, evidentment, és una cosa legítima, però jo crec que estan molt adequats”
Tres quarts del mateix deu passar amb el Codi de procediment penal, que ja quan vostè era ministre reclamava que pogués dotar-se d’un format més àgil especialment en la instrucció.
És un dels temes sobre els quals em faig molt pesat. El Codi de procediment penal ha de ser diferent del que tenim ara. El que tenim ara permet que les instruccions s’eternitzin. Durant el període d’instrucció és on pràcticament es practica tota la prova, i això és una cosa perversa, perquè en definitiva el període d’instrucció hauria de ser una recollida de vestigis, que hi hagués un batlle de garanties que verifiqui que no es vulnera cap dret fonamental, per dir-ho d’alguna manera, i a partir d’aquí, escolti, passar-ho al tribunal. És al tribunal on s’ha de practicar la prova, no en la instrucció. I una de les coses de les quals jo sóc partidari i que s’està fent pràcticament arreu del món, del món occidental, dels països moderns, és que la instrucció no l’han de portar els batlles, l’han de portar els fiscals juntament amb la policia. I els batlles s’haurien d’especialitzar en altres matèries. I els tribunals són els que han de jutjar. I això què ens permetria. Doncs que tots aquests temes que fa anys i panys que estan aquí i que gairebé tots ells, per la complexitat, o perquè hi ha comissions rogatòries… Miri, hi ha casos de blanqueig de capitals que hi ha 27 o 28 països amb comissions rogatòries internacionals. El fet de tramitar segons quines comissions a segons quins països del món és molt difícil. O no les contesten, o donen llargues, has de tornar a insistir… i el temps va passant. Un altre factor…
Digui.
Els peritatges. Que te’ls facin a vegades és un drama. I si les parts te’ls demanen… Has d’estar allà esperant els peritatges. Oficis als bancs. De vegades te’ls contesten no sé després de quant temps. Tot això fa que les instruccions es dilaten molt. I això també fa que el batlle no tingui els elements necessaris, li generi dubtes, no prengui les decisions que hauria de prendre i les adopta més tard… Això és un factor humà. I el fiscal també intervé, i demana més diligències dins el marc de la instrucció. Tot això fa que s’endarrereixi molt. Amb un Codi de procediment penal amb les característiques que grosso modo li he indicat crec que ens evitaríem tot això. Què podria passar?
Vostè dirà.
Doncs que alguns casos arribessin a tribunal hi haguessin més absolucions de les que hi ha. Però això també són garanties per als ciutadans. No pots tenir una persona deu anys esperant perquè se li dicti sentència. Siguis culpable o no, això és inhumà. Si ets culpable has d’anar a la presó i complir la pena que t’imposin i si ets innocent no pots estar deu o dotze anys anar esperant. Això no es pot tolerar en un Estat de dret com és Andorra i, per tant, una de les eines fonamentals perquè això no passi és un canvi del Codi de procediment penal.
“Arriba una nova generació de magistrats. Això pot contribuir a què d’alguna manera la Justícia vagi millor? Doncs ho haurem de veure amb el temps. Jo no li podria dir si això serà millor o pitjor. Hem de ser optimistes i hem de pensar que tot en conjunt, no només pels magistrats, si no tot en conjunt, hem de pensar que la Justícia millorarà”
Les últimes qüestions. No sé si tenen una eina per mesurar la qualitat de les sentències.
Aquesta funció la té el Tribunal Superior, que és qui fa la doctrina i genera jurisprudència. Aquestes són les sentències que s’ha de veure si tenen qualitat o no. I estic convençut que en aquesta jurisdicció hi tenim grans professionals i que realment en saben de Dret. Hi ha una altra figura en altres països com el tribunal de cassació. És una organització diferent. Però a Andorra, amb l’estructura que hi ha, potser no ens cal, això. Un tribunal superior fixa la doctrina i diu amb quines sentències t’has d’emmirallar.
I la darrera. El processament del seu antecessor afecta d’alguna forma el funcionament o del Consell Superior, d’alguna manera?
No, de cap manera. Això segueix el seu curs i és una qüestió sobre la qual no hem d’entrar ni opinar. Hem de deixar que la Justícia faci la seva feina, que d’aquí és on ve la independència de la Justícia. Una cosa són les competències i una altra la independència, que la tenen els batlles i els magistrats, i ells han de fer el que considerin convenient en aquest tema. Ni ens afecta ni hi ens hem de posar.
I els professionals de la casa afectats per la causa?
Un d’ells ja no hi és, un funcionari. La secretària que era del Consell Superior ja no està afectada al Consell Superior i un altre funcionari que estava aquí ha estat de baixa durant un temps i després se li va obrir un expedient disciplinar i s’ha tancat amb unes mesures cautelars, que és el que diu la llei.
Comentaris (17)