Com es troba després d’anunciar la seva retirada?
Doncs molt bé, la veritat que estic molt contenta perquè és una decisió que ja tenia meditada i m’havia preparat una mica la vida en el sentit de què vull estudiar ara, del que vull fer...llavors, estic tranquil·la, tinc molta feina amb la universitat, però la veritat és que bé. És un descans pel meu cos i pel meu cap també.
Que està estudiant?
ADE i Dret.
Per competir com ho ha fet vostè cal tenir unes condicions físiques que gairebé cap persona té, però també cal treballar molt la ment, oi?
Sí. Jo crec que les dues coses són molt importants. Primer has de tindre talent, perquè si no és molt difícil arribar a triomfar, però hi ha gent que amb poc talent ho ha fet, és a dir, el treball és molt important. A l’esquí cal fer moltes hores de gimnàs, bici...tot el que requereix la preparació física en general, hem d’entrenar molt el cos i el cap també és important. Molts cops hi ha gent que arriba lluny perquè s’ho creu i al contrari, esquiadors amb molt talent i un bon físic que no han cregut en si mateixos i no han arribat al seu màxim nivell. Són dues coses que s’han de treballar molt i és una càrrega important, perquè tens la pressió dels objectius, d’assolir els resultats que vols...mentalment és dur i penso que a tots els esports és així.
“Porto dues temporades passant per quiròfan i això també t’afecta la ment perquè entrenes durant molts mesos, et lesiones, t’operes, fas la recuperació i l’any següent en passa el mateix i si a sobre tens molèsties, no pots portar el teu cos tant al límit”
En el seu cas potser ha estat això el que l’ha portat a abandonar la disciplina de l’esquí?
No. La meva decisió ha estat, per una banda, perquè ja començava a tenir bastants molèsties a un genoll. Porto dues temporades passant per quiròfan i això també t’afecta la ment perquè entrenes durant molts mesos, et lesiones, t’operes, fas la recuperació i l’any següent en passa el mateix i si a sobre tens molèsties, no pots portar el teu cos tant al límit. Això sumat al fet que mentalment són molts anys deixant-me la pell, treballant, sacrificant-ho tot...quan portes tant temps el teu cos et demana parar. Penso que és un cúmul de totes les coses.
És aquesta exigència amb vostè mateixa la raó per la qual no ha acabat la temporada?
Al final no podia entrenar com jo volia. Vaig anar als mundials i després vaig haver de parar un mes abans de tornar a entrenar i físicament tenia uns dolors que no em permetien estar al 100%. Jo sóc una noia que sempre ho he donat tot i penso que si no estàs al màxim nivell per competir, no has de fer-ho. Ara vull centrar-me a recuperar-me bé.
En relació amb la seva carrera, quin és el millor moment que recorda?
La classificació en la primera Copa del Món que vaig participar, que va ser un top 20 i realment era una pista molt exigent i just arribava de tenir una petita lesió a l’abductor. No m’ho esperava, la veritat, no tenia la pressió per estar dintre dels 30 primers...i és el millor record que tinc perquè al final és el resultat pel qual he estat treballant tot aquest temps. Un top 20 en Copa del Món realment és una fita molt important i aquell cop va ser la primera vegada.
També va debutar guanyant un gegant d’slalom.
Sí. Va ser la meva primera carrera. A més, em va caure el pal i vaig arribar emprenyada, pensant que ho havia fet malament i quan vaig veure que havia guanyat no m’ho creia.
I mai s’ha aturat a pensar el que estava aconseguint?
Crec que durant la meva carrera esportiva mai ho he fet. Mai m’he parat a pensar que vaig estar a punt de guanyar una Copa d’Europa o que he fet un top 20 en Copa del Món, al moment no t’adones del que estàs fent i vols més. Ara quan miro enrere potser sí que penso que vaig ser una desagraïda amb mi mateixa o que vaig ser dura amb mi, no? He fet resultats molt bons competint per Andorra i mai l’he donat la importància que mereixia. Sempre he estat molt orgullosa del que he fet i he seguit treballant, això pot ser una qualitat perquè mai m’he aturat, però potser la pressió me l’he ficat jo mateixa molts cops. Bé, és la meva manera de ser, sempre vull més. És veritat que he fet resultats que corredores d’altres països amb més recursos no han pogut arribar i ara estic molt contenta de tot el que he fet.
“Penso que el fet d’haver marxat d’Andorra a mi em va anar bé. No dic que sigui millor o pitjor, però a mi em va anar bé perquè vaig estar a un equip de noies molt professionals, amb la campiona del món, la Tessa Worley”
Quina és la lliçó més important que s’emporta del món de l’esquí?
Que si caus t’has d'aixecar i seguir lluitant i que amb hores i hores i confiança en tu mateix pots arribar on vulguis. No hi ha límits.
La teva mà dreta?
El meu germà.
El teu referent?
De petita, també el meu germà. Quan jo era petita ell esquiava i jo volia arribar també a la federació, competir i arribar a una Copa del Món. Després, el meu referent des que va venir ha sigut la Mikaela Shiffrin, per a mi és la millor esquiadora del món i jo crec que no hi haurà ningú que pugui superar els seus rècords o, almenys, serà molt difícil.
Quan va fer l’acte per anunciar la seva retirada els membres de la federació van destacar diverses vegades el seu caràcter, però sempre amb un somriure mentre o feien. Recorda alguna situació que ara li faci gràcia, però que el seu dia la va emprenyar moltíssim?
Hi ha vàries. Potser un moment en el qual es va veure el meu caràcter va ser quan em van voler enviar a França. Jo estava a Andorra i la federació va decidir enviar-me amb un equip francès. El fet d’haver de marxar a viure fora totalment sola va ser una situació difícil per mi i quan m’ho van dir no estava molt d’acord. Després, al llarg dels anys he après molt a França i penso que el fet d’haver marxat d’Andorra a mi em va anar bé. No dic que sigui millor o pitjor, però a mi em va anar bé perquè vaig estar a un equip de noies molt professionals, amb la campiona del món, la Tessa Worley, entrenant, convivint, veient com o fèiem...i vaig seguir un ritme de vida professional que penso que també és el que m’ha portat fins aquí.
Hi ha cert desconeixement entorn de per a què serveixen les subvencions que rep la federació i m’agradaria que un membre ho expliqués.
Un directiu de la federació t’ho podria dir amb més detall, però l’esquí és un esport molt car. Hi ha persones com jo o el Joan Verdú que tenim contractes amb les marques, però hi ha molts que no tenen. Tot aquell material, pals, esquís, ulleres, cascos...tot això ho paga la federació. Els entrenadors, els viatges, les despeses, els forfets, les reserves que s’han de fer a les estacions de fora per entrenar, hotels, avions, furgonetes...molts cops hem fet més de 15 hores de furgoneta. Aquesta pregunta la podria respondre millor algú que tingui més coneixement d’això, perquè sóc conscient que hi ha moltes més despeses.
Vostè pensa que cada vegada hi ha més nivell a l’esquí andorrà?
És una pregunta molt difícil. Jo crec que sí. Tot s’ha professionalitzat molt, jo abans anava a esquiar amb uns pals, uns esquís i un casc i això em durava tot l’any. Ara, tots els joves poden gaudir de més recursos i penso que cada cop pugen més preparats.
Hi ha més tecnificació.
Sí. Es fa una base, una tecnificació i es dissenyen programes per aconseguir arribar a un nivell més alt.
“Ara mateix la carrera és la prioritat i quan puc m’escapo a fer bicicleta. Estic una mica tranquil·la, però no vull deixar d’entrenar perquè ho necessito. És el meu estil de vida i seguiré fent una mica de tot”
En aquest sentit, la federació li va oferir formar part d’aquestes formacions. S’ha plantejat aquesta possibilitat?
Sí, valoro l’oferta. Primer de tot perquè he estat molts anys i d’alguna manera sento que es valora el que he fet i la meva persona. No tanco cap porta, està tot obert, si puc ajudar a canviar o millorar coses o si puc ajudar als joves perquè millorin ho faré. Encara no he parlat res perquè tampoc he tingut molt temps, però igual que les seves portes estan obertes, les meves també.
A quina professió li hauria agradat dedicar-se si no hagués estat esquiadora?
Bé, era bona tenista i és últim que vaig deixar, crec que era l’altra possibilitat.
També tenia bona projecció?
M’anava bé. De petita era bona en tots els esports que practicava, però després ja a nivell professional...si tornés enrere tornaria a agafar l’esquí.
Ara té més temps per dedicar-lo a les seves aficions?
Ara mateix la carrera és la prioritat i quan puc m’escapo a fer bicicleta. Estic una mica tranquil·la, però no vull deixar d’entrenar perquè ho necessito. És el meu estil de vida i seguiré fent una mica de tot.