Com s'activa un esportista d’elit amb aquest fred?
Aquí a Anyós entrenem en pistes cobertes i al Princiesport també n’han cobert dues i ara només falta tapar-les pels costats que crec que ho faran al gener. Això vol dir que estarem resguardats, i treballant al gimnàs tampoc es passa gaire fred.
Vostè fa tres anys que resideix al país, com l’han acollit?
La veritat és que jo coneixia molt el país, ja que la meva família tenia una casa aquí i veníem a esquiar sempre quan érem petits. Per tant, abans de venir ja ho coneixia molt bé i m’agradava. La vida és tranquil·la, he tingut un fill també que ha nascut aquí, i per criar una família és un gran país. M’han acollit molt bé i estic a prop de dos aeroports, el de Tolosa i el de Barcelona. A vegades s’ha d’agafar el cotxe per anar-hi, que és el que més costa, ja que nosaltres ens movem molt.
S’hi troba bé?
Sí, ara som bastants tenistes per entrenar, ens tenim els uns als altres, i això ens ajuda molt. Estic content amb el país, m’agrada el clima i cap a on està anant Andorra. Jo visc a Encamp i la veritat és que ha millorat molt la parròquia en aquests últims anys i estic molt còmode allà.
Per què va decidir instal·lar-s’hi? És un entorn que ajuda a apujar el nivell?
Quan vaig venir aquí, les condicions eren molt atractives en tots els perfils, ja vivien companys com Albert Ramos i Marco Trungelliti, em van dir que s’hi estava bé i vaig decidir venir. Però crec que pel tenis és indiferent on estiguis. Quan entrenava a València també vivia molt bé i tenia llocs i jugadors per entrenar. Ara estic bé, però abans també ho estava.
“És qüestió de temps i s’ha de tenir paciència perquè la Vicky encara és jove, té molts anys de carrera al davant i, si treballa i fa les coses bé, té potencial per ser una bona jugadora”
Està preparat el país tenísticament per a acollir a més professionals?
El que realment falta són pistes de terra batuda. Tant de bo que arribi a la gent que pot construir aquestes instal·lacions o proporcionar-les. No sé si el Govern, alguna entitat privada o empresa que volgués invertir en tenis, aquesta és la manera amb què ens podrien ajudar. Pel que fa a les pistes ràpides, estem ben coberts amb les dues que ha fet el Princiesport i la d’Anyós, però falta una pista de terra batuda.
Segueix les evolucions de l’andorrana Vicky Jiménez? Com veu la seva evolució?
Crec que va despuntar molt jove i després va passar per una època difícil on va anar enrere, però ara està recuperant i ja està prop del 150è lloc. És qüestió de temps i s’ha de tenir paciència perquè encara és jove, té molts anys de carrera al davant i, si treballa i fa les coses bé, té potencial per ser una bona jugadora.
En el pla individual, es tanca de manera somiada la temporada?
Somiada potser no és la paraula, però ha estat una temporada bastant bona, i ja estic amb ganes que comenci la següent, per seguir en la línia que estic treballant i a veure què arriba.
Són cinc finals i dos campionats. Es queda amb el mal regust de no haver aconseguit un títol ATP? A Estoril es va quedar ben a prop...
A Estoril crec que vaig fer un gran torneig, però vaig perdre la final amb Hurkacz que va estar molt encertat sacant i jo venia una mica cansat. No em quedo amb mal sabor perquè crec que aquella setmana va ser positiva. Vaig arribar a la final, guanyant a un top-10 (Casper Ruud), però als Challenger és veritat que s’ha de tenir un nivell d’encert molt alt.
Especialment emotiva va ser la seva victòria en el dobles amb Marcel Granollers que va classificar l’equip espanyol per a la fase final de la Copa Davis... Com recorda aquest dia?
La veritat és que ha estat un dels millors moments d’aquest any i de la meva carrera. Fer-ho a València, la meva ciutat, amb la samarreta d’Espanya, i guanyant un doble bastant important va ser molt bonic.
Un any especial on també li ha tocat debutar en uns Jocs. Com va ser aquesta experiència, tot i caure a la primera ronda?
Em quedo amb haver participat en les Olimpíades. Com a experiència va ser curta perquè vaig jugar un torneig la setmana anterior i no vaig poder preparar-ho bé. Vaig arribar cansat, vaig perdre en tres sets a la primera ronda i vaig marxar de pressa, així que tampoc vaig tenir molt temps. Però em quedo amb haver estat olímpic.
El seu company Alcaraz es va quedar a només un pas de la glòria davant Djokovic en un partit memorable. Quin consell li doneu els més grans, si és que se’n pot donar algun?
La veritat és que ell no té la necessitat que nosaltres li donem consells ara com ara.
Davant la lesió de Carreño, vostè va ser inclòs dins l'equip de la fase final de la Copa Davis a Màlaga. Creu que, després d’Alcaraz, és el tenista espanyol més en forma del moment?
Crec que no. No em posaré per sobre de ningú. Està clar que Carlos (Alcaraz) és el millor i nosaltres estem tots molt a prop els uns dels altres. Però la veritat és que ser a Màlaga va estar molt bé, llàstima que no es va poder avançar.
“Crec que el comiat no va estar a l’alçada del que ell es mereixia. Després de perdre contra Països Baixos, ningú tenia bona cara. Va ser bonic ser allà, però ja està, res més”
Tot i això, en el torneig de comiat de Nadal… Jugar era el menys important, veritat?
L’important sempre és jugar i fer-ho bé. Pensa que en competicions com la Davis jugues en equip, i Rafa va decidir retirar-se amb l’equip. Però el més important era guanyar. Tant de bo ho haguéssim pogut fer i allargar el comiat al màxim possible. No va ser gaire de bon gust perdre el dimarts, malgrat que es retirés Nadal.
Si haguessin guanyat el partit de dobles, la idea era que Nadal continués jugant?
No en tinc ni idea, això depèn del capità.
Com va viure el moment de la retirada, vostè que va formar part de l’equip? El trobaran a faltar?
Crec que el comiat no va estar a l’alçada del que ell es mereixia. Després de perdre contra Països Baixos, ningú tenia bona cara. Va ser bonic ser allà, però ja està, res més. Segur que sí, tothom el trobarà a faltar.
Com queda el tenis espanyol sense aquesta figura?
Era una cosa que ja s’anava olorant des de feia temps, i crec que tampoc hem d’estar tristos perquè ha jugat fins als 38 anys si no m’equivoco, i ha donat tant que no li podem demanar res. Hem d’estar contents d’haver-lo pogut gaudir i a tots ens agradaria que pogués ajudar d’alguna manera al tenis espanyol.
Vostè que encara és jove, es veu capacitat per fer un pas endavant en aquest sentit?
Crec que jo no seré el que pugui substituir al Rafa. Per sort tenim al Carlos, que és algú del mateix perfil i la mateixa magnitud. Jo i els altres tenistes espanyols que estem al darrere hem d’intentar jugar el millor possible per portar el tenis espanyol el més amunt possible una altra vegada.
Al seu company Bautista-Agut ja li deu quedar poc també (36 anys), es veu amb corda per uns anys més?
Jo tinc deu anys menys que ell. Ell està clar que està en els últims anys de la seva carrera, segueix a un nivell molt bo, està competint molt bé i ha acabat l’any en una gran forma. Tant de bo jo també pugui arribar tan bé a aquesta edat.