Altres es passaran vuit hores en una botiga. Ella prefereix passar-les a la muntanya. Caminant amunt i avall. Feinejant amb el cotxe o guaitant que cap de les vaques que peixent prengui mal o hi hagi cap ensurt. Diu amb orgull que la seva decisió de fer de vaquera, encara que sigui de forma temporal, es una manera, també, d’honorar els seus avantpassats de cal Moixó, sense oblidar els orígens agrícoles també del seu pare a Andalusia. I espera que la seva mare, allí on sia, estigui orgullosa d’aquesta decisió d’esdevenir la vaquera ajudant.
A la benedicció del bestiar a les bordes de Setúria va ser, encara que discretament, una de les atraccions de la jornada. Poc s’ho pensava i no hi dona més tombs. Després d’acabar el batxillerat al Lycée i de no poder accedir per la via directa a veterinària, va fer un grau superior en gestió d’empreses i ara ha acabat una altra formació de tècnic en ramaderia i assistència en sanitat animal. Tant podria ser cap d’explotació com auxiliar de veterinària. “O les dues coses.” Per ara, està al costat de la Rosa, ‘la vaquera’, forma part d’un procés d’aprenentatge. Amb el temps pot agafar-li el relleu o fer qualsevol altra cosa. Ara, segurament relacionada amb els animals.
Així que de ben joveneta sempre l’ha atret aquest món de la ramaderia.
Bé, sí, a casa sempre hem tingut bestiar. De part de la meva mare, que és de cal Moixó, de Sornàs, i de la banda del meu pare també. Ells són d’Andalusia i sempre havien tingut… el meu besavi havia tingut un ramat d'ovelles i de cabres, i el meu avi va continuar, i ara el meu pare, generació, rere generació...
I a casa, aquí a Sornàs, què tenen?
Teníem... havien tingut vaja, perquè jo encara no havia nascut, vaques, gallines, conills…
I ara mantenen alguna cosa o no?
Ara estem nosaltres amb les eugues, que així mantenim el nom de l'explotació, i ho estem mantenint, però ja està, no fem res més.
Quantes eugues tenen?
Cinc. En tenim cinc, i el cavall, i ara tenim els pollins, i dos que ens han de pollinar, sí.
“Aquesta feina, jo crec que és vocacional, perquè si no t'agrada, estàs fotut. Si no t'agrada ni la muntanya ni el bestiar, ni estar 8 hores caminant… Per això penso que ha de ser vocacional”
I es dediquen a l’engreix per a carn o per què?
A la tardor venem els pollins, els mascles, i alguna femella si ens agrada per la recria. I poc més. No, bueno, a la tardor venim els pollins, els mascles, i alguna femella, si ens agrada, per la recriar.
Vostè acaba d’acabar un grau formatiu en ramaderia i assistència sanitària en animals. Què la motiva més, gestionar o curar? Dirigir les operacions explotadores o curar les bèsties?
Home, a mi em va més a curar, eh?, perquè sempre, des de petita, sempre m'ha agradat. I, de fet, a veure si l’any que ve puc entrar a veterinària. És el meu... el meu camí, diguéssim.
Digui digui.
Però vaig trobar aquesta feina i, bé, de moment, vaig fent-ho. Vaig pensar que també podria ser una oportunitat. Perquè fent com fa 40 anys que la Rosa està aquí a Setúria vaig pensar que seria un bon aprenentatge.
Això està clar i ja li insistiré en la Rosa, que és la referència pastoral del país, però més enllà d’això, diguéssim que fer de vaquer aquest estiu és, per dir-ho així, una feina d’estiu, i agafar l’experiència, no perquè realment es vulgui dedicar a fer de pastora.
Exacte, és el que ha dit. Però qui sap si d’aquí alguns anys sóc la futura vaquera. De moment estem aquí per ajudar la Rosa i per aprendre. Però el meu camí és més cap a veterinària. Ara, quan parla de fer de pastora doncs bé, sempre va bé aprendre nous oficis i tenir nous coneixements, està clar, però el meu camí és més cap a veterinària. Per això vaig fer el grau aquest.
Que el grau és com preparar-se per a la universitat perquè entenc que quan va acabar batxillerat no va assolir prou nota.
Clar, no vaig poder entrar, i llavors vaig fer aquests dos anys del grau, i per això que ara m'ha quedat una mica més de nota, i per entrar a l'any que ve a veterinària, si puc.
O sia, haurà d’estar un any en blanc. S’haurà de buscar una altra feina. Però per ara suposo que anar coneixent la Rosa si no la coneixia d’abans.
El meu pare sí que la coneixia. Jo no. Per tant, ens anem coneixent ara una mica cada dia.
I què tal l’experiència? Porta pocs dies. Està sent el que pensava?
Jo m'havia fet una idea una mica la idea que seria molt dur, perquè, clar, estar la muntanya i amb el bestiar, i a més, aquesta feina, jo crec que és vocacional, perquè si no t'agrada, estàs fotut. Si no t'agrada ni la muntanya ni el bestiar, ni estar 8 hores caminant… Per això penso que ha de ser vocacional, i per ara, a l’inici, jo m'havia marcat, jo crec, uns límits una mica massa durs, i ha sigut per ara millor del que m’esperava, de veritat.
No tempti la sort, ja vindran altres moments. Potser no li ha plogut.
Sí, algun que altre dia ens ha plogut tot el matí i no vam poder fer res. Però els altres dies, anem a voltar amb el cotxe, i si s'ha de girar alguna vaca… L'altre dia es va emportar un ramader un toro que s'havia trencat la pota, llavors el vam haver d'anar a buscar, i el vam carregar, i bé, és entretingut, també. En lloc d’estar 8 hores en una botiga, estàs 8 hores a la muntanya, i si t'agrada, és genial aquesta feina.
Però de moment, ara mateix, no té clar que… Si demà la Rosa diu que plega i li diuen: ‘Judith, ho vols agafar tu?’…
Ara, de moment, no. Igual quan porti uns anys, igual dic que sí. Però ara, si em diu la Rosa demà, plego, doncs seria que no. No tinc prou experiència. I això s’ha d’aprendre amb el bagatge dels anys, com la Rosa, evidentment. M’ho pensaria molt, abans.
“De moment, no triaria ser vaquera. Igual quan porti uns anys, igual dic que sí. Però ara, si em diu la Rosa demà, ‘plego’, doncs seria que no. No tinc prou experiència. I això s’ha d’aprendre amb el bagatge dels anys, com la Rosa, evidentment. M’ho pensaria molt, abans”
A vostè això de la muntanya i tal, de moment, no li fa por ni tan sols aquest any que sembla que hi pot haver un inquilí nou per aquí a la muntanya. Com a mínim a èpoques.
Això de l’inquilí nou sí que fa una mica de respecte, però el fet d’estar a la muntanya vuit hores o el que faci falta, no em suposa cap problema. M’agrada i des de sempre he anat amb el pare a la muntanya i no em fa por, de veritat.
No ha tingut cap ensurt amb l’os per ara, doncs.
No, no, no, de moment no i toquem fusta.
I la Rosa com ho porta? Perquè normalment deuria treballar sola, encara que crec que l’any passat tenia un ajudant
L’any passat sé que em van dir que havia tingut un ajudant, i bé, jo crec que deu ser una mica dur, perquè si portes 40 anys de vaquera sola a la muntanya, que et posin algú ni que sigui per ajudar-te com estic jo, doncs bé, deu ser una mica estrany, perquè si una persona està acostumada a treballar sola, com ho ha fet ella durant 40 anys, deu ser… En fi, tot és acostumar-se. Jo crec que sí, que s’acostumarà, eh? Però bé, si tu estàs acostumada a treballar sola, és diferent.
Entén que molt poca gent i encara menys joves es dediquin a aquest món?
Sí, jo ho entenc, perquè si no ho has viscut des de petit i t’han ensenyat el que és la muntanya, una vaca, un pollí, anar a passar-les de vall que ho fem cada estiu… si no t’hi has dedicat des de petit o t’ho han ensenyat a casa, és dur. I entenc que els joves cada cop menys s’hi vulguin dedicar. Jo estic vuit hores a la muntanya, però segur que hi ha qui prefereix estar vuit hores en una botiga. O en un despatx. Això ho has de viure cada dia com jo ho he fet a casa.
Entre de tot el bestiar que li toqui tractar, amb què es queda.
De petita sempre m’han apassionat els cavalls i faig fer classes d’hípica i tot. Però ara amb el grau, que hem tocat molt boví, diria que m’agrada més el sector boví.
I quan diu que li agrada més, en quin sentit ho diu?
El boví és més complexe de tractar. A nivell d’alimentació, de malalties… En comparació amb un cavall. Al final un cavall està en un camp o en una cort estabulat i ja està. En canvi la vaca és diferent. A una vaca li pots fer una cesària que en el 90% dels casos sobreviurà. A una euga, si li fas una cesària, probablement se’n vagi a l’altre barri.
Cert que diuen que fer una cesària a una euga és molt complicat. Per què?
A una euga sí, sí, perquè són més fràgils. És un animal més dur, la vaca. Quan vaig fer les pràctiques a Aixirivall, del grau, vaig fer una cesària a una vaca amb el Toni Bernadó. Vam estar tres hores. I va sobreviure la vaca i el vedell. En canvi a nosaltres ens va passar fa uns anys, encara era petita, li vam treure un pollí a una euga i el pollí i l’euga morts. La vaca és més dura.
Fent una comparació imperdonable, la vaca és més semblant a la dona.
Si podem fer la comparació amb una dona, sí, és així.
Aquesta diferència es dona amb altres animals? Una cabra com ho porta, per exemple.
No m’hi he trobat mai, en el cas d’una cabra o una ovella.
En tot cas, aquest món és molt distret i temps per avorrir-se no té.
És món molt interessant. I no, d’avorrir-me no m’avorreixo.
I el wifi a la muntanya no opera tant.
(Riu) Ep, que tenim el 4G. Però sí, estem més aïllades que a la ciutat.
Bé, sí, però molta estona per mirar la tauleta o el mòbil no deu tenir.
Això sí que no, és cert.
“La tecnologia pot ser una oportunitat pels pagesos i ramaders. És una molt bona eina poder controlar la vaca des del mòbil. Pot ser un avançament en el món ramader. Ho és segur”
Encara que ara ja hi ha animals que es controlen per GPS.
Cert, es pot controlar des del mòbil.
Que fins i tot aquí a Andorra tenim alguna explotació que es controla tecnològicament fins al punt que amb un ordinador es controla el nivell de menjar que necessita cada individu o si li cal algun fàrmac.
I t’avisa al mòbil si una euga o una vaca, per posar dos exemples, ha de parir, sí sí.
Es posa de part la bèstia i se t’engega una alarma.
Exacte. O també he vist a Rupit en una explotació que cada cop que una vaca li entrava al robot de munyir, el mòbil li sonava.
És que està parlant del robot de munyir! Imagini’s que li parlés al seu besavi d’un robot de munyir!
Exacte!
Ell tenia dos robots. La mà dreta i la mà esquerra.
(Riu) Tenir aquesta tecnologia pot ser una oportunitat pels pagesos i ramaders. És una molt bona eina poder controlar la vaca des del mòbil. Pot ser un avançament en el món ramader. Ho és segur.
Doncs a veure si acaba de veterinària o acaba transformant casa Moixó en una gran explotació.
Doncs escolti, que estaria prou contenta, m’agradaria molt. Si podem, no ho descarto.
Comentaris (1)