-Com comença al món fallaire?
Em van convidar els amics, que em van dir que si volia participar perquè no ho havia fet mai. Realment fa sis anys que hi formo part dels fallaires.
-Aleshores, no es cosa de tradició familiar, sinó de curiositat...
Sí, totalment.
-I abans de ser fallaire, ja hi ha participat en altres activitats culturals?
Sí, i tant. Estic a l’Esbart i també a la Coral.
-Què és el que realment li agrada d’aquest món, perquè continua sent fallaire?
Potser la impressió que tens al estar al voltant al foc. Aquest sentiment de tenir el foc al teu voltant, la flama és impactant. És un sentiment molt maco.
-Perquè decideix presentar-se per ser fallaire major?
L’any passat ja em vaig presentar perquè em feia molta il·lusió representar a Andorra, no vaig poder i els meus companys de Sant Julià m’animaren a tornar-ho a intentar aquest any i ho vaig aconseguir.
-I com és aquest procés per convertir-se en fallaire major?
El dia 23 a la tarda, al Consell General, el fallaire major de l’any passat et posa la capa i el clau, que és el que vaig trobar a la trobada de l’argolla del diumenge. Et donen pistes i has de buscar a la Vall d’Incles la clau i l’argolla.
-Es presenta un any una mica estrany, com es sent?
Jo en tinc moltes ganes. L’any passat no es va poder fer res i els fallaires tenim moltes ganes de poder rodar, perquè l’any passat no vam poder. Encara que sigui poc, més val rodar.
-Durant l’any, quin és el paper del fallaire major?
Estem a la taula nacional, que hi ha la representació de tots els fallaires del país, Sant Julià, Escaldes, Andorra... És un grup per decidir coses de la candidatura.
-És durant un any, oi?
Efectivament, és des del 23 de juny d’aquest any fins al 23 de juny de l’any que ve. Jo hauré de preparar la trobada de l’argolla pel fallaire major de l’any que ve, amb l’ajuda del que ara ho és.
-Per rodar les falles, què és el que es necessita?
Que no et faci por el foc, crec que t’ha d’agradar la cultura popular.
“Al foc sempre hi tens un respecte”
-La por al foc es va perdent amb el temps?
Sempre tens un respecte, és una bola molt grossa de foc i has de tenir respecte.
-Com ha vist la seva evolució com a fallaire des del primer any?
Potser, aquí a Sant Julià no podia rodar les dues falles que fem normalment i l’any passat ja ho podia fer. Hi ha gent que no pot, però sempre ho anem intentant perquè és el nostre distintiu, que podem rodar dues falles alhora.
-Es tracta d’anar provant... Prova error, tot i que amb el foc pot ser una mica perillós...
No, però abans de Sant Joan anem rodant amb foc per veure si podem fer-ho i si no podem, l’any que ve ho tornem a intentar. Mai anirem sense saber si ho podem fer o no.
-Està a l’Esbart, a la Coral i ara serà fallaire major, què és el que li agrada del món cultural andorrà?
Jo he estudiat música i vaig començar amb la coral gràcies a un professor, vaig anar endinsant-me en aquest món... I aquí estic.
-Com es gestionen aquestes aficions i la feina, com es distribueix el temps?
Com que treballo de 8 a 16 h tinc temps de fer-ho, és compaginar, cada dia una cosa.
-Quines expectatives té de cara a la celebració de Sant Joan aquest 23 de juny?
Em fa molta il·lusió, ja tinc moltes ganes de que arribi i veure’m en el moment.
“Som com una mena de família molt gran”
-Com convidaria a la gent a que s’animi a provar el món fallaire o a que s’apropin a veure la festivitat?
Normalment, el dia que trobem la colla, ens quedem a dormir a Aina i ho fem tots els fallaires d’Andorra. Som com una mena de família molt gran i és genial formar-ne part, estem tots inclosos.
-Es crea un vincle molt fort...
Sí, exacte. Creem un vincle molt maco entre tots.
-Quants fallaires són ara mateix a Sant Julià?
Som catorze, però en aquest món coneixes gent d’Escaldes, d’Andorra, que no coneixies abans d’estar aquí. Comparteixes aquesta afició amb molta gent.
-Una fallaire major de Sant Julià, què sent?
Ser fallaire major i ser de Sant Julià és com un reconeixement de que hi ha més fallaires fora d’Andorra la Vella. Som també a Sant Julià, a Ordino...
-Com s’ha plantejat la nit del 23 de juny a la parròquia?
Encara s’ha de confirmar, però si tot va bé esperem poder fer tot el recorregut que fèiem de costum. Ens agradaria poder fer-ho, al ser menys persones, hi ha menys aglomeració i és més fàcil poder-ho fer.
Comentaris (1)