Vostè és una de les impulsores de l’Associació de Gestories i Gestors... per què?
Anem al passat. Quan vaig fer de secretària i mà dreta de Joan Casajoana, llavors teníem una associació de secretàries d’advocats, si bé no estava formalment reconeguda. L’havíem muntat i nosaltres soles defensàvem els nostres interessos i ens donàvem un cop de mà. Era molt activa. Teníem un o dos sopars mensuals i assemblees. Aquí vaig conèixer la Meritxell Flores, la meva companya de viatge ara, que llavors estava al bufet Ramentol. Ella també va evolucionar i va muntar la seva pròpia empresa. I fa uns anys, sabem que a vegades les coses evolucionen per bé i tens professionals que fan competència i que són molt bons i que és bo que existeixin perquè et fan ser millor, però també altres que, vull pensar que per desconeixement, no fan les coses com les haurien de fer. Un dia, cap al 2020, la Meri, en una de les seves andes i vingudes per fer tràmits a Govern li van comentar que hi havia unes denúncies per males praxis d’alguns gestors i que es prendrien mesures. Per a nosaltres, quedi clar, això era una bona notícia. A partir d’aquí, com que tenim una relació propera, a nivell professional i personal, ens diem que això no pot ser i que hem de fer alguna cosa.
De quines males praxis parlem?
Bé. A vegades, hi ha desconeixença normativa. I es fan coses que no pot fer un gestor o algú que no hauria fa gestions per compte d’un altre. Un exemple, constituir una societat a nom d’una persona quan en realitat no calia perquè la seva necessitat era una altra o perquè fent-ho la posem en risc fiscal al seu país d’origen. I això genera clients que se senten enganyat i que, com no tenen un interlocutor en no haver-hi una associació, van a Govern i aquest pren mesures perquè entén que això no pot ser. Llavors, vam començar a parlar amb més col·legues de professió i hem anat fent. Vam fer la primera reunió el febrer de l’any passat i, ara, ja la tenim constituïda, cosa que és una molt bona notícia per tots.
Per què?
Perquè lògicament som un únic interlocutor davant de Govern i podrem treballar conjuntament quan hi hagi modificacions normatives que ens afectin directament a tots. Quedi clar que no és una associació política, per molt que jo hi hagi estat o hi hagi un company [Marcos Monteagudo] que hi estigui ara. No som una associació d’anar, perdona l’expressió, d’anar a fotre algú per ser competència. Al contrari, el que hem de fer és unir esforços per ser més professionals, per ser més transparents i per treballar conjuntament per allò que ens interessa que al final és portar el pa a casa teva. Nosaltres com a associació no regulem el que es pot cobrar per un servei, per exemple.
“Unim esforços per ser més professionals, més transparents i treballar per allò que ens interessa”
Ara mateix, quants membres?
Ara mateix, no arribem a 50 però hi estem a prop. Ara bé, a aquest país, com ens va dir la ministra Marsol, tenim més de 800 empreses que, al registre de comerç, tenen com a activitat donada d’alta el de la gestoria administrativa.
Hi ha 800 gestors a Andorra?
No, hi ha 800 empreses que tenen l’activitat de gestoria autoritzada.
I quantes ho fan realment?
Aquí està el tema i una de les feines que tindrem com associació, per a la posterior creació de la llei del col·legi de gestors que sabem que es durà a terme aquesta legislatura. Cal definir què és un gestor, què és un assessor i que és un consultor. Qui pot fer gestions? Qui pot fer assessorament? I fer consultoria?
Ara és una mica de calaix de sastre on tot s’hi val?
Jo sempre poso el mateix exemple: Pintures Paco. Com que també, de vegades, a banda de pintar l’apartament del client li fa també alguna gestió i la vol facturar, doncs posen gestoria també. I tira Milles. I estan fa anys com a gestories. I també passava amb els típics comissionistes. I així, molts. Nosaltres hem de tenir una cosa clara: la formació de gestor no està reglada. Haurem de definir-ho bé. Amb Marsol hem establert un full de ruta per començar a treballar. Hi ha un projecte de llei fet la legislatura passada amb Jordi Gallardo amb una redacció feta, tancada i barrada.
Què us sembla aquest esborrany?
Encara no el tenim. Vam pactar amb Marsol que es recuperaria i el començaríem a treballar plegats. Pot ser que el redactat sigui fantàstic i no calgui modificar res; pot ser que calgui polir algun article o pot ser que l’haguem de refer. Ara, nosaltres, per ser membres hem posat que cal estar afiliat a la UIFAND per tot el tema del blanqueig de capitals, si es compleix amb la normativa de protecció de dades i tenir una assegurança de responsabilitat civil.
Al final d’aquest procés, quantes d’aquestes 800 empreses realment seran gestories?
Molt bona pregunta. Crec que entre 100 i 150. I són moltes. És una percepció personal. Crec que estarà per aquí. El dia d’avui, nosaltres no podem exigir que Pintures Paco tregui l’activitat del registre. Quan hi hagi una llei, amb la normativa ben definida com va fer l’AGIA amb les immobiliàries, ja no es podrà fer aquesta tasca per molt que la tinguis donada d’alta. La normativa et dirà a què t’has d’adequar per fer aquesta activitat. Si Paco no compleix la normativa, tindrà dues opcions: o fa un curs de formació i assumeix tots els requisits o haurà de decidir treure del seu registre de comerç l’activitat de gestoria.
Tal com ho explica, això deu donar peu a molt d’intrusisme...
En tenim moltíssim. I a vegades és potent perquè hi ha gent molt preparada i ha vingut a fer i fa i s’haurà de regularitzar. I també hi ha l'altre: com ho tinc al registre de comerç, faig gestions. Et podríem explicar batallers per a una enciclopèdia. Hi ha qui a una persona li diu que pot venir a Andorra, muntar una societat i que no cal que sigui resident i ja disposes dels diners. Cert, ningú diu que no ho puguis fer, però, compta, que et pot afectar la normativa del teu país d’origen i estàs obligat a declarar-ho, a informar. I això qui ho pot assessorar bé? Qui té una formació.
Això és un perill per als clients...
Com comentava abans, si no fas una bona gestió o assessorament a qui poses en risc és al client. Tots els gestors rebem persones amb qui algun company ha pensat a fer només la societat i si no li va bé després ja s’espavilarà.
“Quan hi hagi una llei, amb la normativa ben definida ja no es podrà fer la tasca de gestor per molt que la tinguis donada d’alta com a activitat al registre de comerç; et dirà a què t’has d’adequar per fer-la”.
Hi ha constància de casos concrets?
Tots en tenim. I això s’ha d’ordenar perquè, al final, ens fa mal a tots. No ens aporta cap cosa positiva, sinó que la imatge del gestor cada cop sigui pitjor.
I també la del país...
Al final, sí. Quan jo vaig començar, el gestor potser tot just t’ajudava a renovar el passaport o el carnet de conduir, però ara hi ha qui té formació i l’opció de fer assessorament o de comptable, perquè tenen la formació que els hi permet. I quin no la tingui, no és que no ho pugui fer, però cal tenir el suport d’un professional. Jo per exemple, no soc fiscalista, però llavors en contracto un, que farà un informe que podrà signar i, sobretot, si hi ha un problema, se’n farà responsable.
Llavors, la llei de la qual parlàvem és urgent...
La ministra vol començar a treballar amb ella en breu. Li van comentar que el 6 de març teníem l’assemblea i vam pactar que esperaríem a tenir la junta. Ara ja està fet i ella ens va comentar que segurament a final de mes començarem. Els terminis, lògicament, dependran de si reprenem el text existent o l’hem de modificar a fer de zero.
Quines altres prioritats us marqueu?
Volem ser un interlocutor vàlid davant de l'administració, que hi hagi, per què no, la creació d’un segell d’assessoria o de consultoria reconegut per Govern com a estàndard de qualitat. Que qui hi estigui dins compleixi tots els requisits necessaris. També vetllarem per fer formacions, com un seminari web que vam fer amb el secretari d’Estat, Marc Rossell, sobre la nova seu electrònica. Sabem que, per exemple, l’accés a tributs canviarà i per això volem ajudar els associats, facilitar-los la vida. Recuperar aquell tarannà d’aquella associació de secretàries. Estem aquí per ajudar-nos i no per posar el dit sobre ningú. Fer que aquesta feina sigui cada cop més gratificant.
“Volem ser un interlocutor vàlid davant de l'administració i que hi hagi, per què no, la creació d’un segell d’assessoria o de consultoria reconegut per Govern com a estàndard de qualitat”
Parlant de digitalització, el sector hi està preparat?
[Esbufega] Et puc respondre a nivell personal. He tingut la sort de començar a adaptar-me fa un any perquè m'he rodejat de gent que està molt més preparada que jo a nivell professional, molt més jove, i dominen tot això; però per a molts potser és complicat. Jo recordo encara quan va sortir el correu electrònic. Nosaltres, als despatxos d’advocats, anàvem amb el fax i cartes i hi havia companyes de professió deien que això duraria dos dies. Doncs, penso que qui no estigui preparat és més per un tema de concepció, que no t’agrada la digitalització, que et sents més controlat o que depens molt del mòbil, de l’ordinador o de la tauleta; però tard o d’hora s’haurà d’adaptar.
I qui no s’adapti, mor?
Jo crec que sí. Això al final ho veurà la generació segurament de les meves filles o dels seus fills els meus nets, que tot ho faran com a les pel·lícules futuristes.
El que està clar és que els gestors fan molts tràmits i tot va cap a la digitalització...
Totalment. I la implantació d'aquesta modificació no és senzilla perquè tots els gestors tenim clients residents que ja tenen la seva signatura digital però també gent que igual és gran per a la qual no és tan fàcil, potser no perquè no ho pugui fer, però, pensa, si hi ha gent de 30, 40 o 50 anys que és reticent a la tecnologia, imagina una de 80. Tots aquests canvis, a l’inici, fins que ens hi fem, generen inseguretat i desconeixement. Cal anar a poc a poc i amb bona lletra. Tothom està preparat? No, sobretot crec que a nivell mental, perquè sortir de la zona de confort, sigui quina sigui, ens costa tot.
Canvis en el món digital, però també en molta normativa...
Això genera que tu cada vegada més t'hagis de professionalitzar i formar. No cal que sigui una formació universitària, però sí que pugui, per exemple, fer l’associació, contractant un professional en la matèria. És un dels nostres propòsits. Per exemple, si surt una normativa específica, buscar una persona que estigui capacitat i que aquest faci una formació tècnica a tots els membres de l’associació perquè la puguin aplicar i ajudar els seus clients.
Els darrers anys hi ha hagut una allau de normativa nova?
El món va molt ràpid i ens hem hagut d’adaptar. Cada vegada hi ha més normativa, més casuística, cada cop tenim gent que ve a residir amb una formació diferent o molt nova i això no està reglamentat. Ara tenim gent que es mou en el món de les criptomonedes. Quan has de fer l’IRPF d’una persona que té actius diferents, potser no tens la capacitació per fer-ho sol. Per tant, volem fer aquestes formacions, buscar i un professional que tingui aquesta formació i ho expliqui de forma amena. És un dels neguits que tenim.
L’acord d’associació encara ho pot complicar més?
Parlaré des d’un punt de vista personal. Crec que serà com l'adaptació a la nova tecnologia; haurem de formar-nos cada vegada més. i aquí està la funció de l'associació.
“Amb la digitalització cal anar a poc a poc i amb bona lletra. Tothom està preparat? No, sobretot crec que a nivell mental, perquè sortir de la zona de confort, sigui quina sigui, ens costa tot”
Els preocupa que puguin venir professionals de fora a exercir?
Si és bona la competència, al final no podràs evitar-ho. De fet, avui dia no ho tenim limitat. 800 empreses tenen al registre de comerç l’activitat de gestoria.
Per cert, hi ha prou feina per a 800 empreses?
Segur que no. No totes s’hi dediquen. Vam demanar la informació, un llistat de totes les gestories administratives del país i gairebé ens morim. Hi ha qui la té oberta des dels anys 80 o 90...
Estan tancades?
Algunes no, però allà estan. Tenen l’activitat donada d’alta, però no vol dir que s'hi dediquin. Per això, s’ha de regular. Si anem a una professionalització del sector, allò que no estic capacitat per fer ho hauré d’eliminar del registre de comerç. I això vol dir que també pagaré menys taxes d’obertura i de manteniment. Tot s’ordenarà una mica.
La CASS dona molts maldecaps als gestors?
Si ho parles al bar, la CASS té la culpa de tot. Haig de dir que, quan passes un mail, respon ràpid; la qual cosa vol dir que moltes vegades et dona la solució que vols, que no vol dir que siguis la que necessita. Imagino que demana per tot el tema de les regularitzacions de les cotitzacions.
Anava per aquí, sí...
S’ha d'aclarir que l’obligat davant d'aquesta gestió no és el comptable o el gestor sinó que és el propi administrador o propietari perquè és una regularització segons el resultat de la renda neta de l'any anterior, amb la teva signatura i el teu accés personal a la CASS. Cert que pots tenir aquesta designació per part del client i aquí sí que ets corresponsable de no haver-ho fet, però si no l’has assumit... Potser el que ha fallat aquí és una mica la comunicació interna, haver-li dit al client, però això no exclou que és l’obligat qui ha d’anar a la web de la CASS i fer la regularització.
“El contraban legislatiu clar que ens afecta a tots, com a últims usuaris, com a habitants d’Andorra, com a gestors, com a professionals”
I la CASS ha fallat a l’hora de comunicar?
Problemes de comunicació, a nivell global, tenim tots. A vegades, com deia el meu pare, tenim ceguera, sordera o mutisme selectiu perquè preferim dir que el que no ens convé no ho hem escoltat mai. Hi ha més exemples, com el canvi del nou portal de la seu electrònica o la informació sobre la bretxa salarial. Segurament hi ha una part de responsabilitat, que no culpa, de l’entitat pública, però també penso que és compartida. I quan t’afecta la butxaca és més còmode dir que la culpa sempre és de l’altre.
Hi ha molts afectats?
Déu-n'hi-do, tots els administradors que han tingut regularitzacions.
Quina és la solució per evitar que torni a passar?
Ara que tu ja tens coneixement que ets obligat d’informar de la teva renda de l’any anterior, fer-ho. O si tens un gestor que accepta la responsabilitat i el designes, controlar que ho faci. Cal pensar que el real responsable de l’empresa és el propietari o l’administrador, que ha de supervisar que es faci bé la feina. Quan fas la reunió amb el comptable, assessor o gestor, tu has de posar les preguntes sobre la taula. Una altra cosa és que per una mala praxi, per un desconeixement o per un error humà que també en tenim perquè som humans el gestor tingui darrere una assegurança de responsabilitat civil que haurà d'utilitzar per ajudar-te a fer front a una sanció que puguis haver tingut tu com a empresa.
Us afecta molt allò que es coneix com a contraban legislatiu?
Clar que ens afecta a tots, com a últims usuaris, com a habitants d’Andorra, com a gestors, com a professionals. Clar que sí.
S'hauria d'evitar?
A vegades no sé si és inevitable, però ens afecta molt. A vegades, ens reunim avui i faig una sèrie d’informació sobre com portar la comptabilitat i l’endemà canvia la normativa i la següent trobada no és fins d’aquí a uns mesos. Un exemple, el canvi de la quantitat del dipòsit per obtenir permisos de residència per compte propi. Hem passat per 10.000, 15.000 i ara són 50.000 euros. I quan un client va venir a informar-se li vam dir 15.000 i quan ho té ordenat tot per no entrar en riscos fiscals, li has de dir que ara són 50.000. Li pots explicar les raons, perquè al final el legislador té una intencionalitat a l’hora d’apujar la quota, però el primer que et saltaran és que li vas dir 15.000. És normal. Per això està un bon professional: per poder tenir la resposta davant d'una pregunta o davant d'un vostè em va dir.