Fa unes setmanes va presentar la seva tesi doctoral: ‘Transformació digital del model d’atenció assistencial d’oncologia pel seguiment dels efectes adversos del tractament amb antineoplàstics orals’.
La idea va sorgir de la necessitat de reformes als sistemes sanitaris per ser més sostenibles i perquè es vagin adaptant a les tecnologies emergents, sobretot després de la pandèmia, perquè la covid va ser realment com un abans i després, perquè la gran majoria dels sistemes sanitaris s’adonessin que aquestes tecnologies realment poden ajudar moltíssim i sobretot avui en dia encara més des dels telèfons intel·ligents. És una eina que tota la població disposa d’ella, aleshores, es dibuixa com un complement de la sanitat que pot ser boníssim per poder avançar amb això i més que res per aquesta accessibilitat de la població, perquè ja no només gent jove ho té. L’edat mitjana de la població que hem estudiat són 61 anys, vull dir que cada cop més la gent gran es va adaptant a aquestes noves tecnologies.
“Vam voler redissenyar el model que teníem fins ara, per intentar optimitzar i fer una mica més de bona gestió dels recursos assistencials”
Si hagués de fer una radiografia de la situació de la salut digital i reenginyeria de processos assistencials, d’on diria que partim, on estem i cap a on s’ha d’anar?
Venim d’un model reactiu, un model que se sobresatura bastant perquè és bastant "d’acció": ‘Em trobo malament i vaig a urgències’ o ‘vaig al metge de capçalera’, i no és un model que mira cap a la prevenció i promoció de la salut. Des d’atenció primària, aquests són dos camps que s’intenta treballar moltíssim, però per factors x a vegades no és el prioritari, ja que tot i que som el primer accés en el sistema sanitari, a vegades per manca de temps no podem fer més treball en aquesta prevenció i promoció de la salut. Aquests models reactius, s’està veient que no són sostenibles i la gran preocupació d’això és que la població cada cop està més envellida i aquest envelliment comporta un augment de malalties cròniques que algunes d’elles com el càncer -que és la que hem estudiat nosaltres a la recerca- doncs, requereix molts ingressos hospitalaris i moltes visites a urgències quan s’aguditzen els símptomes. Per això vam voler redissenyar el model que teníem fins ara, sobretot a la consulta externa de farmàcia d’aquí Andorra, per intentar optimitzar i fer una mica més de bona gestió dels recursos assistencials per passar d’aquest model reactiu a un de productiu en aquesta prevenció i promoció de la salut i no només això, sinó també que el malalt esdevingui un element clau dins de la seva gestió de la malaltia. Llavors aquest redisseny és el que vam intentar fer per poder tenir en compte tots aquests aspectes que és el que cada vegada se’ns demana més la població. Cada cop més es vol una atenció de més qualitat, però cada vegada tenim menys professionals, llavors la tecnologia en aquest aspecte ajuda molt a les dues parts.
Per aquest motiu, va decidir centrar la tesi en com es pot utilitzar una aplicació per gestionar els símptomes dels tractaments des de casa, i que pogués millorar la qualitat de vida del pacient.
Sabem que aquí a Andorra les distàncies des del domicili potser no són tan grans com podrien ser en altres països, però a nivell de comoditat és un afegit que li aportes al pacient. En la recerca vam estar molt a sobre del malalt i vam respondre a totes les necessitats que van tenir amb un molt breu període de temps, però si s’acabés implementant, crec que el SAAS té els recursos de personal ja disponibles per poder continuar fent-ho així, i el malalt és una cosa que el malalt va apreciar moltíssim. Al principi, potser alguns d’ells eren una mica reticents de dir ‘Ostres que vol dir que em doneu una app mòbil, però que jo no continuaré tenint les visites amb l’oncòleg, infermera o amb el farmacèutic?’. I no! Els vam explicar que tot això ho continuaríem fent igual, però que aportaríem aquest complement per acompanyar-los una mica més en aquest procés, i a part, per poder recollir aquests efectes secundaris que anaven patint, que no sabem d’ells fins a la pròxima visita que venen a Farmàcia.
“La recerca ha aportat un valor molt significatiu a nivell de recull de dades de tots aquests efectes adversos que abans no teníem, i a part hem tingut una millor gestió de tots els recursos”
És a dir que gràcies a la recerca s’ha pogut fer un gran recull de dades.
Molts d’aquests efectes adversos com que no eren de grau significatiu, hi havia malalts que ja ni els apuntaven, ni se'n recordaven quan tornaven a venir a la consulta de Farmàcia. Aleshores, creiem que la recerca ha aportat un valor molt significatiu a nivell de recull de dades de tots aquests efectes adversos que abans no teníem, i a part hem tingut una millor gestió de tots els recursos. Es efectes adversos que van requerir una derivació al professional assistencial, doncs els vam derivar a la infermera oncològica, i aquesta després de fer ella el ‘screening’ del que era necessari, es van fer les derivacions pertinents i això el pacient ho va agrair moltíssim, perquè no va haver d’anar a urgències, no va haver de fer cua de potser tres hores, no va d’haver d’estar al telèfon trucant per tenir l’hora amb l’oncòleg, és a dir, vam agilitzar molt més el procés.
Quins criteris va seguir per fer l’elecció de l’app?
Ens vam centrar en dues metodologies acreditades a escala internacional i europeu. Una d'elles sent la de la Fundació TIC Salut Social, que disposava de bastants criteris de recomanació i obligatoris, que és una de les llistes més extenses pel que fa a avaluació de tecnologia sanitària i perquè sigui segur per la utilització dels malalts. Tot i així, també vam seguir uns criteris d’inclusió per la investigació, vam fer una recerca de totes les aplicacions disponibles al mercat sobretot pensant amb l’idioma. Buscàvem una app que fos amb català o castellà perquè si la teníem amb francès o anglès, la majoria de la població per barrera idiomàtica no l’hagués pogut utilitzar.
Quant temps va durar aquesta recerca?
Nosaltres vam triar tres cicles de quimioteràpia oral, que vam considerar que era un temps en el qual el malalt podia fer servir bé l’aplicació i es podria familiaritzar amb ella, però sense atabalar-los. Vam creure que aquests tres mesos eren per dir la provem, recollim dades i d’aquesta manera tampoc atabalem; i la veritat que ho van acceptar bastant bé, quan els vam dir que eren tres mesos, van dir ‘A doncs tampoc és tant de temps’, i això ens va donar un recull important de dades per acabar de fer la recerca.
Quin va ser el perfil dels pacients i com es van elegir?
Els criteris que vam utilitzar era agafar tota la mostra, perquè som un país molt petit. Tot i que ens hagués agradat molt fer un estudi de cas-control amb una aleatorització de malalts, - que dona un rigor científic molt més important-, en ser molt pocs habitants, el que podíem fer era agafar tota la mostra de país i analitzar-la. Ens vam centrar en això, en poder incloure tots els malalts que estiguessin en tractament oral dispensat pel Servei de Farmàcia del SAAS, que fossin adults, i que tan ells com el cuidador personal d’aquesta persona poguessin interactuar amb l'app i que disposessin d’un telèfon. Els criteris d’exclusió que vam utilitzar, era si hi havia una barrera idiomàtica, perquè si no parlava català o castellà hagués estat molt complicat que fes servir l’app. També si hagués tingut condicions limitants de salut -estem parlant de malalts oncològics que a vegades poden tenir dèficits cognitius o problemes de visió o limitacions a l’hora de realitzar la vida diària com seria el mateix ús del telèfon-, tots aquests malalts també van quedar descartats de l’estudi. Després també vam utilitzar una de les escales d’avaluació que feien la predicció del temps de vida estimat que els hi quedava i si no podien acabar amb la temporalitat de l’estudi tampoc els podíem incloure. Tampoc es va incloure els malalts que tornaven al seu país de residència, ja que alguns dels malalts provenien de Portugal, Espanya o França i preferien anar-se a tractar al seu país natal que no pas aquí a Andorra. Aquests també es van excloure.
I va quedar la mostra de 47 malalts que van voler participar.
Sí. Vam entrevistar un total de 93, però 30 van quedar exclosos i 16 no van voler participar així que ens vam quedar amb una mostra de 47.
Com funciona aquesta aplicació?
L’aplicació era molt fàcil d’utilitzar i disposava de 13 efectes adversos preestablerts, però també en aquest canal de missatges, on el malalt ens podia expressar altres tipus efectes adversos que no sortien predeterminats, i que també els vam recollir. Precisament, aquest era un dels criteris que vam utilitzar per poder seleccionar l'app, i és que per a mi era essencial que disposes d’un canal de missatges amb el qual es poguessin comunicar directament amb el professional, perquè el malalt realment se sentís sostingut pel professional assistencial.
Quins van ser els efectes adversos més comuns que es van registrar?
Els efectes adversos més recurrents van ser astènia, dolor abdominal, ansietat, nàusea, miàlgia, rampes musculars i pèrdua de pes.
I pel que fa a la gestió de recursos assistencials, com va funcionar la cosa?
Amb la utilització de l’App, 13 malalts van precisar derivació a diferents professionals sanitaris, inclòs un ingrés hospitalari. Els que hi havia en grau tres i quatre, se’ls derivava a la infermera oncològica. Sobretot les derivacions que va haver-hi van ser reajustaments de tractaments de dolor que es va compartir entre l’oncòleg i el metge de capçalera del malalt. Van haver-hi també tres derivacions a nivell de dermatologia perquè a alguns malalts els hi va sortir com una picor a la pell, que és un dels efectes adversos de segons quins tractaments orals portava el malalt; i després vam tenir un únic ingrés hospitalari curt, per culpa d'uns vòmits importants que van requerir l'ingrés per tornar a hidratar al malalt.
“Si no entenien molt bé el que els recomanava l’aplicació o no es trobaven millor una vegada ho havien seguit, sabien que tenien aquest canal de missatges i que hi havia un professional assistencial al darrere fent-ne el seguiment”
Quina valoració en van fer els pacients d’aquesta iniciativa?
Els trets que més van destacar és que se sentien molt tranquils amb el fet de poder-se comunicar diàriament amb el professional sanitari, i això és el que humanitza l'aplicació i és el que el malalt volia. L’app registrava els efectes adversos i a part els hi donava unes recomanacions perquè ells poguessin dur-les a terme des de casa, però sobretot els donava tranquil·litat saber que si no entenien molt bé el que els recomanava l’aplicació o no es trobaven millor una vegada ho havien seguit, sabien que tenien aquest canal de missatges i que hi havia un professional assistencial al darrere fent-ne el seguiment. Això permetia una atenció personalitzada que van agrair molt, i després van agrair molt també, i gràcies a això no van deixar d’utilitzar l’app durant els tres mesos de prova, era que era molt senzilla de fer servir, molt intuïtiva i eren molt pocs clics que havien de fer per poder fer aquest registre de dades.
Hi ha alguns usuaris que s’hagin trobat amb dificultats per utilitzar-la?
Les úniques persones que els hi costava una mica l’ús de la tecnologia, em va sorprendre molt gratament, i vam tenir la sort que eren malalts que vivien als domicilis dels seus fills i van tenir la seva ajuda per poder fer l’enregistrament d’aquestes dades. Tant el malalt com l’usuari ens van agrair molt aquesta atenció personalitzada.
Quin impacte creu que pot tenir aquest model de seguiment domiciliari a llarg termini?
El primer gran impacte que hi hauria en el sistema sanitari és aquesta millora en la gestió de recursos, per no saturar els recursos urgents, ja que a través d’aplicacions mòbils es podria fer la gestió d’una altra manera; i l’altre jo penso que augmentaria molt la percepció de la qualitat de l’atenció envers els malalts.
Aquest procés assistencial ha resultat ser beneficiós pels malalts oncològics, però es podria implementar també per la gestió d’altres malalties cròniques?
Per descomptat. Hi ha altres malalties cròniques que els efectes adversos són bastant similars als oncològics, i anant una mica més lluny, jo crec que en altres patologies cròniques aquestes aplicacions la cosa bona que tenen és que després fent un equip multidisciplinari entre informàtics i equips assistencials es poden acabar modelant i individualitzant a cada tipus de malaltia i a les necessitats de cada pacient envers aquestes patologies. Llavors, jo penso que el model és reproduïble sempre que s’ajusti a les malalties. Penso que sobretot el fet de rebre aquesta atenció personalitzada i continuada.
Quins són els següents passos?
Una de les línies futures que ens agradaria implementar per l’atenció sanitària a Andorra seria poder posar en marxa aquestes tecnologies emergents per transformar el model sanitari, però la conclusió que més ens agradava entorn d'això és que si s'implementés. Andorra podria ser un model d’atendre el malalt en les seves condicions reals per altres sistemes sanitaris. La peculiaritat que té és que som un país tan petit que les proves pilots les podem fer amb tota la població i els resultats que n’extrèiem poden ser extrapolables a nivell global i podem ser un exemple d’aquesta medicina personalitzada i preventiva. Seria ideal que ho poguéssim anar implementant i anar fent aquesta divulgació científica per acabar esdevenint un model pel que fa a la transformació en l’atenció sanitària.
Comentaris (3)