Quins són els reptes que té l'actual junta del COIA?
Des del COIA tenim molt fronts oberts. El principal és que s'aprovi la llei que reguli les competències dels infermers perquè a l'any que estem, no pot ser que Andorra no tingui una llei que reguli les nostres pròpies competències.
Quines competències demaneu que s'inclogui en aquesta llei?
Nosaltres hem presentat una proposta formal a Govern en què es regulen les pràctiques que són part d'equip, per poder col·laborar amb els diferents professionals de la salut i també una regulació de les nostres competències. La infermeria actua de manera autònoma i per tant, ha d'estar regulada, des de l'administració de medicació fins a tota la feina que es fa als centres de salut en relació a la prevenció de les malalties.
Quina és la proposta quant a la prescripció de medicació?
Aquesta prescripció de medicació ha d'anar sota uns criteris d'eficiència i seguretat. No fem una proposta que l'infermer només prescrigui la medicació, sinó que aquesta vagi dotada d'un treball amb equip amb la resta de professionals i sempre seguint els protocols pactats per l'equip de salut. Per exemple, proposem que pacients que tenen una patologia crònica i que necessiten que se'ls actualitzi la medicació que en lloc d'anar a la consulta del metge ho puguem fer des d'infermeria o bé de forma autònoma poder prescriure el material de cures, perquè les cures són una part pròpia de la infermeria.
Una demanda que heu traslladat al ministeri de Salut és que voleu una millora del vostre salari.
Som professionals que per exercir al país necessitem un permís del ministeri de Salut, una carrera universitària i tenim una responsabilitat envers els pacients molt important. Volem un increment salarial en relació a aquesta responsabilitat i també pel que fa a la formació, ja que pràcticament més del 70% dels col·legiats al COIA tenen estudis de postgrau i màster i també hi ha professionals amb doctorats. No es retribueix en funció de la formació, ni tampoc de les responsabilitats.
Heu patit retallades econòmiques en el camp de la infermeria?
Cusidó reivindica que el personal d'infermeria segueix sent víctima de les retallades, per exemple tenen anul·lat un salari que percebien per objectius
Sí i ens han sorprès molt les declaracions del cap de Govern en què diu que no han practicat cap retallada perquè nosaltres encara les estem patint i en cap cas hem tornat a l'estat que teníem abans de la crisi. Se'ns va anul·lar un salari que percebíem per objectius i això va ser una retallada del 6% del sou. I aquest salari no se'ns està retribuint. També durant les mesures de contenció se'ns va bloquejar l'antiguitat i molts professionals no estan sent retribuïts a nivell de triennis en relació a la seva antiguitat real. Hi ha moltes retallades que encara perduren en el temps i que les ha proposat exclusivament Demòcrates per Andorra (DA) i que no s'han corregit en aquests darrers temps. Si realment el cap de Govern diu que és un Govern que ha adoptat mesures socials, no entenem per què infermeria està sota retallades.
En la línia de la responsabilitat que té la infermeria proposeu que la vostra jubilació s'equipari a la d'altres sectors professionals i se situï a 60 anys.
En aquest sentit ens comparem al col·lectiu de magisteri perquè reconeixem que el col·lectiu està molt pressionat, però infermeria es troba en l'àmbit internacional en el top 3 com una de les professions que suporta més pressió i angoixa. Si la mesura s'ha implantat perquè els mestres tenen un estrès important, nosaltres volem igualtat i que se'ns proposi almenys de manera voluntària poder-nos jubilar a 60 anys amb un sou digne.
Al ministeri de Salut heu traslladat que la baixa de maternitat hauria de passar de 5 a 6 mesos en el cas de les infermeres. Per què?
Hem fet aquesta demanda en l'àmbit de la infermeria perquè com a col·legi defensem els interessos dels nostres professionals, però la qüestió de la baixa de maternitat ho hauria de ser a escala de país. La baixa hauria de ser de mínim nou mesos perquè és el que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). S'ha demostrat que en els països com els nòrdics que estan aplicant aquesta baixa de nou mesos s'està reduint la incidència en patologia cardíaca i en el càncer. Seria una mesura que tindria un cost, però que a llarg termini suposaria un estalvi de costos de la sanitat del país i de la millora de la salut de les persones.
Què és el que un transmet el ministeri de Salut en referència a aquestes demandes?
El ministeri de Salut té aquesta llei parada i ens expliquen que és perquè volen fer una llei nacional de salut. Però nosaltres pensem que abans de fer una proposta dins del sistema nacional de salut, primer has de definir el paper de cada professional de manera que tothom sàpiga quin paper ocupa dins del sistema. I una vegada tinguis definides les competències, puguis fer els canvis oportuns dins del sistema nacional de Salut. Pensem que durant la legislatura no s'ha fet res i creiem que no s'ha donat la importància que té la llei dins del sistema de salut. Ens sentim menystinguts. Estem mantenint reunions amb el Govern i mitjançant l'argumentació volem convèncer que aquesta llei és una llei prioritària, però no veiem cap pas endavant.
Parleu que com a sector us sentiu menystinguts. Creieu que hauríeu de poder formar part dels òrgans de decisió de salut?
"Tenim un sistema sanitari que no està enfocat a prevenir la malaltia"
Sí, això és un punt molt important i a infermeria ens aparten perquè estem totalment fora dels òrgans de decisió d'aquest país. Ens sembla increïble que no formem part de la comissió de salut de Govern. El ministre s'assessora mitjançant la part mèdica però sense tenir cap infermer que l'assessori. Com tampoc estem presents dins del consell de la CASS i ens sembla que són qüestions bàsiques, que es veuen a tots els països del món però a Andorra no. Tot això genera un problema perquè quan només t'assessores per una part, només arregles la part parcial. Tenim un sistema sanitari enfocat a apagar l'acte i no a prevenir la malaltia, i aquí és actua infermeria.
Falten professionals de la infermeria al país?
El president del COIA manifesta que no es fomenta la contractació d'infermers, malgrat que calen professionals
El problema és que no hi ha contractació. L'OMS recomana entre 6 i 7 infermers per cada 1.000 habitants i nosaltres estem molt per solta. Creiem que les àrees amb més mancança d'aquí a uns anys serà geriatria i salut mental. Caldria que es fes una previsió per tal de fomentar la contractació d'infermers. I no és només això, perquè com que no es contracten infermers, els que surten de la Universitat si volen treballar al país ara mateix, els contracten com a auxiliars d'infermeria perquè també en falten i això suposa un problema per al col·legi.
Hi ha molts contractes eventuals?
Hi ha un problema perquè en aquests moments hi ha infermers que es veuen obligats a treballar sis mesos i a descansar-ne dos. Un professional no pot parar dos mesos sense percebre un sou perquè se li faci un altre contracte. Hi ha d'haver un canvi legislatiu que no obligui a parar dos mesos entre contracte i contracte. Govern no respecta les ràtios d'infermeria, ni tampoc les sap.
Què és el que defineixen aquestes ràtios?
A escala de país s'han de definir unes ràtios per tal que es contracti als professionals a raó del nombre de pacients en relació a la seva patologia. És a dir, si parlem de pacients hospitalitzats, la ràtio hauria de ser d'un infermer per a nou pacients. En canvi, si el pacient es troba en una Unitat de Cures Intensives (UCI) la ràtio hauria de ser d'un infermer per a dos. És una ràtio que s'ha de mirar amb lupa i en funció dels casos, ja que si arriba un pacient crític a l'UCI, potser durant les primeres hores necessita dos infermers per atendre'l. Això no està definit.
Quants infermers té Andorra?
Govern ens va facilitar una llista de professionals on apareixen 600 infermers i nosaltres estem per sobre dels 500 col·legiats, la qual cosa significa que hi ha infermers que exerceixen sense estar col·legiats, cosa que és il·legal.
L'òrgan encarregat que aquests professionals no exerceixin sense estar col·legiats és el ministeri d'Interior, no hem vist cap mesura implantada per controlar o prevenir els professionals que treballen sense estar col·legiats. Creiem que és molt important perquè si aquests treballadors no estan col·legiats, significa que no han passat pel control de Govern, ni pel control del Col·legi. No sabem si les seves titulacions, per exemple, estan dins dels requisits a nivell d'Estat. I això és un problema per l'eficiència i la qualitat d'atenció al pacient.