“Tenim una responsabilitat molt gran per arreglar el que potser vam espatllar”

Com està la salut de l’FC Andorra i com s’encara el futur després del descens?

Molt il·lusionats, però tampoc excessivament. Pensava que un descens ens faria més mal a tots, i crec que s’ha acceptat molt ràpid. Estem contents perquè el tema de l’afició ens feia patir, però els dos partits que hem disputat a casa hem tingut molt bona resposta, especialment el dia del Barça, que ens va sorprendre a tots, ja que el Nacional feia goig. El club està molt bé de salut.  Si tornem ràpidament, aquest pas enrere ens pot ajudar a ser millors. Els moments difícils t’ensenyen que no tot ho fas bé, tens dubtes, et replanteges moltes coses... Hem d’entendre que és un cop dur, no és agradable i pot ser un pas enrere com ha passat amb altres clubs com el Girona, Vila-real, Eibar...  Ells han sabut donar-li la volta. També dependrà molt del que passi aquesta temporada, però es respira il·lusió en el dia a dia. Estem contents i sabem que tenim una responsabilitat molt gran per arreglar el que potser vam espatllar.

“Amb el descens hi ha hagut un retrocés, no ens hem d’enganyar. Fins i tot emocionalment és difícil de portar. Ara bé, pensava que un descens ens faria més mal a tots, i crec que s’ha acceptat molt ràpid”

Com valora el petit tastet de temporada que portem?

La pretemporada va ser molt bona. Millor del que esperàvem, i a vegades aquestes coses sempre fan que et posis en alerta. Pel que fa a la competició, és veritat que comencem amb una derrota, tot i que penso que és un dels partits que més mereixíem guanyar. Ara mateix estem en una fase de definició, i d’acabar d’entendre bé la competició perquè és molt complexa, sobretot fora de casa, hi ha molta diferència amb els terrenys de joc, els filials...

En la línia del que comenta l’entrenador.

Hi ha moltes lligues dins la mateixa competició. Estem en un procés d’acoblar-ho tot, d’adaptació, i a la classificació no estem malament. Dels clubs que han baixat a Primera RFEF som l’equip que està millor. Això vol dir que els inicis són difícils, per les expectatives que es generen, per la frustració que has de portar... Estem ocupats en què això comenci a rutllar de veritat, però l’equip està en un punt bo.

És la seva sisena temporada sencera com a responsable del club. Ha estat la que més ha costat arrencar?

És la primera vegada que ens trobem en una situació així. Fins ara tot era un creixement molt vertical, i amb el descens hi ha hagut un retrocés, no ens hem d’enganyar. Fins i tot emocionalment és difícil de portar. Els inicis van ser molt fotuts, sobretot el final de la passada lliga i el fet de començar l’estiu, però va haver-hi un canvi de xip de tots, i al final ha estat un estiu que l’hem gaudit. Sentíem que podíem fer un bon equip, que les coses funcionaven, que l’staff era molt treballador i ho tenia ben controlat, i a poc a poc ens hem adaptat. És cert que és l’any més complex, i també és el curs que afrontem amb una mica més de pressió perquè, al venir de més amunt, som un dels rivals a batre, però estem contents i il·lusionats.

Entrava en els plans del club un descens? Es va tardar massa a reaccionar?

Vam voler-ho gestionar molt. En aquest cas, jo soc el màxim responsable de l’executiva, per tant, soc el màxim culpable quan les coses no van bé. És evident. Emocionalment, portàvem uns anys molt bons, l’equip funcionava i nosaltres també, per això va costar prendre una decisió, o potser no la vaig veure tan clara com es veia des de fora. Un cop estàs a dins, vols que les coses funcionin, històricament no hem estat un club de fer molts canvis d’entrenador... I es va crear una situació en què la realitat del futbol, que són els resultats, et marquen que potser hauries d’haver pres una altra decisió.

“Jo soc un treballador i els vaig donar la meva opinió perquè no volia ser un problema pel club. Em van demanar si em veia amb forces per continuar i vaig dir que sí, però per mi no hagués estat un problema fer un pas al costat”

En més d’una ocasió vostè s’ha fet responsable de la situació. En algun moment va pensar fer un pas al costat?

Jo soc un treballador i els vaig donar la meva opinió perquè no volia ser un problema pel club. Em van demanar si em veia amb forces per continuar i vaig dir que sí, però per mi no hagués estat un problema fer-lo. L’entitat va per davant. Però em van donar l’oportunitat de continuar, i així ho vam fer. Crec que a poc a poc hem d’anar afegint gent al club, i aquest any ja ho hem fet. Una persona no pot abastar totes les àrees al 100%, s’ha de delegar bastant més, i això és el que intento fer perquè cadascú tingui més autonomia. A vegades és difícil perquè és un club molt petit, que s’ha construït amb un pilar molt clar, i ara s’ha d’anar diversificant.

Quins objectius es marquen per aquesta temporada?

El tema del creixement social per a nosaltres és molt important. Per exemple, començar de veritat amb el futbol base, que ja ho estem fent i penso que molt bé. Vam optar per fer tres equips, no volíem trepitjar-nos amb l’ENFAF perquè sinó de retruc fèiem mal als clubs del país, i crec que ho havíem de fer orgànicament. I també amb les tecnificacions, per veure si la gent volia veure l’experiència dels entrenaments amb l’FC Andorra, i de moment tenim unes quaranta sol·licituds. Això vol dir que a la gent els agrada, atrau els nens perquè formin part d’això i estem molt contents.

Tot passa, però, per arrelar-se una mica més al país...

S’ha de fer un treball molt important d’arrelament social. La gent ha d’entendre el que som, la nostra manera de viure, que som una entitat amb gent del país. Això ens està costant, pel que sigui, però ho hem de saber transmetre bé. I llavors, evidentment, el propòsit més esportiu és tornar al futbol professional. Amb els recursos que hi ha destinat la propietat aquest any perquè no es noti un descens, s’ha de tornar al futbol professional. És molt complicat, i no serà un camí de roses, segurament hi haurà moments difícils, però és de justícia dir que aquest és l’objectiu.

El passat diumenge Javi Rey, l’entrenador de la Ponferradina, es desfeia en elogis cap al club i la seva magnitud... L’FC Andorra té el pressupost més alt de la categoria?

Encara no han sortit les dades, però crec que no serem nosaltres el pressupost més alt. Sempre hi ha els filials, que amb només un fitxatge ja tenen un pressupost més alt que qualsevol altre club de Primera RFEF. Però dels dos grups, és veritat que estarem entre els vuit primers pressupostos, sense comptar filials. No ho sé, però ho puc intuir. Així com l’any que vam pujar a Primera RFEF no ho érem, penso que aquest any sí, més endavant se sabrà, però tenim un dels pressupostos més potents.

Quins rivals destacaria a tenir en compte?

És una categoria que conec bastant perquè mai l’he deixat de seguir, i de moment no m’estan sorprenent. Sabia que la Ponferradina és un equip que juga molt bé, l’any passat el seu nou entrenador va fer un gran paper amb l’Arenteiro i també pels jugadors que tenen. El Barça Atlètic anirà clarament de menys a més, com ja va fer l’any passat, perquè té jugadors diferencials que s’han d’adaptar, Cultural Leonesa, Nàstic de Tarragona... Aquests clubs estaran gairebé segur a dalt. Els filials mai ho saps, a vegades estan a dalt i a vegades a baix, però també són equips molt potents pels pressupostos que tenen. Hi ha vuit-deu equips que estaran en condicions de lluitar per un hipotètic ascens.  

“El que m’agrada del Gerard Piqué és la seva visió que té en global de les coses. I t’ho diu molt clar, no li dona gaires voltes, si t’ha de dir que el que fas és una merda, t’ho diu. Aporta la seva experiència no només futbolística sinó també empresarial. I està molt més implicat del que la gent es pensa”

Com és el dia a dia del director general d’un club com l’FC Andorra?

Som un club petit, quan estàvem a Segona érem els més petits juntament amb l’Amorebieta i algunes altres estructures similars. A mi m’agrada treballar moltes hores, tant aquí com a casa. Toco totes les àrees, però és veritat que ara intento estructurar-me i hem agafat un responsable per cada una d’elles: club, primer equip, infraestructures i Nàstic de Manresa. Em reuneixo sovint amb ells, intentant anar al detall, però centrant-me en els projectes més grans, sinó arriba un moment que tot et porta molt temps. Intento tractar temes més estratègics, i a partir d’aquí dono molta llibertat.

I una setmana?

El primer dia de la setmana analitzo el que ha passat a la competició (àrea esportiva), el segon dia m’ho prenc més amb calma per descansar, el dimecres ja em centro en el Nàstic de Manresa i la secretaria tècnica (fitxatges, com veiem els nostres jugadors...), dijous és tot àrea del club (financera, comunicació, infraestructures) i els divendres per organitzar el cap de setmana. Tot això ho intento combinar amb els entrenaments del primer equip, i quan toca viatjar fora m’intento muntar una ruta per veure als rivals. Aquesta setmana, per exemple, viatjaré divendres per veure el Nàstic de Tarragona a Barakaldo. També intento seguir molt el juvenil i el primer equip del Nàstic de Manresa.

Li deu tocar prendre moltes decisions. Són totes consensuades amb l’accionariat?

Jo per si sol no prenc cap decisió, sempre ho consensuo amb la gent. Quan són decisions més estratègiques, evidentment que la propietat i el Gerard hi participen. Els dijous sempre fem una reunió de seguiment de consell, els explico el que anem avançant, i les decisions les prenem conjuntament. Mai les prenc jo sol perquè ni tinc la capacitat, ni tinc la visió per prendre-les en solitari. Quan són més petites, d’alguna àrea en concret, m’assessoro bastant amb el que ells em diuen. Però és veritat que sempre ha d’haver-hi un responsable, i en aquest cas sí que les assumeixo jo. Perquè al final, si no hi estàs d’acord, no ho pots defensar. I si va malament, algú les ha d’assumir. Per això hi ha el càrrec més alt, per donar la cara, i en aquest cas, afortunadament, em toca a mi.

Vostè és la persona que està més en contacte amb Piqué. Què ens pot dir d’ell com a propietari de l’FC Andorra?

Està molt implicat. És una persona que s’implica més quan les coses es posen lletges que no pas quan van bé i tot flueix. Evidentment, ell té l’ego saciat, no té cap afany de protagonisme, però és una persona que veu les coses molt bé. Sempre té molt clar el camí i està al corrent de tot el que passa al club, de fet hi parlo cada dia, sigui per WhatsApp o per trucada. Tant amb ell, com també amb el president i la junta d’administració, amb qui tenim contacte directe.

I personalment, quines qualitats destacaria?

El que m’agrada del Gerard és la seva visió que té en global de les coses, i la rapidesa amb què les veu. Intento no molestar-lo amb les coses més petites, però quan s’han de tractar temes importants és important tenir el seu punt de vista. T’ho diu molt clar, no li dona gaires voltes, si t’ha de dir que el que fas és una merda, t’ho diu. Aporta molt per la seva experiència, ja no futbolísticament, que és evident, sinó empresarialment és un home que ha estat en grans negociacions i sap per on va. Està molt més implicat del que la gent es pensa.

Quina visió es té del club a l’exterior?  

Personalment, crec que és un club que ho ha fet molt bé. Si analitzem els sis anys que hi hem estat, hi ha hagut un descens i també ascensos, però mai ha generat un conflicte. Ens hem portat bastant bé. No hi ha hagut incendis, tampoc se’n ha parlat per temes externs... La gent ho té en compte i la lliga sempre ens ha tingut molt ben valorats. De fet, els sorprenia que, amb la poca gent que hi havia, estigués tan ben estructurat. Sempre hem arribat a tot, tot i anar tots amb el ‘ganxo’ constantment, però estem ben valorats.

“Es nota molt la diferència d’aquest any que estem a Primera RFEF envers quan vam ser-hi per primera vegada. El jugador hi creu més, et veuen com un club important de la categoria. L’any passat a Segona hi havia jugadors que no ho valoraven”

I com veuen l’FC Andorra els jugadors o entrenadors d’altres entitats?

Ara cada vegada ho valoren més. Es nota molt la diferència d’aquest any que estem a Primera RFEF envers quan vam ser-hi per primera vegada. El jugador hi creu més, et veuen com un club important de la categoria. L’any passat a Segona hi havia jugadors que no ho valoraven. Aquí tots t’escolten, veuen que ets un club important, i en el boca-orella també es parla molt bé de la serietat del club, sobretot en matèria d’àpats, facilitats, psicòlegs, etc. Ens estem professionalitzant cada cop més.

Ha estat un estiu molt intens?

Potser més per la càrrega emocional del descens que pels fitxatges. Vaig estar analitzant el mercat i aquest any hem fet 12 incorporacions, 3 jugadors que ens han tornat cedits, i 21 baixes. Però ha estat molt similar als altres. Sempre hem tingut mercats de molts moviments: abans teníem molts cedits, aquest any no en tenim cap, i això farà que la temporada vinent tinguem més jugadors en plantilla. Habitualment ha estat tot molt rotatori, 14-15 fitxatges cada any, però és cert que aquest cop t’escoltaven més. Era una mica més simple arribar al jugador que volies, això sí que ho hem notat.

Queden contents amb la plantilla que s’ha configurat?

La veritat és que molt, és una plantilla molt versàtil. L’hem fet més curta perquè ens vam adonar que no podíem tenir 27 jugadors cada any en plantilla, i hem de començar a apostar per gent jove, tirar de baix i vam decidir fer-ho així. El grup humà és boníssim, això també ens ajudarà, hi ha jugadors molt responsables, saben de què va això, i tenen una ambició molt gran de pujar perquè saben el que hi ha.

“La gent sabia que hi havia una necessitat, perquè les competicions requereixen unes infraestructures i el Nacional era l’únic que les disposava. Finalment estem a l’Estadi. Crec que era on l’FC Andorra havia de jugar aquesta temporada i vull agrair-ho a tots els que ho han fet possible”

Ha estat molt intervencionista Ferran Costa durant el mercat?

És un tio fàcil, molt treballador i amb bastants coneixements. Nosaltres respectem sempre cadascuna de les parts: secretaria tècnica del primer equip i un cos tècnic que fa molt bona feina. Tot i que crec que tots parlem de tot, tenim clar fins on arriba el nostre rol. Evidentment, cada fitxatge que fem li hem consultat sempre a l’entrenador, ja que si no li agrada és absurd fer-lo. L’entrenador els ha de veure i conèixer-los, però està molt focalitzat en el calendari. En canvi, el treball de la secretaria tècnica és molt important per tenir una visió més àmplia.

També ha estat un estiu mogut per l’afer amb l’Estadi Nacional. Estan satisfets amb l’acord assolit?  

Més que satisfets, nosaltres necessitàvem un estadi per jugar, l’únic que hi havia era l’Estadi Nacional, i crec que aquí totes les parts s’hi han posat de cara. Totes les entitats i institucions han de defensar els seus interessos, però també s’ha de tenir empatia pels altres. La gent sabia que hi havia una necessitat, perquè les competicions requereixen unes infraestructures i el Nacional era l’únic que les disposava. Si hem anat més o menys tard és una altra cosa. Són situacions, però finalment estem a l’Estadi. Crec que era on l’FC Andorra havia de jugar aquesta temporada i vull agrair-ho a tots els que ho han fet possible.

Els tocarà anar fent canvis constants en el calendari quan jugui la selecció de futbol o el rugbi...

El fet de no formar part del futbol professional fa una mica més simple els canvis. També és veritat que coincidim poc, ja ho vam parlar amb la federació per correu a veure en quins partits podíem solapar-nos, i crec que ho han respectat bastant. Però sí, és un tema que s’haurà de tenir en compte.  

A partir d’aquí, quins plans tenen per l’any que ve? Han parlat amb la FAF després del seu oferiment?

Durant aquest estiu hem estat molt focalitzats en el tema del Nacional per aquesta temporada i en formalitzar un conveni que era complex, on hi ha hagut moltes negociacions. A partir d’ara ens hem de posar a treballar-ho, analitzar-ho tot bé, el consell ha de donar el seu punt de vista de les coses... I a partir d’aquí començar a treballar, parlar amb totes les entitats, i a veure quina és la millor solució, o quina solució hi ha, perquè a vegades no és la millor, sinó la que sigui viable.

“Hem d’entendre també el país en el qual estem, no podem fer mal a les altres entitats que practiquen el mateix esport. Entre tots els clubs de la lliga andorrana, nosaltres i l’ENFAF... Som els que som. I no hem d’entrar en conflictes amb ells”

El projecte de Borda Mateu pot ser una de les solucions? En quin moment es troba?

És un projecte que segueix el seu curs. Les coses s’han de fer molt bé, totes les potes han d’estar alineades... A vegades arriben els estius pel mig, sense posar excuses, i ho frenen una mica. De moment volíem tancar la plantilla, on jugaríem aquesta temporada, i ara ens hi tornarem a posar. El projecte mai s’ha aturat, no va tant de pressa com es voldria desitjar, s’ha d’analitzar molt bé, però la nostra il·lusió és que tiri endavant.

Si s’arribés a culminar, seria un primer pas per portar-ho tot cap a Andorra?

Hem d’entendre també el país en el qual estem, no podem fer mal a les altres entitats que practiquen el mateix esport. Entre tots els clubs de la lliga andorrana, nosaltres i l’ENFAF... Som els que som. I no hem d’entrar en conflictes amb ells. Hem de fer els nostres equips propis, amb la nostra gestió i metodologia, per augmentar la massa social i donar-los oportunitats perquè després arribin al primer equip, com ha passat amb el Berto. És molt important per a nosaltres, però es pot fer fins a un punt. Tenim el Nàstic de Manresa, que és un club paral·lel de la mateixa propietat, però replicar-lo aquí a Andorra és molt difícil, sobretot per un tema d’ubicació, drets, potencials, estudis dels jugadors... Però ni el Nàstic farà que l’FC Andorra no funcioni, ni tampoc a l’inrevés. Són dos projectes paral·lels, que poden anar units en alguns moments amb ‘portes giratòries’ ben enteses, i es poden ajudar mútuament.