Faure fa la seva segona visita oficial al Principat després de la que va fer el gener passat per presentar-se a les institucions andorranes. I fa una entrevista a tres. O un punt de trobada de premsa amb tres mitjans de comunicació andorrans -RTVA, Diari d’Andorra i Altaveu- que han sol·licitat poder parlar amb ell. De la trobada de deu minuts entre la sessió tradicional del Consell General del dia de la Constitució i la recepció oficial de Sindicatura en surten les següents preguntes i respostes. Així d’entrada, se’l veu un home afable i força ben introduït en la realitat andorrana des de la perspectiva del Copríncep francès.
Quins són els temes més importants a tractar entre França i Andorra?
En aquest moment particular de l’actualitat internacional, penso que és important de parlar amb l’Andorra, justament de la necessitat de fer bloc a Europa. Varis blocs s’estan constituïnt, s’identifiquen i s’afirmen. No se us ha escapat, evidentment el cap de l’Estat francès, el copríncep francès desplega una energia excepcional per intentar, i estic convençut que hi arribarà, de fer adherir el conjunt de països europeus a una visió compartida del que ha de ser l’Europa de la defensa o la defensa de l’Europa, depèn com es vulgui entendre. Crec que Andorra té tota la seva plaça en aquesta reflexió i en aquest moment especial de la història mundial, la història europea, d’una història entre França i Andorra, el seu copríncep i el seu cap de Govern.
“Us heu adonat que el conjunt de països europeus estan discutint per rearmar-se per ser més independents i més autònoms; i imagino que els andorrans també es diran que potencialment més val estar associats amb Europa, i no quedar-se al marge”
Quin pes pot tenir la situació internacional en el procés de l’acord amb la UE?
Estic convençut que els andorrans tornaran a reflexionar de nou sobre el posicionament d'Andorra, el posicionament en el futur referèndum per veure amb els esdeveniments que passen avui en el continent americà, a Europa i a l’Est d'Europa, però també a Àsia, veieu que hi ha trencadisses i confrontacions. Avui són verbals, hem d’esperar que es quedin en aquest àmbit. I també us heu adonat que el conjunt de països europeus estan discutint per rearmar-se per ser més independents i més autònoms; i imagino que els andorrans també es diran que potencialment més val estar associats amb Europa, i no quedar-se al marge. Veiem que els que estan al costat, avui, volen embrancar-se a Europa i que potser cal pensar, reflexionar i posar-se unes preguntes que potser no eren les mateixes fa dos o tres mesos, avui és una actualitat internacional, mundial, europea, francesa i andorrana amb el Copríncep que s’ha de reveure segurament.
Seguint amb l’acord d’associació, el fet que encara no se sàpiga si serà un acord mixt o no pot ser important?
Les negociacions estan en curs, penso que ho sabrem aviat. Els jocs no estan fets, crec que tindrem una resposta que no hauria de tardar i que espero que convindrà al conjunt dels andorrans i andorranes.
No creu que el temps transcorregut entre l’anunci que s’havia arribat a l’acord d’associació i el referèndum pot ser perjudicial per un vot favorable de la ciutadania andorrana?
No ho crec. Només cal mirar les enquestes. Aquesta és una simple i bona raó. Jo he vist les enquestes, i si el referèndum s’hagués fet fa uns mesos segurament el no hauria guanyat. Avui el joc internacional ha canviat i veieu que amb el temps la gent pot reflexionar més i posar-se nous interrogants sobre què potser aquest tractat d’associació en el context internacional actual que ha canviat, i segurament ha canviat per molt de temps.
Recentment s’ha vist com treballaven conjuntament les patrulles mixtes entre gendarmes francesos i la policia andorrana. Podríeu fer un balanç d’aquesta col·laboració?
Encara no és l’hora de fer balanç, estem més en l’experimentació i la posada en marxa d’un procés i felicito les autoritats franceses, el conjunt dels cossos de les prefectures i les forces vives de la gendarmeria que s’han associat amb els vostres agents andorrans. Trobo que és una molt bona iniciativa. És també el reflex del que pot ser una associació d’una Europa plural i també és per nosaltres una visió moderna del reforç de les nostres relacions per la lluita contra la immigració clandestina, sobre els tràfics també.Veiem que el conjunt de les zones portuàries i aeroportuàries són plataformes de tràfics diversos i variats de drogues, contra les quals s’ha de desplegar energia, mitjans financers, humans i tècnics per lluitar amb eficàcia contra tot això que pot pol·luar la vida diària dels nostres infants i de la gent gran.
“El tema de l’avortament avança, n’hem parlat molt en la meva última visita al Principat, ara fa més d’un mes. Trobo que les solucions han estat imaginades, han estat redactades i s’estan concertant. Estem en una dinàmica més aviat positiva”
Té algun detall o novetats sobre la visita del copríncep Macron a Andorra?
Serà després de l’estiu, a l’inici de la tardor probablement, en tot cas el copríncep francès vindrà a Andorra. I està molt feliç de poder venir a saludar els andorrans i andorranes i el conjunt del vostre personal polític i dels vostres representants. Les dates amb l’agenda internacional, poden canviar de varis dies, és per això que no us dic la data exacta, però sapigueu que el copríncep francès estarà aquí a la tardor.
Com està el tema de la despenalització de l’avortament?
Aquest tema avança, n’hem parlat molt en la meva última visita al Principat, ara fa més d’un mes. Trobo que les solucions han estat imaginades, han estat redactades i s’estan concertant. Estem en una dinàmica més aviat positiva.
A nivell més personal, no és molt difícil de compatibilitzar el càrrec de director de gabinet a l’Elisi, i el de representant del copríncep a Andorra? Deu d’haver-hi molta feina entre els dos?
Si hi ha molta feina, però també és un plaer de venir a representar el Copríncep francès aquí a Andorra. Són temes que permeten de fer-se noves preguntes, perquè tenim un context nacional francès en tant que cap de gabinet. Però per exemple sobre l’avortament, són preguntes que els francesos i les franceses es van fer fa uns anys, de tornar-hi avui és una manera de donar sentit al que vam fer en el passat i de fer-nos les bones qüestions, com les que ens estem fent avui sobre ‘la fi de la vida’ (eutanàsia) amb decalatge en el temps. Per mi és una manera d’abordar el tema amb els meus sis fills, de reinterrogar-se del que vam fer a França, del que feu avui. Abordar els temes que estem reflexionant amb el president Macron sobre ‘el fi de la vida’ o les pantalles que són un tema de societat important. El president té raó de posar-se preguntes i demanar-nos sobre aquestes problemàtiques que comporten molt de positiu però també poden pertorbar la vida de la societat i la dels nostres fills.