Arriba l’hora de la veritat...
Per fi; s’ha fet llarg. Ara comença el més bonic i el que ens agrada a tots: competir i que hi hagi alguna cosa en joc, tot i que sabem la duresa d’aquesta lliga, tant pel nou format com per tot el que genera el coronavirus.
Com valora el nou sistema de competició?
És bo pel futbol de Segona B per intentar que en un futur sigui més professional, però pel moment i per la incertesa que hi ha en tots els aspectes, no se si era el moment d’implantar-ho. Un canvi tan dràstic i important per a la majoria de clubs s’hauria d’haver fet en un moment en què les coses estiguessin més tranquil·les; però només ens queda adaptar-nos perquè són situacions que no controlem.
“Amb el nou sistema de competició no hi ha marge d’error; has d’arribar a un pic de forma alt des del primer moment”
Què implica a nivell competitiu?
No hi ha marge d’error. Has d’arribar a un pic de forma alt des del primer moment. Per això hem fet una pretemporada més progressiva. Hem d’estar ja bé en el primer partit de lliga. Les sensacions de pretemporada, per com veiem els nois i per com ens han respectat les lesions, són bones. Llàstima el contratemps dels positius.
Com conviu un equip de futbol com l’Andorra amb el coronavirus?
Sent el més responsable possible i vetllant per la salut, no només dels teus sinó també de l’entorn i de la resta de la societat. Com a esportistes, estem a la imatge de les persones i hem de ser exemples a seguir en la nostra forma de procedir. Nosaltres convivim mirant per la salut abans que per l’egoisme esportiu. Un exemple és el fet que de seguida hem confinat qui ha donat positiu. El que no veig lògic és que nosaltres haguem fet fins a vuit PCR durant aquestes setmanes i altres equips tot just un. Clubs i federacions han de ser més responsables perquè la Segona B no és una categoria amateur.
“No és lògic que nosaltres haguem fet fins a vuit PCR i altres equips tot just un. Clubs i federacion han de ser més responsables”
Entén que no tots els clubs compleixen?
No ho fan. No dic que sigui culpa seva perquè a ho millor no tenen els mitjans. Aquí, el país i l’Andorra està fent les coses increïblement bé sabent que pot suposar un perjudici esportiu. I el protocol ha d’existir per a tots. Si cal, un test PCR cada setmana i qui doni positiu confinat. És el que fem nosaltres i el que hauria de fer tothom, sobretot perquè has de mirar per la salut de les persones.
Què va pensar quan es van detectar els quatre positius?
Res. Sabíem que podia passar i que algun cop hi hauria un cas. És lògic. Dins de la situació, el primer que vam valorar és intentar fer les coses bé per evitar més casos en un futur. Estic contentíssim de com ha actuat el club i del suport de Govern i del país perquè el nostre dia a dia sigui una mica millor. Hem de tenir clar que durant un temps caldrà conviure amb això.
Com es juga sense públic?
Al final t’adaptes. T’agradaria sentir el suport de la agent perquè és un projecte de país, però les circumstàncies són les que són. El que trobo que no és molt normal és que vagis a jugar a Barcelona i allà pugui haver-hi públic i aquí no.
Entén que és injust?
A Primera i Segona A es va optar per jugar tots sense públic. És totalment lògic. Aquí, a tres dies de competir, no sabem res. Ens haurem d’adaptar al que sigui, però m’agradaria una normativa igual per a tots i que tinguéssim les mateixes condicions, que seria el just i normal.
“A Primera i Segona A es va optar per jugar tots sense publics. Aquí, no sabem encara res. M’agradaria una normativa igual per a tots i que tinguéssim les mateixes condicions”
Sent la responsabilitat d’intentar donar alegria als seguidors en un moment tan complicat?
Vull que s’identifiquin amb nosaltres, que gaudeixin del nostre joc i se sentin orgullosos del que veuen en el camp. Pressió en aquest sentit? No. Tenim ganes de competir. Ja podem seguir amb el que ens apassiona i viure-hi. El que hem de fer és ser el màxim d’ambiciosos possible.
Quan sents Piqué parlant d’ascens, què pensa?
Gerard és una persona superambiciosa, com ha demostrat tant a la seva carrera com fora del futbol, amb els seus projectes empresarials. Sabem on estem. El projecte és ambiciós, però dins de tenir els peus a terra. Molts altres clubs, la majoria del nostre subgrup, també buscaran aquest objectiu i no tots entraran, encara més amb un format tan reduït. Hem de treballar per arribar a la lliga Pro i ser ambiciosos però sabent que ningú ens regalarà res.
Quins són els rivals a batre?
Ara mateix parlar de noms i d’equips és complicat. Mira l’any passat. Qui diria que Nàstic o Hércules estarien en llocs de descens? Enguany el format t’obligarà a començar molt bé. Mira també l’exemple nostre de l’any passat, quan després d’una gran primera volta vam estar vuit jornades sense guanyar. El format et diu que si comences bé, tens molt de guanyat, sobretot en l’aspecte anímic, en confiança i, el més important, els punts.
“Estic satisfet amb la plantilla; és àmplia i doblem totes les posicions tret la de central. Hem de competir amb el que tenim, que és prou bé”
El primer rival és el Llagostera...
El calendari és el que és i toca així. Potser ens agradaria començar en camps més grans però o vas ara o a la segona volta. Els camps no canviaran al llarg de la lliga. T’has d’adaptar al perfil d’equip, sobretot per les dimensions del terreny de joc i intentar tocar el menys del nostre model. Serà un partit on l’estratègia i les segones jugades seran claus i cal estar concentrats els noranta minuts. Pots dur el control i en qualsevol acció a pilota aturada el pots perdre.
Està satisfet amb la plantilla?
Sí. És amplia; hem doblat posicions, amb l’únic dubte de la de central. El mercat ha estat el que ha estat. Hi ha una fitxa lliure, però en la resta de posicions el nivell és alt. Hem de competir amb el que tenim que és prou bo.
Físicament, pot afectar els mesos sense competir i el confinament?
No. Tot just els nois que han estat confinats, que alguna part de forma han perdut, però crec que no passarà gaire temps fins que tornin a estar bé. El nivell de les proves que els hi fem estan per sobre dels que hi havia al febrer, quan vam arribar. Està oblidat i no serà excusa.