Continua sent un tabú parlar de trastorns de salut mental?
És una molt bona pregunta. Si no duem a terme una lluita conjunta contra l’estigma i la discriminació que arrosseguen les persones amb trastorns mentals difícilment podrem assolir una solució per a ells. No diria que és tabú, però encara hi ha moltes persones que han de tenir molta cura amb què diuen o deixen de dir i la concepció a nivell global segueix sent dolenta. La millor manera per lluitar contra l’estigma és l’avanç de la recerca científica perquè les persones tinguin una recuperació de la seva funcionalitat i l’eficàcia de la situació clínica. El dia que una persona demani a la feina un permís per anar al psicòleg o el psiquiatre amb la mateixa naturalitat que es demana un permís per portar el nen al pediatre, llavors haurem assolit l’objectiu.
Quina és la situació actual de l’àrea de Salut Mental?
Jo la definiria com la d’un creixement sostingut, en cap cas arribem a xifres d’epidèmia de salut mental, però corresponen a les previsions que es van fer fa dos anys, que arran de la pandèmia la incidència de trastorns mentals i addictius pujarien. Si mirem les dades d’hospitalització i de consultes externes al SAAS entre 2021 i 2022 veiem diferències positives en tots els grups d’edat i es donen més casos en els homes que en les dones. Amb només amb un psiquiatre i un psicòleg més hem fet unes 40.000 visites a consultes externes i tenim gairebé 4.000 pacients actius. Això vol dir un 5% de la població andorrana.
La Unitat de Conductes Addictives està saturada?
No m’agrada dir que està al límit i no vull donar una imatge de por, però tenim un increment important. Tenim 900 pacients actius i s’han fet 26.000 actes al llarg del 2022 (visites de metge, psicologia, infermeres, entre altres). La tendència continua sent de creixement perquè si es compara les dades que hem tingut el primer trimestre de l’any amb el mateix període de l’any passat observem que els ingressos en la unitat d’aguts s’han incrementat un 57%, concretament en persones adultes. En el cas de l’àrea d’infantojuvenil, és a dir, hem tingut un creixement del 40%. Amb els mateixos efectius que el 2019 hem atès un 34% més de persones ateses. Això provoca tensions en l’equip, però tenim el personal motivat.
“Hem notat la dependència d’algunes substàncies com l’alcohol o estimulants com les amfetamines, cocaïna, drogues de disseny i cànnabis”
Quins són els factors que contribueixen a aquesta pujada?
S’està donant més visibilitat al malestar de l’anomenat trastorn mental comú perquè la part més genètica de les malalties psiquiàtriques no ha canviat gaire. Hi ha factors, però que sí que influeixen com l’envelliment perquè hi ha persones que amb l’increment de l’esperança de vida tenen més possibilitats de desenvolupar una malaltia com l’alzheimer. Un altre és l’abús de les substàncies com l’alcohol i es produeixen més casos de demències en persones joves. Cal tenir en compte que la pandèmia ha impactat molt en la salut mental de la població, fent créixer els trastorns d’ansietat i les fòbies, així com trastorns de conducta alimentària, entre altres. Hem notat la dependència d’algunes substàncies com l’alcohol o estimulants com les amfetamines, cocaïna, drogues de disseny i cànnabis. M’agradaria dir que la marihuana és una substància que pot ser molt perillosa perquè pot donar peu a brots psicòtics increïbles i desenvolupar quadres molt greus com l’esquizofrènia i sembla que els joves no en són conscients.
Parlàvem abans de tabús, el suïcidi ho continua sent?
Una mica sí. Es parla d’una manera molt lleugera i no es diferencia d’unes conductes autolesives com fer-se un tall al braç com una manera d’alliberar-se de l’ansietat i del que és un intent de suïcidi amb un pronòstic molt dolent. Les estadístiques de l’OCDE indiquen que suposa la primera causa de mort no natural de les persones d’entre 18 i 35 anys i s’ha d’afrontar aquest debat amb naturalitat.
“Hem notat un increment important és en els intents autolítics i això ha provocat que en alguns mesos les consultes s’hagin incrementat més d’un 60%”
Va a l’alça el nombre de suïcidis consumats?
No tenim dades, però sí que et puc dir que suposen entre un 5% i un 10%. Hem notat un increment important és en els intents autolítics. Això ha provocat que en alguns mesos les consultes s’hagin incrementat més d’un 60% i en quadres d’ingesta de medicaments que són de menys letalitat. Les autolesions són més freqüents en els adolescents d’entre 15 i 17 anys, encara que d’entre els 11 i els 14 també es comencen a veure alguns casos, mentre que els suïcidis consumats es veuen persones de mitjana edat, és a dir, entre 45 i 60 anys.
Un suïcidi crida a un altre?
A vegades sí. Si se’n parla molt pot provocar un efecte contagiós. El debat és de quina manera se n’ha de parlar i intentar que no es torni a repetir. Per això, cal evitar el sensacionalisme i que les persones coneguin que hi ha espais o serveis on poden ser ateses.
Són trastorns que es detecten actualment són menys reversibles?
Jo no parlaria tant de la reversibilitat, sinó de la incidència. Per una banda, tenim tractaments més innovadors per tractar les malalties en els adolescents, però la demanda no para de créixer. El que hem de potenciar és la promoció d’hàbits saludables des del principi i la prevenció activa d’aquest tipus de trastorns. Hem d’aconseguir rebaixar la pressió que tenim al Servei de Salut Mental del SAAS per dur a terme una promoció i prevenció de la salut mental activa a les escoles i des de l’educació infantil. Tingues en compte que la generació actual d’adolescents és la que pitjor està dormint de la història per l’ús dels dispositius mòbils fins a la mitjanit. La capacitat d’atenció es desenvolupa mitjançant una reducció dels estímuls externs. I en aquesta equació no podem oblidar el patiment dels pares i cal disposar d’una bona xarxa de suport. Tampoc em vull oblidar de la gent gran perquè aquesta franja també ha patit molt.
Els experts reclamen una unitat que atengui al país de forma integral els menors amb trastorns mentals, què en pensa?
El Centre de Residencial d’Educació Intensiva va ser concebut per una franja d’adolescents amb uns diagnòstics determinats, però no tots els joves responen a aquest perfil. Puc arribar a entendre la reclamació sigui disposar d’un centre polivalent que tot estigui connectat, així com la posada en marxa una nova unitat d’hospitalització d’agut d’infants i joves. Estem pendents de les decisions que es prenguin des del Govern, però ha de ser una prioritat.
“Un de cada cinc habitants dels països desenvolupats ha patit, pateix o patirà un trastorn mental”
La salut mental serà la propera pandèmia?
Ja ho és. A nivell epidemiològic, quan comencen a haver-hi increments fins al 100% o 150% d’incidència de nous casos de la patologia, es considerarà un patró pandèmic. Estem començant a veure aquest tipus de coses en algunes edats. Abans de la Covid-19, que lògicament va canviar totalment les previsions dels organismes internacionals, l’OMS esmentava que la pandèmia del segle XXI o la malaltia més important serà la depressió. Això vol dir que un de cada cinc habitants dels països desenvolupats ha patit, pateix o patirà un trastorn mental. És la millor inversió que podem fer perquè els costos en les malalties mentals, ara mateix sobrepassen els dels pacients oncològics.
Els trastorns alimentaris es donen més en el col·lectiu jove o també en la gent gran?
El trastorn alimentari és per prevalença és molt més típic a l'adolescència i en els adults joves fins als 25 o 30 anys, però sí que hi ha pacients que estan a la cinquena dècada de vida. El trastorn alimentari es veu d'una manera totalment poc realista, que és un trastorn mèdic molt greu i que posa en perill la vida. L’exigència social de tenir una imatge perfecta, que, possiblement, no s’aconseguirà mai, és un problema que va en augment en aquestes edats.
L’entrada dels psicòlegs a la cartera de serveis permetrà rebaixar la tensió?
Aquest és l’objectiu. La possibilitat d’incloure els psicòlegs que treballen per compte propi a la CASS és una molt bona notícia. L'objectiu fonamental, i així s'ha plantejat des del principi, és que al Servei de Salut mental del SAAS arribin els casos més greus, que necessitin una atenció mixta entre metge i psicòleg i que es tinguin inclosos, moltes vegades, en el programa de contingut de cures. Estic al cas també de la polèmica sobre les tarifes i, probablement, haurem de revisar també les del SAAS perquè seria important que això suposi un benefici per a la població atesa.
“Ara mateix triguem sis mesos en donar hora per fer una prova de psicologia i necessitem un recurs més per organitzar l’agenda”
Les llistes d’espera són llargues?
Sí i tenim un problema important de llistes d’espera. Ara mateix triguem sis mesos en donar hora per fer una prova de psicologia i necessitem un recurs més per organitzar l’agenda. Això em preocupa molt perquè a consultes externes es triga quatre setmanes per donar una primera visita i les visites de seguiment, segons el professional, es donen al cap de dues setmanes o dos mesos. Cal tenir en compte que perquè una teràpia puguin tenir èxit ha de seguir una freqüència, si no l’impacte és molt reduït.
Entenc que falten professionals?
Sí. En el pressupost queda reflectit que a partir de l'estiu s’incorporaran un psicòleg a temps complet, un metge psiquiatre també a temps complet i s'haurà d'incorporar dues infermeres més per posar en marxa els equips d’atenció comunitària, tal com es descriu al PISMA.
Quins són els aspectes del PISMA que van amb retard?
Cal començar amb esperança aquesta nova legislatura i després de desenvolupar aspectes tècnics que no tenen visibilitat, però ara arribem al nucli central. Cal desenvolupar nous recursos, repensar i dirigir la carta de serveis de l’UCA, la creació d’una nova literatura d’hospitalització, entre altres.
Falten més recursos econòmics?
La previsió que s’havia fet fa dos anys, que és quan es comença a fer el PISMA, probablement es queda petita. La incidència de nous casos i les noves necessitats superen la previsió que s’havia fet al seu moment. Faig una crida a la reflexió i capgirar el model 180 graus. Si el nou pressupost s’inverteix a invertir en la promoció de la salut, en la prevenció i en el suport d’un model comunitari, s'estalviaran visites o urgències.
Els preocupa que la posada en funcionament del casino provoqui més casos de ludopatia?
Encara és massa d’hora per tenir dades de l’impacte que això suposarà. Ara mateix, l’impacte d'una estructura com aquesta no és tan important com ho era fa 30 anys. Actualment, qualsevol persona pot jugar online amb quantitats importantíssimes de diners i no ha de sortir de la seva habitació. Els més joves estan més acostumats a jugar amb gent d’altres indrets a través de pantalles.
Les noves tecnologies han fet més mal que bé?
No són ni bones ni dolentes, depenen de l’ús raonable que els hi volem donar. En el moment en què no podem deixar el mòbil i no podem evitar revisar el darrer whatsapp, llavors tenim un problema.
Vostè postula per agafar el relleu de la direcció del SAAS a l’agost?
He de confessar que m’esperava aquesta pregunta. Vaig molt enfeinat amb el repte que de la salut mental i estic centrat només en això.