Fa un any que et vas fer càrrec dels Petits Cantors, quina valoració fas d’aquesta trajectòria?
Molt positiva. És evident que un canvi important, és un canvi de manera de fer, de plantejament, però, a més a més, recollint un postpandèmia que pels Petits Cantors, estic segur, va ser complexa i complicada, com ho va ser tots els cors. El fet de recollir aquestes dificultats, elcanvi important al capdavant, és complexa, però, per l'altra banda, com el que veníem a fer era un projecte pedagògic potser més enfocat perquè els nens i nenes puguin formar part d'una escola coral i que, per tant, puguin també disposar d'un ensenyament de les matèries de l'entorn del cant coral, fa que es pugui construir una perspectiva positiva.
És complicat deixar enrere un llegat com el que ha deixat Catherine Metayer després de 30 anys al capdavant de l'entitat?
Recollim una herència de molts anys, d'una feina molt ben feta i que molta gent ha passat pels Petits Cantors. Està clar que és una feina dura, que el pes i la responsabilitat és gran, però, per altra banda, i com deia abans, com que tenim clar on anem, això ho alleugereix tot una mica. A partir d'aquí, començar a aplicar les idees que, el primer pas, és fer créixer el volum de nens i nenes i, en aquest primer any, hem de mirar com podem fer encaixar aquests infants amb els estudis plantejats. A partir d'aquesta transició, poder començar a impartir l'ensenyament, pròpiament com un ensenyament amb una estructura concreta.
Aquest canvi de rumb dels Petits Cantors pot repercutir negativament en com veu la població la institució?
Jo crec que no. Els Petits Cantors sempre han tingut una vocació d'ensenyament. Ara, en lloc de posar el pes en les actuacions, el que fe més posar-ho en l'ensenyament. No canvia res, sinó l'únic que canvia és on posem el pes. Respecte a les actuacions, si a partir de demà, podem fer tot el que feien els Petits Cantors fins ara, perfecte. No renunciarem a fer tots els concerts i actuacions que s'havien fet fins ara, sinó que posem tot el pes en un altre peu, però continuem caminant. És veure com construïm això i quina és la resposta que pugui donar el país. Evidentment, nosaltres depenem del suport institucional que ens poden donar, però també dels nens i nenes i les famílies que vulguin venir i que apostin per aquest projecte. Si ho treballem bé i amb l'aliança, que es fa construir fa anys amb el comú i l'escola de múscia d'Andorra la Vella, podem crear un pou d'ensenyament reglat molt ponent.
“Ara, en lloc de posar el pes en les actuacions, el que fe més posar-ho en l'ensenyament. No canvia res, sinó l'únic que canvia és on posem el pes”
Comentaves que el primer pas és créixer en nens i nenes, quin seria el límit d’aquest creixement?
Hi ha d'haver un límit, però al final també és organització. Per exemple, i tiro la casa per la finestra, que arribem als 60 infants; l'únic que pot passar és que s'hagi de fer diferents grups. No és un problema real; el que ens permetria és poder diferenciar els nens i nenes per edats més fàcilment i construir un cor d'iniciació. A partir d'aquí, anar passant aquests nens i nenes que ja han adquirit unes habilitats de respiració, emissió de la veu, de lectura de cor en cor i anar construint els superiors. No ens posem un límit, precisament, perquè és la gràcia que tenim com a institució educativa que volem generar. Tenim l'avantatge respecte a altres institucions educatives que ensenyen un instrument i és que, en el tram elemental, volem oferir és una titulació de cor, per tant, no és classe de cant individual, com a la resta. Podem generar grups, evidentment hi ha un creixement de costos, però no ens generarà una dificultat com el que genera incrementar classes individuals.
L'estructura plantejada és de tres cicles, no?
Correcte. El que plategem són tres cicles. El que ens posen el Govern via decret d’ordenació d’exàmens de música: el cicle bàsic -només fas part dels assajos del cor-, el cicle elemental -on complementes aquest mòdul de cor amb llenguatge musical- i el cicle mitjà que es divideix en cant coral o en cant solista.
Creieu que hi haurà la suficient evolució per nodrir el cicle elemental i mitjà?
Si ara mateix tenim tres noies que estan fent cant individual perquè volem veure com anem modulant aquesta transició, però sí que veiem que genera un interès i, per tant, la perspectiva és que com més nens i nenes tinguem elemental, per estadística més infants tindrem a mitjà i, a partir d’aquí, veure si som capaços de construir vocacions pel cant.
Seria ideal poder construir un recorregut preuniversitari, i fins i tot si en algun moment el país es plantegés construir un superior relacionat amb el cant i el cant coral, i quan acabessin tot els estudis poder-los retornar al país en forma de cor nacional en algun moment. Evidentment, això requereix més anys, una disponibilitat pressupostària, però l'important és tenir aquesta idea de cap a on volem anar.
“Seria ideal poder construir un recorregut preuniversitari i quan acabessin tot els estudis poder-los retornar al país en forma de cor nacional en algun moment ”
Amb aquest projecte que esteu començant a polir, en quins terminis us plantegeu consolidar i veure els fruits?
Durant aquest curs ens agradaria que els nens i nenes que estiguessin en disposició de demostrar un nivell, poguessin acreditar aquestes competències i, per tant, poguessin dir jo tinc un títol en cant coral. Ens agradaria que passes això, però haurem de veure la realitat, primer, si volen i, després, si han adquirit les competències previstes per un nivell determinat.
Aquest any és de transició en l'àmbit més pedagògic i l'any vinent sí que voldríem tenir una certa consolidació. Oferir un servei molt concret i que la gent sabés a què ve.
De fet, a Meritxell va ser una primera actuació. Quina és la valoració que en fas del concert i quina és la previsió que teniu en aquest àmbit?
Molt positiva. He de confessar, hi havia una certa pressió de com anirà, com ho faran aquests nous petits Cantors. Al final, vam demostrar, sobretot els nens i nenes, que podíem assumir una responsabilitat gran com és el fet de cantar en un acte tan important com la missa de Meritxell. A més a més, van cantar una missa de Gabriel Fauré, que té una complexitat gran; i si hi sumen que són infants que, en gran part, no saben llegir música, era el primer any que cantaven i que jo vaig agafar el cor a partir de gener, estic molt content de la feina que s’ha pogut fer. Ara vol dir que, si ens truquen per fer una missa, gairebé pots dir que sí. Si m’ho haguessin demanat al gener, jo deia a no a tot, no perquè no poguéssim, sinó perquè primer s’havia de veure les cartes que tenim i veure com ho construïm. Ara mateix ja podem fer certes coses i això ens dona una mica d’aire a tots plegats.
Quines són les previsions d’actuacions?
Ara mateix estem enfocats en veure si podem fer una mica de concert de Nadal al desembre, pel mig hi haurà una missa en alguna parròquia i alguna actuació privada que ens permetrà rodar repertori i, aleshores, ens saltem al dia de la constitució i a final de curs, que és quan ens plantegem aquest concert d'homenatge a la Catherine. Veurem si totes aquestes van encaixant, que estic segur que sí. També tenim ganes d'agrair tota la feina feta als nens i nenes i fer una escapada de dos-tres anys, pensant ja en el següent Meritxell.
Havent vist que podem fer una responsabilitat de Meritxell, relaxa una mica. Sabem que tot allò ho tenim, tindrem nens nous que els haurem de fer aprendre un repertori nou, però també sabem que amb els nens i nenes que tenim ho podem fer.
“L'encàrrec inicial és parlem-ne, però el que volem és construir un projecte pedagògic”
Com va sorgir l'oportunitat de substituir la Catherine Metayer al capdavant dels Petits Cantors?
Estava treballant en l'equip directiu del conservatori dels Pirineus. Tenia una fase prèvia política que la vaig deixar per unes qüestions que no venen al cas i vaig tornar a la feina meva de gestió d'un conservatori. En aquell moment, necessitava marxar del conservatori dels Pirineus per motius personals i, a partir d'aquí, vaig començar a llençar currículums com qualsevol altra. Un dia va aparèixer l'oportunitat de portar aquest cor. L'encàrrec inicial és parlem-ne, però el que volem és construir un projecte pedagògic. A partir d'aquí, es va començar a construir, juntament amb dos companys, el projecte dels petits Cantors.
Fàcil no ho és. L'inici de curs passant no va ser fàcil, però com qualsevol feina quan comences, si gestiones moltes persones, si hi ha unes expectatives posades, el que cal és posar-se a treballar.
Veurem un recorregut tan ampli com el de la seva predecessora?
No ho sé. M'agradaria poder donar tant com va donar la Catherine. A partir d'aquí, no descarto res, però no és alguna cosa que m'hagi plantejat. Ara és construcció d'un projecte, desenvolupar-lo i veure on va a parar tot. Els treballadors públics, independentment del contracte, tenim la responsabilitat de transmetre punts de vista als responsables polítics, no perquè els convencis de res o fer-los tirar cap a un cantó o cap a l'altre, sinó per explica'ls-hi un projecte i, si el troben convenient, puguin agafar idees del projecte per construir una idea de parròquia o país. S'ha de processar, però també hem de ser actors de propostes.
On t’agradaria veure que acabessin els Petits Cantors?
M'agradaria poder veure que el país ha pogut construir uns estudis superiors, sigui de l'especialitat que sigui, però que ens permeti un mercat de treball professional per nois i noies que hauran sortit d'un grau superior i poder-los oferir al mateix país feina per les habilitats que han adquirit. Per sort, tenim l'ONCA que fa una part d'aquesta responsabilitat i, per tant, és molt més fàcil. També defenso la col·laboració entre institucions musicals i, entre tots, anar construint aquesta idea. Que la gent no s'oblidi que la cultura va ser fonamental durant la pandèmia i que ho continuem sent.