Quina valoració fa d’aquests gairebé cinc mesos al càrrec?
No sé si es pot fer una;, en tot cas, una de parcial. He agafat aquesta cartera a tres quarts de mandat i ja sabia que el rol que em tocaria era d’acabar els projectes que estaven en curs; iniciar-ne ben pocs, perquè a finals de mandat no és el moment d’iniciar projectes. Anem tancat serrells, temes i reconduït d’altres.
En la seva presa de possessió va establir com a reptes el pacte d’estat en matèria de Salut i la reducció del dèficit sanitari sense perdre qualitat assistencial. S’han assolit o encara queda pendent?
Dins del fragor del dia de jurament, sempre es parla d'una manera poc modesta. A nivell del pacte d'estat, tot i dir-ho aquell dia, sabia que seria molt difícil d'aconseguir-ho, però sí que entenc que hi hauria d'haver d'una mena de pacte d'estat per les legislatures futures. La sanitat és una disciplina que no hauria de tenir color polític. No se m'escapa el fet que, dins l'arc parlamentari, s'ha pogut assolir un principi d'acord en diferents punts, com el del rol de les infermeres liberals. Al pacte d'estat potser s'ha d'entrar per la porta petita, en lloc de la gran. Soc optimista i crec que s’aconseguirà en el futur.
I sobre la reducció del dèficit?
Sempre s'ha de buscar d'optimitzar; és per això que sempre m'he posat en contra de qui diu que la despesa sanitària a Andorra és equivalent al percentatge de la resta de països i que ja ho fem preu bé. Possiblement, és així, però l'acomodament en la despesa sanitària, com tenim aquí, no pot ser satisfactori per ningú. Sempre has d'anar a buscar on es pot millorar. Des de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) ja havia identificat alguns aspectes on es podia actuar per reduir la despesa sanitària, però sense reduir la qualitat assistencial.
Quins serien aquests aspectes que ja ha identificat?
Les inspeccions a nivell de salut. No per castigar, encara que si s'ha d'arribar es pot arribar, però es tracta d'inspeccions allà on es gasten els diners per verificar que estiguin ben gastats. Existeix amb el sistema de pagaments, amb els auditors o el servei d'intervenció del Govern; per tant, s'hauria de fer una mena de servei d'inspecció de despesa sanitària, perquè dels diners vindrà la qualitat de salut.
“No crec que hi hagi un heroi específic en la pandèmia, sinó que tots ho som en la nostra mesura”
La covid-19, sens dubte, ha marcat la sanitat els dos últims anys. Ara, amb molt poca incidència, s’esperen o preveuen que hi pugui haver un rebrot de cara a la tardor i hivern?
És molt difícil. Nosaltres tenim previst que, si hi és, podrem actuar. De moment, no sembla que hi hagi de ser, perquè tenim serveis de sentinelles arreu del món i, aleshores, veiem si en un país se li dispara o no. Aquí s'han de fer totes les lloances, no només del personal sanitari, sinó també de la ciutadania. S'ha pogut fer el que s'ha fet, gràcies a la ciutadania que ha estat absolutament conscient que es venia a sobre i ha acompanyat el que s'ha fet des de Govern.
És a dir, en vigilància?
Amb vigilància, però, cada vegada més, s'ha de començar a pesar que aquest virus ja no l'hem de contenir, sinó conviure. És un virus que tindrem entre nosaltres i que farà les seves malifetes, en el sentit que hi haurà infeccions sempre i que hi haurà persones que podrà no suportar-ho. De la mateixa manera que sempre hi ha hagut persones que la grip o altres malalties, que aparentment són menors, no les poden superar. Penso que anem cap a aquesta línia, espero no enganyar-me, però no crec que tornem a tenir una cosa com la que vam tenir.
Precisament la pandèmia ha posat en relleu la tasca dels professionals sanitaris. Estan prou reconeguts?
S’ha de reconèixer la seva feina, però, com ja he dit abans, també l’acompanyament que hi ha hagut de la ciutadania. Tothom ha treballat: el sanitari ha treballat de sanitari, el financer ha treballat de financer pels ERTOS, pel control dels pressupostos, el policia ha treballat vigilant que no hi hagués gent que anés a contaminar allà a on no toqui o el sabater ha hagut de treballar a casa, esforçant-se per totes les restriccions que hi ha hagut. No crec que hi hagi un heroi específic, sinó que tots ho som en la nostra mesura.
Durant la Covid-19 hi va haver mancança de personal, ara el nombre de professionals són els adients per donar una bona assistència o en falten?
Mai s'estarà en adequació perfecta de les necessitats. Sempre hi haurà alguna mancança momentània o algú que sobrarà, però, els esforços que s'estan fent en l'àmbit hospitalari estan donant els seus fruits. Si en el moment que hi ha una mancança, la gent comença a picar de peus, dona una visibilitat al fet que poder no correspon a la realitat de la necessitat.
La pandèmia també ha servit per posar en relleu la importància de la salut mental, al Principat hi ha suficient infraestructura i professionals per donar resposta?
El país nostre és un país patogen, és a dir, el nostre sistema de vida social, correspon al d'un sistema que pressiona molt. Un sistema estressant, cada vegada tenim més pressa, més estrès, més tensió, més dificultat per admetre coses que abans s'admetien més fàcilment, com les demores, tothom vol que les coses se solucioni de seguit, si no s'indignen, criden, etc. També és un país on hi ha molt soroll. El soroll és estressant.
“El país nostre és un país patogen. Un sistema estressant, cada vegada tenim més pressa, més estrès i més tensió”
A Andorra consumim molts fàrmacs psicòtrops, no per malalties psiquiàtriques, sinó per la forma de vida que tenim. Un estil de vida que a nivell psicològic no és el més saludable que podríem tenir. Cert és que hi ha problemes psicològics i psiquiàtrics i, com molt bé s'ha apuntat, la Covid ha estat un gran determinant de revelació problemes d'aquesta índole. És una cosa molt preocupant entre els joves.
Sobre el personal, m'agradaria pensar que no n'haurien de caldre tant. Si podem atenuar aquest estil de vida, consumirem menys psicòtrops i necessitarem menys psiquiatres. Ara per ara, intentem que hi hagi els que el sistema necessita. Potser no n'hi ha prou amb alguns aspectes, com les dels joves arran de la postpandèmia, i que han comportat un augment de comportament d'addiccions.
Es preveuen canvis en la direcció del SAAS a curt o mitjà termini, tenint en compte que l'actual director, Josep Maria Piqué, acaba contracte en un any?
El SAAS és una estructura en constant evolució; però no es preveuen canvis substancials, en tot cas, que es puguin mencionar.
A la seva arribada, un dels temes que ha hagut de tractar és la cartera de servei de la CASS. Hi ha hagut molts canvis respecte la que va deixar enllestida el seu predecessor, Joan Martínez Benazet, i que generava malestar entre els col·lectius sanitaris?
Ja està en fase de desenvolupament. Té un calendari d'aplicació, el primer dels quals era el famós annex 3 que indicava qui podia fer que. S'havia definit una sectorització per professions, és a dir, a cada una d'elles, se'ls hi havia donat un conveni en el qual s'especifica el que podien fer i el que no. S'ha afinat això. Les converses amb els col·legis professionals han sigut molt enriquidores; ells han vist les intencions que hi havia a l'hora de limitar el que podien fer i, nosaltres, des del govern, hem entès que algunes vegades potser l'objectiu que volíem aconseguir no passava per aquí. El que en un primer moment podia semblar pertinent, no ho era. S'ha arribat a un principi d'acord de posar-ho en funcionament i d'anar-ho seguint; no hi ha res definitiu, no hi ha res tancat.
Hi ha molts canvis entre el que hi havia abans de la seva arribada al ministeri i el consens que s’ha arribat?
Hi ha hagut canvis de sistemàtica, una modulació de com s’entenia.
D’altra banda, la llei de professions sanitària està al consell general, s’aprovarà aquesta legislatura?
Està feta perquè estigui aprovada. És una llei que no només toca la sanitat, sinó que també toca les relacions amb Europa, a nivell del projecte de convenis, fins al punt que ho porta la secretaria d'Afers Europeus, i el ministeri de salut hi participa, però no capitaneja el projecte. Penso que sí que s'aprovarà perquè, amb els matisos que hi faran els consellers, no hi veig motiu perquè no s'aprovi si els col·legis ho estan.
Al país, una de les reivindicacions més importants de l'associació del càncer al país és la unitat de radioteràpia. És viable fer-la al principat, tenint en compte que el càncer cada vegada afecta a més gent?
Per radioteràpia s'entén tota una sistemàtica, no s'entén com un acte únic. És un procés marcat en un protocol en el tractament d'una malaltia cancerosa i la radioteràpia pot ser de moltes maneres. Un aparell de radioteràpia no cobreix tots els actes de radioteràpia, així com hi ha una població relativament petita que l'utilitzarien. El que es compraria només servirien per a uns tractaments, no per tots. Aquí cal destriar si aquesta despesa és justificable fer-la. Posar un servei de radioteràpia amb aquestes condicions, amb aquesta Andorra que tenim i veien com evoluciona la tècnica, ara no és el moment per fer-ho.
I encara referent a aquest col·lectiu, després de mesos sense psicooncòloga, hi torna a haver una al país. Com és que s'ha tardat tants mesos a trobar el recanvi a la que va marxar?
S'haurà de fer un altre concurs i, per tant, una nova adjudicatària. Ara per ara, s'ha atribuït el servei, de forma interina i temporal, a una persona. No és un concurs fàcil perquè depèn de dos serveis, medicina interna i psiquiatria, i s'estan acabant de tancar els serrells dels plecs de base i, així, poder fer el concurs.
És casualitat que sigui la filla del que fins fa poc era cap de pediatria a l’hospital el doctor Medina?
Si haig de ser franc, no la conec. No tinc cap raó per prejutjar la seva insuficiència. S’ocuparà d’aquesta prestació, repeteixo, de forma temporal. Ja veurem si al final en el concurs s’hi presenta o quantes persones es presenten.
D'altra banda, l'associació de trasplantats sempre han insistit a treballar perquè a Andorra es pugui fer donacions. Hi ha una comissió tècnica, com està el tema?
Andorra ha de participar del màxim programes de donació d’òrgans. Aquí també hi ha un problema tècnic; a Andorra no tenim, ni hem de tenir, un equip extractor d’òrgans, perquè sortosament no tenim cada dia morts cerebrals. Ens hem de beneficiar dels equips de l’estranger, principalment, d’Espanya, però és molt complicat. Andorra fa el que pot per participar-hi, però actualment tenim el handicap del repatriament del cos, que pot costar uns 3.000-4.000 euros. Si volem incidir en les donacions d’òrgans, no hi ha prou només animant a que la gent doni, sinó que has de mirar com es pot implementar aquest augment de les donacions.
Aleshores quines serien les possibles mesures per fer augmentar aquestes donacions?
S'ha de treballar en els dos sentits. Tant per poder desplaçar un equip al país, si és el cas, o en cas d'estar fora, mirar el tema de la repatriació. Aquesta mesura, però, també comporta un problema ètic com és la venda d'òrgans, perquè pot haver-hi el cas que no hi hagués intenció de donar òrgans, però si es paga la repatriació, donar-los. S'ha demanat al comitè de bioètica per veure fins on es pot arribar en aquest àmbit.
En uns dies hi ha d’haver el canvi de concessionària en el transport sanitari no medicalitzat, finalment serà l’1 de setembre?
Així ho esperem. Ja admetem que hi pugui haver canvi en l'esquema d'organització alguna adaptació necessària, però entenem que així serà i que es farà el relleu.
I encara en transport sanitari, hi ha previst treure un concurs pel sociosanitari que es va prorrogant a creu roja?
El concurs que s'ha de fer, fins que no es va acabar de decidir, no sabien si l'havia de fer la CASS, el ministeri o els dos. El transport sociosanitari té una tarifa CASS i, com no hi ha prou, hi ha una aportació del ministeri. Creu Roja cobrava de les dues parts i aquí és on rau la principal dificultat. Es va provar d'incrementar la tarifa i que ho fes la CASS, però no es va trobar adient, i el dossier va tornar al ministeri, però nosaltres, pel que fa al pressupost, tampoc ho teníem clar. Ara ja hem arribat, ja tenim una hipòtesi de treball, i l'estem fent validar per intervenció. Tan aviat com ens donin el vistiplau, es farà el concurs. Esperem que sigui abans fins al 30 de setembre.
En quin punt es troba la reforma de les pensions? S’assolirà el consens? Ha d’estar ratificat per la població?
S'ha de fer alguna cosa i ha d'estar ratificada per la població, sigui en referèndum o no referèndum, reunions de pobles o ciutadanes. El que no pot ser que una cosa que definirà un nou sistema i sistemàtica socioeconòmica passi per sobre la ciutadania. És un problema d'estat i s'està treballant.
L'avortament també està a l'ordre del dia. Està garantit a les dones poder avortar a nivell farmacològic o clínic en casos de patologies ginecològiques?
Cap problema. Les patologies ginecològiques sempre han estat cobertes dins la CASS i es fan sense qüestionar-se. Insisteixo, les patologies ginecològiques, no la interrupció voluntària de l'embaràs.
Com estan els diferents projectes a nivell de salut com el de Grifols o el de la fundació Carrera?
Grifols està encarrilat, no hi ha hagut canvis en la sistemàtica. Ara s'ha passat a una vessant no sanitària, la urbanística. Per la resta, estem en contacte, però no hi ha cap que hagi agafat una especial rellevància.
S’encara la recta final de legislatura, vostè forma part del grup d’opinió Virtus Unita, tornarà a expressar les opinions sobre la situació del país?
Segur que sí. El grup d'opinió no és un grup formal com podria ser altres, si no som amics, generalment expolítics, de grups polítics diferents que debatem aspectes de país. Evidentment, dirà la seva per aquestes eleccions, pels programes que sortiran. No som una opció política ni de govern.
En cas que li proposessin tornar a ser ministre de sanitat amb el nou Govern, ho acceptaria?
Hi ha dies que sí i dies que no. Ara per ara, seria difícil.