Quins van ser els inicis com a grup?
Nosaltres som un grup que no teníem absolutament cap més pretensió que passar una bona estona als migdies a l’Escola Andorrana de Canillo, perquè el gruix del grup inicialment eren tots mestres de l’Escola Andorrana de Canillo. De fet, el nom Antònies Darkness ve en honor a la llavors directora del centre que es diu Antònia Darnés, que segueix al centre, però ja no està de directora. Ella va ser la primera que ens va engrescar a què féssim música però sense cap més pretensió que passar-nos-ho bé. A poc a poc ens vam anar engrescant i els companys em van demanar que tirés una mica de carro i d’experiència com a músic en altres bandes perquè ells tenien la inquietud i el neguit de fer un pas més enllà, professionalitzar-se una mica i fer temes propis. Així vam començar, vam incorporar a altres membres, vam començar a compondre cançons pròpies i continua sent un grup sense unes pretensions molt altes, però sí que ens agrada presentar la nostra música per racons d’aquí del país.
Com és el procés de composició?
Fins avui en dia he estat component jo, tant la lletra com la música, però sí que és veritat que les últimes composicions les estem acabant de tancar i arrodonir tots junts aportant cada un una mica, perquè d’aquesta manera tot és molt enriquidor. Sovint és més difícil perquè hi ha conflicte d’idees a vegades, però quan tot rutlla i tot flueix bé, el resultat és molt maco.
De fet, esteu preparant el primer EP.
Les cançons que formaran part de l’EP són les que estem presentant en directe. Ens ho estem prenent amb molta calma, hem anat component amb molta tranquil·litat i quan hem tingut un gruix de cançons interessat llavors ens hem plantejat entrar a l’estudi. Si tot va bé hi anirem de cara a aquesta tardor.
“L’estil serà folk una mica rocker amb arrels de muntanya i temàtiques molt andorranes”
I com serà?
Doncs l’EP tindrà entre cinc i set cançons. No sabem si arribarem a set perquè si no ja comença a ser un LP i, per tant, és possible que es quedi amb cinc cançons. I bé, l’estil serà folk una mica rocker, amb arrels de muntanya i temàtiques molt andorranes. La inspiració darrera l’EP és Andorra, les muntanyes i les seves tradicions i llegendes.
“Utilitzem elements del nostre entorn per introduir-los com a context i parlar de sentiments o experiències”
De fet, en la vostra cançó ‘El Roc de les Bruixes’ feu una referència a la una zona molt especial de Canillo.
Parlem una mica del Roc de les Bruixes una zona plena de misteris i llegendes. És com a lloc màgic, i parlem una mica de reunir-se per festejar aquest indret, la unió, l’amistat. Utilitzem també elements del nostre entorn proper per introduir-los com a context i parlar d’altres coses com sentiments o experiències.
Per què vau decidir dedicar una cançó a aquest indret?
En primer lloc, perquè ens considerem una banda canillenca. També perquè el seu dia el comú de Canillo va apostar per nosaltres tant en l’àmbit de contractacions com pel que fa a la producció de l’EP perquè ens van donar una petita subvenció per ajudar a gravar-lo. I llavors en la mesura que podem ens sentim arrelats i agraïts a la parròquia de Canillo.
Aquest mes d’agost heu estat presentat els temes que ja teniu preparats en tota una sèrie de concerts.
Han anat molt bé. Hi ha hagut concerts que han estat més d’estar assentat, com el vespre d’estiu a la fresca de la Massana o les Nits d’Estiu al Museu de Canillo; però altres han estat força animats. L’afluència sempre ha estat molt bona i la resposta del públic envers el nostre repertori ha estat molt positiva.
“No teníem cap pretensió de passar, no per desmerèixer, sinó perquè ja som gent que passa els 40 anys i sabem que la indústria musical no busca aquest tipus de gent”
Aquest any heu participat en el SONA9, de fet just l’altre dia es va conèixer que Makkuka havia passat a la semifinal. Com va anar aquesta experiència?
Va estar bé. Tampoc va ser res de l’altre món. És a dir, ens vam presentar al SONA9 per tenir l’oportunitat de fer un concert amb una mica de renom i que tinguéssim una mica més de ressò a través del grup Enderrock, però evidentment no teníem cap pretensió de passar, no per desmerèixer, sinó perquè ja som gent que passa els 40 anys i sabem que la indústria musical no busca aquest tipus de gent. Sabíem anticipadament que el guanyador seria el Makkuka i no nosaltres.
Tot i això, heu notat que l’experiència us ha donat una certa visibilitat?
Fora d’Andorra no especialment. Si estem aconseguint més visibilitat és gràcies al que estem rodant i arrossegar una mica de turisme als nostres concerts, però més enllà d’això.
Quins són els següents passos per Antònies Darkness?
Probablement, després de publicar l’EP, farem una aturada d’uns quants mesos perquè seré pare. Així que segurament acabar l’EP i descansar, i preparar la temporada de l’estiu del 2025. Realment no ens marquem fites i anem al nostre ritme, tot i saber que estem creixent com a grup i el boca-orella ens està servint a Andorra, no tenim pretensions ni de grans gires fora d’aquí ni de contractes discogràfics. Som cinc amics que ens ho intentem passar bé i ens agrada presentar la nostra música per racons del país. I a l’estiu del 2025, vindrà la fase de presentació del disc i nous concerts.
Comentaris (3)