És un músic professional vinculat, per història familiar i trajectòria professional, amb el cinema.
Sempre m’ha encantat la música. He crescut escoltat molta música i mirant moltes pel·lícules, les dues meves aficions. Amb 18 anys vaig començar a ser molt seriós amb interpretar música, vaig començar de molt jove a tocar. També vaig començar a compondre una mica. En aquell moment vaig decidir que em volia dedicar professionalment a la música.
Qui va introduir-li al món de la música i del jazz?
El meu pare i la meva mare són grans fans de la música i especialment del jazz. Vaig créixer en una casa on sonava molta música. De ben petit em van introduir al jazz. Els meus pares escoltaven molts discs i sobretot molts àlbums de jazz. Als anys 70 i 90 vaig escoltar molta música a la ràdio. M’agrada molt la música, tots els estils, però vaig començar a apreciar el jazz des de molt jove.
Prefereix compondre o interpretar?
Per mi el més divertit és tocar, tocar en directe amb altres músics. M’agrada treballar a l’estudi i m’agrada escriure, però penso que la part més màgica de la música és quan toques en directe amb músics reals.
Amb què s’inspira?
Moltes coses diferents. Si has de crear bandes sonores t’inspires en la pel·lícula, a què hi ha a la pantalla, la part visual del llargmetratge i la seva història. Pel jazz i per altres gèneres musicals, viatjar ha estat una inspiració per mi; també escoltar música d’altres països i cultures, que m’ha portat a voler escriure, i també explorar i escoltar nous estils musicals.
La música i el cinema són les dues passions de Kyle Eastwood.
El procés de compondre una banda sonora difereix de crear cançons per un àlbum.
Per una pel·lícula has de crear una melodia que se sustenti amb la part visual, que complementi l’emoció i la història que vol transmetre la pel·lícula i els seus personatges. Quan compons cançons per a àlbum propi, tens molta més llibertat per tractar el que vulguis. Sí, són dues maneres molt diferents de crear música, però gaudeixo fent les dues.
Hi ha una major dificultat o respecte envers la banda sonora?
Has de mirar la pel·lícula i sentir de què va el llargmetratge i trobar els espais i moments en què la música pot tenir més importància, i que hi quedi bé. Si fas un àlbum per tu, tens la llibertat de compondre el què vulguis i com et sentis.
Quantes bandes sonores ha compost?
He creat unes sis o set bandes sonores, la majoria de les pel·lícules del meu pare, també música per a films d’altres directors, alguns documentals al llarg dels anys.
Quin impacte ha tingut el renom del seu pare en la seva carrera?
Quan estàs vinculat amb algú molt famós evidentment la gent està impressionada per això, i genera una idea de qui ets i què fas sense que et coneguin, abans que tinguin l’oportunitat de conèixer-te. Té els seus avantatges i inconvenients. Intento estar centrat a fer música i ser el millor músic i compositor que pugui ser.
La seva etiqueta és “el fill de Clint Eastwood”...
Treballo intensament amb la música, sempre intentant créixer com a músic. És un aspecte que em va ensenyar el meu pare de ser seriós i treballar de valent amb el que fas. Si t’apassiona el que et dediques és fàcil treballar molt. Com he dit, he intentat no preocupar-me massa amb les opinions de la gent i ser sincer amb la música que faig.
El treball que presentarà a Andorra amb el seu quintet de jazz s’anomena ‘Eastwood by Eastwood’, de què es tracta?
El projecte és un homenatge a la carrera del meu pare i a les seves pel·lícules, però també un homenatge a alguns dels grans compositors que han treballat en algunes de les pel·lícules del pare al llarg dels anys com Maclaine Diemer, Lalo Schifrin i John Williams. Definitivament, és el meu tribut a ell (el meu pare) en certa manera.
Podria dir alguna de les bandes sonores que interpretaran?
El bo, el dolent i el lleig (The good, the bad and the ugly, 1966), Per un grapat de dòlars (A Fistful of Dollars,1964), Sense perdó (Unforgiven, 1992) Gran Torino (Grand Torino, 2008). És música que ha escrit el meu pare, música que he escrit jo i música d’altres compositors.
El format simfònic és l’habitual en les bandes sonores.
Les bandes sonores estan adaptades al quintet de jazz. Interpretarem cançons que el públic reconegui com a bandes sonores, però amb els arranjaments que encaixin amb el quintet. Portant les bandes sonores que la gent reconeix en format de jazz és una oportunitat perquè el públic es familiaritzi amb aquest estil.
Comentaris