Primer de tot, quins són els reptes de l’actual junta del COIA?
Gràcies a la feina de les anteriors juntes del COIA, finalment es va aprovar la Llei d’infermeria el novembre de 2022, on es defineixen les competències. Tal com marca la llei hem estat redefinint els estatuts, que actualment estan a punt de ser aprovats pels col·legiats i entraran a Consell per la seva aprovació definitiva. I paral·lelament estem treballant amb el ministeri de Salut per poder anar definint els altres temes com la cartera de serveis amb la CASS que també està treballant-se, i posteriorment a veure com organitzem el tema de l’especialitat, però la nostra prioritat és regular la prescripció infermera i que aquest professional degudament format pugui prescriure apòsits i productes sanitaris relacionats amb la cura de ferides.
“La nostra prioritat és regular la prescripció infermera i que aquest professional degudament format pugui prescriure apòsits i productes sanitaris relacionats amb la cura de ferides”
Parlant de la prescripció infermera, en quin punt es troba?
Com he dit, és la nostra prioritat ara per ara. L’objectiu és poder prescriure teràpies i productes sanitaris per al tractament i cures del pacient, de manera autònoma dins les nostres capacitats, sempre amb una acreditació prèvia que garanteixi la formació adequada.
Quan podria estar llest i començar a prescriure?
Nosaltres estem parlant amb el ministeri de Salut i hem de veure com organitzar-nos. La proposta està feta, però encara estem treballant en el tema i no podem saber quan estarà llest per poder-ho portar a la pràctica.
Ara mateix esteu fent els tràmits per aprovar la modificació dels estatuts del col·legi. Quins punts inclou?
El nou document dels estatuts del col·legi ja el tenim enllestit, pròximament el dia 22 de novembre hi ha una convocatòria d’assemblea extraordinària per aprovar-los per part dels col·legiats i posteriorment s’entraran a Govern per la seva aprovació definitiva. Un dels punts modificats dels nous estatuts és que la junta de govern del col·legi, pugui romandre tres anys en el càrrec per poder tenir més temps per treballar en les coses. També hem inclòs que els membres de la junta de govern tinguin l’acreditació del nivell B de català per poder representar als col·legiats en l’idioma oficial del país.
Quants infermers teniu col·legiats?
Actualment, som 531 professionals d’infermeria col·legiats al país. Cada any surten nous professionals de la Universitat d’Infermera d'Andorra i la majoria d’aquests professionals es queden a treballar al país.
Precisament aquest és un dels temes més comentats. Hi ha una falta de professionals a Andorra?
Com a tot el món, Andorra no és diferent i hi ha manca de professionals sanitaris. La ràtio d’infermera per població que dictamina l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 8 infermeres per 1.000 habitants. Al nostre país (85.101 persones segons estadística del gener 2024) ens correspondrien unes 750 infermeres per a tot el país. Som 531, és a dir, que faltarien unes 250 infermeres aproximadament. Cal destacar que aquesta és una ràtio a nivell universal i que s’ha d’adaptar a cada servei, on, en funció del tipus de pacient i de la càrrega de treball aquesta és variable.
Abans Andorra era un atractiu en l’àmbit sanitari. Creu que ha anat baixant?
Com passa a tots els sectors, la situació social d’Andorra pel que fa a l’habitatge i al cost de la vida, fa difícil que vingui gent de fora a instal·lar-se al país. Pel que fa a les condicions laborals, no estem millor pagats que altres països; però sí que la qualitat assistencial al país crec que sí que és bona i això sí que es tradueix en satisfacció personal.
Quins són els àmbits on calen més professionals?
A tots els àmbits calen més professionals, però diria que en aquests moments l’atenció primària és un dels sectors on s’està posant el focus donada la importància de la prevenció i promoció de la salut a tots els nivells, per la millora de l’estat de salut de les persones. Si la volem potenciar cal invertir en més efectius infermers. També des de les polítiques sanitàries s’aposta per potenciar l’atenció domiciliària i això suposarà un repte de país per adaptar els recursos a aquestes necessitats que afavoreixen tant al mateix malalt com a la salut financera del sistema. En aquesta línia, hi ha projectes que es podrien desenvolupar com ara cribratges poblacionals per detectar casos de fragilitat en gent gran, programes d’envelliment saludable...Hi ha també programes que actualment ja s’estan duent a terme, com els tallers de fibromiàlgia iniciats fa pocs mesos o consulta jove, que ja fa molts anys que està en marxa.
En aquest sentit, i per cobrir les necessitat de país de professionals, des del COIA ja vau donar el suport a les habilitacions especials, que és un tema que ha generat una mica de debat. Creuen que el català hauria de ser necessari per exercir d’infermer al país?
Jo crec que sí, estem a Andorra on l’idioma oficial és el català. Si hem de mantenir la identitat i la nostra llengua, els professionals del país hem d’utilitzar aquesta llengua en el nostre àmbit. El nivell B de català és un dels requisits per col·legiar-se i poder treballar. Els professionals que surten de la universitat ja n’estan informats i els que no tenen el certificat acreditatiu tenen els quatre anys de la carrera per assolir-lo. També és veritat que, cada cop hi ha més gent que està fent aquests exàmens i només hi ha dues convocatòries a l’any. Però això ja és un altre tema. Pel que fa a les habilitacions especials, si ens trobem en la tessitura que hi ha una necessitat de país i que aquestes persones no tenen l’acreditació es fa una valoració part del comitè corresponent i es dona l’habilitació especial perquè aquesta persona pugui treballar només al lloc on se la requereix, alhora disposa de dos anys per presentar l’acreditació.
Quines són les demandes que us arriben del col·lectiu?
Bàsicament, les demandes fan referència a les millores salarials o a la jubilació anticipada. Hi ha demandes de formació, que també és una prioritat nostra, per a poder estructurar un programa de formació atractiu i útil pels professionals.
Com es troba el tema de l’equiparació salarial? Fa uns temps el personal del sistema sanitari privat cobrava 300 euros menys que els professionals del SAAS...
Som conscients que dins el país hi ha diferències salarials segons es treballi al sistema sanitari privat o al públic. És un tema que ens hi hem de posar en l’equiparació de sous, els augments de sous, però això depèn de tantes coses.
És un tema que també s’ha de treballar conjuntament amb el ministeri de Salut.
Exacte. Tenim una reunió en les pròximes setmanes i tornarem a mirar aquests temes en quin punt està i que hem de fer per activar una mica o agilitzar la cosa.
“Pel col·lectiu infermer és important poder estar present en diferents estaments governamentals, per així poder formar part de les decisions polítiques relacionades amb la salut.“
Es reconeix prou la professió?
Crec que la visió de la infermeria va canviant amb el temps. A l’època de la covid, per exemple, va quedar palès la importància i requeriment d’aquest professional tot i que encara arrosseguem alguns prejudicis del passat, on se’ns veu més com ajudant/a o secretari/a del metge. Crec que aquesta imatge l’anem desterrant i que cada cop compren més que infermeria i medicina són dues disciplines que treballen en equip per atendre les necessitats dels usuaris. Infermeria té una sèrie de competències pròpies que desenvolupa amb autonomia. D’altra banda, pel col·lectiu infermer és també important poder estar present en diferents estaments governamentals (CASS, Ministeris..) per així poder formar part de les decisions polítiques relacionades amb la salut.
Abans comentava una mica el tema de la prevenció i de la promoció de la salut. Creu que s’hauria de potenciar més el servei d’atenció domiciliària?
Si volem abastar aquesta població que està al domicili, necessitem més professional. La idea seria poder mantenir a la persona al seu domicili i atendre les necessitats a partir dels diferents professionals de primària o hospital. La societat s'està envellint i moltes persones grans viuen soles i necessiten una sèrie de recursos per poder restar a casa.
I pel que fa a augmentar la presència d’infermers als centres educatius?
Això també ho hem comentat moltes vegades; la necessitat de tenir una infermera a cada centre educatiu que pogués cobrir la població infantil i adolescent. De moment disposem del servei de salut escolar que fa una gran tasca que engloba els escolars de tot el país pel que fa a revisions de salut, campanyes de vacunació a les escoles, educació sanitària a mestres i famílies de nens amb patologies cròniques tipus diabetis, etc.
Ha canviat molt la feina des de la pandèmia?
En realitat no és que hagi canviat, però sí que podríem dir que hem aprofitat alguns recursos tècnics instaurats durant aquell període. Com pot ser, la trucada o videotrucada, per substituir la visita presencial, quan la situació ho permet. D’altra banda, des d’aleshores la població ha millorat la percepció de l’autocura i la responsabilitat del malalt en aquells aspectes que pot assumir sense cap risc, empoderant al malalt i fent-lo més autònom.