Va ser el gran cavall de batalla a les eleccions comunals per part d’Units per Ordino, però ara Grífols ja no hi és. Ha desaparegut. Com ho valora?
Bé. No està perquè s'ha fet tot el necessari perquè no hi estigui i soc una de les persones que ho ha fet. No vull penjar-me cap medalla, però sí les que em toquen. I aquesta sí. Recordeu que, en una de les darreres sessions de Consell General, encara el cap de Govern va dir que això continuava. I Grífols ha dit que no en el moment que s'ha entrat al recurs a Estrasburg. S’ho han replantejat perquè, crec, han valorat que no era el moment de fer soroll internacionalment parlant. Una cosa és fer-ne a nivell local, aquí a Andorra, que no repercuteix enlloc i una altra que es comenci a parlar a Europa de si el contracte signat amb l'administració general és bo o nul de ple dret. Suposo que ells no han volgut entrar en això. I llavors han decidit marxar. Sé que, fins i tot, des de Govern es va intentar que no fos així, que continuessin aquí, i ells van dir que no i van fer el comentari del que podria passar si em donaven la raó.
Per tant, cap problema per assumir-ne, si es pot dir així, la culpabilitat?
Jo em sento molt satisfet que el cap de Govern digui que jo soc el culpable, perquè, lògicament, la gent que pensa com jo, que Grífols no era adequat pel país, estem molt contents de ser els culpables, entre cometes, que aquest projecte no es faci a Andorra. I jo no parlo de Grifols, sempre he dit que no vaig contra ells perquè no els conec; parlo del laboratori P3. Si hagué estat Bayer o una altra multinacional, hauria fet exactament el mateix. Jo soc l’home antilaboratori P3.
“La gent que pensa, com jo, que Grífols no era adequat pel país estem molt contents de ser els culpables, entre cometes, que aquest projecte no es faci a Andorra”
Per quin motiu estava en contra?
Perquè porta uns perills importantíssims. I, després, perquè tot el que s’ha dit que això aportaria molt al país no era veritat. Es deia que seria una inversió de 25 euros, però no era cert que s’aportessin aquests diners sinó que tot es feia amb endeutament. I per concedir-lo, es demanen garanties i tots sabem que les que es donaven eren el mateix terreny. Això, per començar. I, després, per la manera com es va l’adjudicació. Es va treure això al pagès que hi treballava i es va donar a dit a aquesta multinacional. Això no pot ser. Si tu vols donar aquest terreny a algú, fas un plec de bases o fiques un edicte públic i, si hi ha altres entitats que es presenten, doncs decideixes. I sobretot, reitero: tothom sap què va passar amb la Covid-19 a la Xina. Tothom es pensa que va ser per un mal control d'un virus a dins d'un laboratori. Llavors, qui controlaria el d’Ordino. A la reunió pública jo vaig demanar que algú m’expliqués per què, tenint una empresa tan important a Irlanda, volien venir a Andorra, quan segur que no és per les taxes. Jo volia que m’expliquessin què volien venir a fer aquí que allà no els deixessin fer, perquè recordem que el conveni d’Oviedo en aquell moment no estava signat. I no és cert que això aportés res de res al país, ni llocs de treball, perquè ens deien que podien venir investigadors de forma puntual i marxar. Tot això feia molt mala pinta. Era un problema amb el laboratori P3. Qui hauria vist si passava a ser P4. Si s’hagués fet i hagués hagut una fuga, hauria estat mortal per a Andorra. Tal com ens va dir el director general del laboratori de Marsella, si algun dia hi havia un problema i la premsa internacional se’n fes ressò, qui vindria al país? Quants mesos hauria estat Andorra sense gent? Si això passava, hem de tenir tots molt clar que era la fi d’Andorra.
Ara que ja s’ha descartat el projecte, continuarà vostè amb el recurs a Estrasburg?
Sí, perquè ja l'he pagat. Ara que tiri endavant, perquè jo estic convençut que el que es va firmar en aquell moment no es podia signar perquè no complia la legislació vigent en aquell moment. Si recordeu, la llei es va canviar després per poder-se adaptar. Allò no complia la legislació. I el que més greu m’ha sabut és que la Justícia no ha volgut arribar mai al fons de la qüestió. Totes les sentències comencen igual: vostè, senyor Enric Dolsa Font, conseller de comú, no està legitimat per portar aquest recurs. I ja no entra en el fons. Penso que com a qualsevol ciutadà ha d’estar legitimat per portar un recurs a la Justícia. I més en aquest cas particular perquè soc un membre elegit del comú, per revisar i controlar tot el que passa al territori. Aquesta persona està més que legitimada perquè la legitimació ja no és solament personal, sinó que la van donar unes urnes. Per tant, mai he entès que la sentència no hagi pogut entrar en el fons de l’afer.
La legitimació ha estat l’excusa per no entrar al fons?
No ho sé. Jo el que no sé és per què la Justícia s’ha parat aquí.
Què espera aconseguir?
Doncs que em donin la raó; que diguin que en aquell contracte en el moment que es va signar no complia la legislació vigent al país.
“Qualsevol ciutadà ha d’estar legitimat per portar un recurs a la Justícia [com el de Grifols] i més en el meu cas particular, perquè soc un membre elegit del comú, per revisar i controlar tot el que passa al territori; la legitimació ja no és solament personal, sinó que la van donar unes urnes. Mai he entès per què les sentències no han volgut entrar en el fons de l’afer”
El terreny queda alliberat; què creu que se n’hauria de fer?
Parlem d’una zona de 6.000 metres quadrats, molt important. Fa la sensació com si s’hagués de fer alguna cosa obligatòriament allà. Aquest terreny fa part del patrimoni de casa Rossell, que és molt gran. A mi, el Marc Forné em va demanar si volia fer la delimitació de totes les propietats i vaig dir que sí sempre que m’ajudés el meu pare. Ho vam fer amb els serveis tècnics de Govern. El 1999, quan em vaig presentar a cònsol, vam fer un peritatge de tot el patrimoni i el valor que sortia llavors era de 23.000 milions de pessetes. Penso que el que hem de fer és retornar-ho al mateix pagès a qui li van prendre perquè el torni a conrear i ja està.
Com valora tot el procés seguit amb el pla d’urbanisme, ara que un cop feta una revisió continuen molts propietaris enfadats i s’ha rebut un nombre important d’al·legacions?
Descontents sempre n’hi haurà. Alguns es pensen que la parròquia és seva i és de la gent que l’habita; una altra cosa és que hi hagi gent que és privilegiada i té molt territori a Ordino, però això és interès general i aquest passa perquè la major part de la parròquia estigui contenta amb el desenvolupament que se n'ha de fer. Què ha passat aquí? Quan Àngel Mortés decideix posar el fre de mà i passa tots els terrenys d’urbanitzables a no urbanitzables, és evident que això, tècnicament, alguns diuen que no complia legislativament, però jo soc d’aquest parer, tot i que tampoc soc jurista. Una cosa tinc clara: el territori no li prenien a ningú. I el comú és l'únic que té el mandat del poble per poder canviar el tipus de construcció o de desenvolupament que es fa a la parròquia durant 6 anys -recordem que un pla d’urbanisme és per aquest temps i després es pot tornar a canviar sense problema-. Puc entendre que es passava d'un extrem a l'altre i que potser s’havia de buscar algun equilibri, com ara amb gent que pogués tenir hipotecada la seva finca i que llavors valia més perquè s’hi podia construir i ara passa a un valor zero i, per això, poguessin tenir problemes. Per tant, què s’ha de fer? Buscar un equilibri, tornar a desencallar però no de la manera que hi havia perquè ja hem vist el que ha passat. De tots els metres aprovats en l’època Mortés encara s’està construint. A Ordino encara han començat tres blocs aquesta setmana i això no s’ha acabat. Què s’ha de fer? S'ha de regular. La majoria que ha entrat ha agafat els mateixos redactors que van fer l'anterior, els han donat nous criteris per baixar la volumetria però s’aconsegueix que ningú es quedi sense poder construir. El que voldrien? No. A veure, a mi el que no em serveix és fer una al·legació signada per vàries persones perquè això no és una al·legació dient que ells han mantingut la parròquia sense edificar. A veure, ells no han volgut fer-ho quan podien. El que està clar és que la parròquia és de tots, no de qui té més terreny. Quan anem a votar, el mateix vot té el xeic que té la gran extensió com el noi que fa manteniment al comú, amb tots els respectes per als dos.
Vostè hi congregà amb el pla d’urbanisme que s’ha presentat?
El puc compartir en un 75%. Hi ha algunes coses en les quals crec que falta equitat, però no hi entraré perquè seria fer-ho en noms de cases particulars.
La filosofia la comparteix?
Sí. És correcta, però el que passa és que, en molts casos, no existeix el principi d’equitat. I aquí ho deixo.
No li puc demanar que ho expliqui més en profunditat...
Seria anar a parlar de cases o de persones i això no ho faré.
“Puc compartir el pla d’urbanisme en un 75%, però crec que hi ha algunes coses en les quals falta equitat”
Hi votaran a favor?
No ho sé. Ho hem de continuar parlant amb tot el grup. Hem fet ja una reunió amb els cònsols i ens vam acabar d’explicar algunes coses que no enteníem i ara farem una altra amb el grup. També hem d’acabar de veure les al·legacions. A partir d’aquí, ens farem una idea i decidirem.
En tot cas, no hi ha una gran distància...
En general, no; però en alguns casos, sí. Com he dit, no vull entrar, però hi ha alguns temes on falta equitat. Algun cas particular no el veig bé, però callo, perquè podria ferr la sensació d’anar contra algú i aquest no és el cas.
Vostè continua pensant que hauria d’estar a la majoria?
Sí, però això fa el seu procés judicial. En aquest moment està al Constitucional. M’ha estranyat que ho hagin admès a tràmit, a diferència del que va passar amb Grífols. En aquest cas, suposo que deuen tenir algun problema amb la darrera sentència i volen mirar-ho i replantejar tot el tema. Suposo que sé el que és. Penso que quan s'arribi a Estrasburg i es demani que es porti la prova fefaent del que nosaltres diem des que vam anar a la junta electoral i després tot el trajecte per la via judicial. Se’ns diu que els sobres no es poden mirar i ara reconeixen que els han destruït. Pensem, jo i els meus amics del grup, que és un tema important. Suposem que si el Constitucional està mirant això.... Nosaltres vam anar en temps i forma demanant això; també a la Batllia. Demanàvem que dels 400 sobres se’ns deixés triar 30 persones, que sabem que són 100% nostres, que vagin a verificar si al sobre hi ha el seu puny i lletra. I si és així, demanarem excuses i perdó per haver-ho posat en dubte i el senyor Enric Dolsa Font posarà els càrrecs a disposició i deixarà de fer política. I això no s’ha volgut fer. El Constitucional deu haver pensat que, quan arribarà a Estrasburg, perquè saben que jo no pararé, se’ls demanarà què passa amb els sobres i es demanarà com que els han destruït si és la prova elemental que s’està demanant des de l’inici i que no es reconeix fins a la tercera instància. Això crec que és el problema.
Quan esperen la sentència?
Nosaltres pensàvem que la farien urgent, com amb Grífols, que va ser un pim-pam-pum. En canvi, han demanat informació complementària. Per això, pensem que tenen un problema. Aquí nosaltres què posem els dubtes? Els sobres. Per tant, demanem que se’ns deixi veure’ls. No els 456, sinó 30 o 15, que sabem que són gent al 99,9% nostra -el meu fill, la meva filla, la meva germana...-
“Si a Estrasburg veu que aquí s’està parlant de frau amb unes eleccions, això és molt greu; nosaltres sabem que això no és bo per al país, però estem tan convençuts que anirem fins al final”
Si no li donen la raó al TC... de nou anirà a Estrasburg...
Home. Algú té algun dubte? I no farem cap favor al país.
Això li demano: és conscient que genera un dubte sobre el sistema electoral?
A veure, jo no. No particularitzem. Tota la candidatura hi és aquí i la gent que ens segueix de prop i les persones que feien campanya. Tots estem convençuts que no ens creiem el resultat. I hem d’anar fins al final. No ens pararem aquí, perquè estem segurs que quan vam sortir de la Batllia ho fèiem guanyant. I al final ens van menjar l’avantatge que teníem més 131. I no ens ho creiem. I hem de fer el necessari. Si la junta electoral ens hagués fet cas,.. Jo soc president dels batlles i els dic [a la candidatura] que vinguin i ho mirin. I després els foto a parir, però ensenyo els sobres. Llum i taquígrafs. I sobretot quan feia poc que algú havia posat en dubte tot el sistema, diria que a l’engròs. Nosaltres anem a l’engròs, perquè tenim identificat els 456 que van a la Batllia i d’aquests n’hi ha 199 que són nostres al 99%. I amb la resta, traiem els blancs i fem una regla de tres ni que sigui 20% per mi i 80% per als altres i encara sortim guanyant. No ens creiem el resultat i quan un no es creu, l’altre costat li ha de dir que s’està equivocant, que vinguin cap allà i demostrar-ho i que no es munti cap ciri. Si Estrasburg veu que aquí s'està parlant de frau amb unes eleccions, això és molt greu a nivell internacional, que això no és Veneçuela. Nosaltres sabem que això no és bo pel país, però estem tan convençuts que anirem fins al final.
Com es fa de minoria quan es té aquest convenciment?
El tinc jo i el té tota la candidatura. A més, si recordeu, tant a Ordino com a fora ens donaven per guanyadors per tota una sèrie de temes, com ara la guerra civil que es vivia al comú. No ens sentim perdedors. Ara, segons la legislació vigent, ens han dit que a l’oposició i farem feina el més transparent possible, però seguim pensant que no és el lloc que ens toca.
A la candidatura hi havia gent del PS, un partit a priori antagònic amb el que vostè ha representat històricament en política; com es coordina?
Nosaltres cada vegada fent una reunió i hi som tots i anem avançant. La veu unànime també és anar a Estrasburg.
Els va unir Grifols i ara s’ha acabat...
Nosaltres vam fer un projecte de parròquia, que compartíem al 100%. Parlem de persones, en aquest cas amb el Jean-Michel [Armengol]. Evidentment, un dels temes que sumava era Grifols.
De cara al futur, aquesta col·laboració té els dies comptats o pot anar a més, com ara en política nacional?
Primer, cal veure com s’acaba aquest tema. I quan s’acabi Estrasburg, veurem si blanc o negre. Ara, el que està clar és que les persones de la candidatura ens hi trobem molt còmodes, tant ells com nosaltres. De política nacional, no en fem. En fem de parroquial.
“A Ordino hi ha molts terrenys que són patrimoni de l’Estat i que serien fantàstics per fer habitatge social; quedarien integrats al paisatge i no comportaria cap massificació. Si no els coneixen, ja els indicaré jo”
Descarta, per tant, qualsevol aliança a nivell nacional?
No, però és que nosaltres no tenim un partit per anar a fer eleccions nacionals, ara per ara. Per tant, no sé. Fer un altre pacte com el que es va fer amb el Pere Mas i el Jean-Michel, per què no?
Com valora el funcionament de l’estació d’Arcalís des de l’entrada de Saetde?
A nivell de funcionament, ja no parlo d’econòmic del que es podia fer o no a l’època, està demostrat que el particular ho porta millor que quan era públic. És normal, quan s’agafa un professional, que vagi bé i si d’alguna cosa en sap el senyor Viladomat és d’això. I ho ha fet funcionar molt bé i ho ha complementat a l’estiu amb el rellotge solar.
Aporta alguna cosa a la parròquia el segell de reserva de la biosfera?
Suposo que sí. No hem d’oblidar que molta gent a l’exterior que quan va a algun lloc a nivell d’internet es documenta molt. I quan veu el codi de reserva de la biosfera, sobretot ara sense el laboratori, això ven.
Turísticament, què falta a la parròquia? Com es pot potenciar encara més?
S’ha de buscar algun tema més, com tenim el rellotge. Alguna cosa més. Tenim vàries idees al grup però no les farem públiques si no ens toca.
Amb l’habitatge, es pot fer alguna cosa a la parròquia?
I tant. Tenim prou terreny per a fer alguna cosa més i no haver de comprar edificis a preu fora de mercat i que costen una bestiesa de reparar i posar-los al dia. A preu per metre quadrat, deu sortir una fortuna perquè després se’n digui pis social. Hi ha altres maneres de fer-ho. Sempre recordo que a l’any 1991 o 1992, quan estava al Consell, es van comprar la borda de Sales a Santa Coloma per fer habitatge social. Ara estem al 2024 i aquests terrenys s’estan morint de riure. No entenc per què no s’ha edificat habitatge social, perquè és un terreny amb un bon accés i on és fàcil construir. I es van comprar amb aquesta finalitat. Abans que anar a comprar edificis com el de Font de Feror o altres a no se sap on, amb respecte als propietaris, es podia haver desenvolupat tot això. Per què no s’ha fet? No ho entenc.
“La majoria ens dona tard la informació; i una cosa que em molesta és que es facin coses sense que se’ns deixi participar. Fa uns dies es va presentar un parc i jo me’n vaig assabentar per Altaveu”
I a Ordino també hi ha terrenys...
Evidentment. Hi ha molts terrenys a la parròquia que són patrimoni de l’Estat. Hi ha diversos llocs. Si no els coneixen, ja els indicaré jo. Serien fantàstics per fer habitatge social, quedarien integrats al paisatge i no comportaria cap massificació.
Com valora que es tiri endavant la reforma del Casamanya?
Em sembla molt bé. Aquesta setmana, justament, he estat veient el projecte i té bona pinta. Millor que la que té ara. La llàstima és que no se’ns deixés fer en el seu moment, parlo de fa molts anys, del 2001, el comú allà. El problema ja no hi seria i a casa comuna hi continuarà vivint la gent que vam anar de desnonar.
Des de la minoria, tenen prou informació?
La informació ens la donen tard. Una cosa que em molesta és que es facin coses sense que se’ns deixi participar. Fa uns dies es va presentar un parc i jo me’n vaig assabentar per Altaveu. I la meva companya Jordina tampoc en sabia res. Com a mínim, tenir la deferència de trucar-nos el dia abans i explicar-ho. No ens han deixat ni participar.
Cònsol dos mandats i dues vegades que s’ha presentat sense ser guanyar. Es planteja si es tornarà a presentar?
La política és política. No dic ni si ni no, ni tot el contrari. No ho sé. Si és oportú per a Ordino, ho faré; i si no ho és, doncs no.
Comentaris (10)