Aquest any ha començat a treballar en el seu curt ‘Quiet’, que ha finalitzat el rodatge a Lleida i emprèn el camí a Andorra, a la Massana, on tindrà un únic dia de gravar a exteriors. Ser director de cine no és fàcil, però la dedicació, la constància i el convenciment de la meta a la qual es vol arribar han estat clau per a Romance. Això, i el saber començar des de baix, passant per tots els nivells i coneixent tots els racons del món cinematogràfic.
Com et vas enamorar d’aquest món?
Et diria que, en aquell moment, amb 15 anys, veia que era aquella persona que podia controlar tot el que passava a l’escena, que tenia aquest poder de decisió. A mi em va fascinar.
I, avui en dia, què és el que t’agrada d’estar darrere de la càmera?
El fet de poder explicar històries i arribar al públic. A més, considero que tinc una habilitat especial per les imatges, per saber com funcionen, com transmetre certes sensacions a l’espectador. Sóc una persona molt visual i em fascina contar històries a partir de les imatges, és el que més em tira.
Has anat escalant dintre del món del cinema, consideres que és clau per poder fer bé la teva feina?
Per mi sí que ho és. He treballat amb gent que potser no ha passat per tot això i de vegades costa entendre l’engranatge d’un rodatge. Nosaltres, per exemple, en el curtmetratge hem estat preparant, un mes de reunions amb els departaments, perquè és molt tècnic, molt específic. Llavors si no ets clar amb els teus departaments, si no ho comuniques amb temps, és molt difícil que tot vagi bé. He après molt la importància de la preparació, nosaltres hem estat un mes per preparar un curt d’uns 14 minuts. I no és fruit de la casualitat que les coses arribin a bon port, sinó que hi ha una bona feina al darrere. Però si no has passat per tots els nivells, pots tenir la sensació de què si tu demanes qualsevol cosa la tindràs, i no és així. Si fas qualsevol canvi a última hora, si tens diners el podràs fer segurament, però si és limitat tot això té un cost, i afecta a tots els departaments. No vol dir que jo no m’equivoqui, tinc errors, però tinc aquesta consciència dels processos.
Has comentat que el curt durarà 14 minuts, però ha tingut molta preparació. Què és el que et compensa de tota aquesta feina?
A mi, personalment, el curtmetratge crec que és per tenir l’oportunitat de què jo volia fer-lo. Per a mi era com fer un pas endavant i mostrar tot el potencial que podem tenir, i de cara a formar part de projectes més grans. Ja fa tres anys que em va al cap, però no tenia la quantitat suficient per fer el que volia fer, i vaig decidir aparcar-lo i obrir una altra oportunitat. Vaig haver de trucar moltes portes, va ser molt difícil. Llavors, per a mi un curtmetratge de 14 minuts, o com és un videoclip de 4, és tenir un paper en blanc davant els teus ulls, on escrius quatre línies i que això s’acabi transformant. És increïble somiar una cosa així i que succeeixi, és meravellós.
Molt complicat el finançament en aquest món...
Estem parlant d’un projecte que el rodatge ha rondat els 25.000 euros, més 10.000 euros més per poder acabar-lo. En total, 35.000 euros. En aquest cas, com que confiava tant en el projecte i amb el missatge que volíem transmetre, que és una eina molt poderosa per vendre’l, confiava a tenir el finançament. Sí que és veritat que jo pensava que tindríem més suport. El vam rebre per part del ministeri de Cultura i d’Afers Socials. Però vaig acudir a entitats privades i a Catalunya, a entitats que tracten temes sensibles, però al final no van voler participar. Així que vaig decidir apostar per mi, i amb molts esforços l’he pogut treure.
Fa tres anys que ronda el projecte, com va sorgir la idea?
Encara com a redactor a la tele vaig acudir a una conferència on donaren la lamentable xifra de què un de cada cinc menors ha estat o serà abusat sexualment. I parlaven de l’àmbit europeu, i això em va semblar molt bèstia. Com a societat no som conscients d’aquesta quantitat. I em va sorgir la necessitat de treure a la llum aquesta realitat, de dir prou que aquests casos quedin amagats. Frustra molt el fet que no sabem que estan passant fins que són adults i s’atreveixen a explicar-ho, i potser ja és tard i la persona queda impune. Llavors, després d’aquesta conferència, en una conversa amb un molt amic de tota la vida, amb una cervesa al davant es va posar a plorar i em va confessar que un professor de l’escola va abusar sexualment d’ell. Clar, això va ser encara més motiu per aixecar aquest projecte.
És un tema que encara resulta molt tabú...
Absolutament, se sap que està, però sembla que no es fa res. I encara és més greu quan es tracta d’una figura que tracta amb nens, tot i que cada cop més s’imposen mesures exemplars. Però abans era com a què les entitats volien amagar, per la imatge que podia donar això.
És molt delicat, com ho heu treballat per tractar-ho al curt?
Hem estat molt respectuosos amb el tema. Tenim una escena on l’espectador entén el que està passant, però és molt subtil i amb molt de respecte, molt lluny de la morbositat.
“Hi havia moments crucials en què li explicava el que s’havia de fer, i era posar-se davant de la càmera i li canviava l’expressió, entrava completament en el personatge”
Heu treballat, a més, amb una nena de 9 anys... Com ha estat treballar amb ella, sobretot amb aquest tema?
Jo ja l’havia conegut, vaig fer un càsting de figurants i ella hi era allà. Tenia únicament tres intervencions, però quan parlava se li veia que era molt desperta i intel·ligent, i vaig pensar que tenia molt de potencial. A més, vaig fer unes píndoles al departament de Mobilitat sobre la consciència cívica, i s’explicava a través dels nens, i ella hi va participar i funcionava molt bé davant la càmera. I ara treballant amb ella ens hem adonat que és espectacular. El rodatge ha estat nocturn, des de les vuit de la nit fins a les set del matí, tota la nit rodant, i ha aguantat perfectament. Que estigués sa mare també ha ajudat. Jo ja sabia que tenia un potencial increïble, però si vol arribarà molt lluny, només donant-li dues indicacions ja sabia què fer. Hi havia moments crucials en què li explicava el que s’havia de fer, i era posar-se davant de la càmera i li canviava l’expressió, entrava completament en el personatge.
També has tingut l’altra cara de la interpretació, que és un actor amb experiència i bagatge com és el Roger Casamajor...
Després de treballar a ‘Fred que crema’ vaig contactar amb ell, però no vam poder quadrar per fer el projecte, però jo sabia la qualitat que ell tenia com a actor. Més endavant el vaig poder conèixer bé, i fora del projecte com a persona, com es comporta amb l’equip, té molt bona actitud. El meu curt era de passar fred, durant la nit, i necessitàvem un ambient que funcionés, que no esperés totes les comoditats del món perquè no les podíem oferir. I ha funcionat molt bé l’habilitat i el talent del Roger amb un jove promesa, la fórmula ha estat perfecta. Han tingut una complicitat extraordinària, estic molt content amb el càsting.
Ara ha acabat el rodatge a Lleida, què és el que queda per veure tot finalitzat?
Ara, durant el mes d’abril, ens queda el rodatge a Andorra, al Port d’Arinsal, on tenim les imatges aèries d’un vehicle que circula per la carretera. El curt arrenca amb una carretera, molt tipus ‘El resplandor’, amb una imatge serpentejant, aèria, i aquesta carretera porta fins al que ja hem rodat a Lleida. A partir d’aquí durant el mes de maig ja farem el color, la música i efectes especials. La idea és que a inicis de juny ja tinguem el producte acabat.
Es farà una preestrena al país.
Exacte, a partir d’aquí haurem d’encarar l’estratègia, quin és el festival que ens interessa, on volem estrenar-lo. Però volem apostar fort, llavors els festivals més importants del món demanen una estrena a nivell mundial.