Convençuda que Sant Julià és una parròquia “eminentment cultural”, es mostra orgullosa que projectes amb 30 anys de trajectòria com els Pastorets o la Temporada de Teatre conjunta amb Andorra la Vella encara segueixin vius. De cara a les novetats, sempre hi està oberta, però hi posa una condició: que les propostes tinguin un perquè i encaixin a la parròquia, sinó considera que és difícil que arrelin.
Un any i poc més des de l’inici del mandat. Quin balanç en fa?
En faig un balanç molt positiu i crec que se’m barregen diferents coses. Per un cantó, jo soc d’aquest món, d’aquesta professió, per la qual cosa viure la cultura des de l’altre vessant per mi és un aprenentatge i és un enriquiment personal. I després, clar, tornar a les meves arrels és emocionant, no puc dir una altra cosa. Jo sempre deia, quan era més joveneta, que tenia dos fills, el meu natural i el Centre Cultural. Tornar a treballar allà on vaig començar als 25 anys la meva carrera professional i, a més, amb moltes de les persones que en aquell moment resulta que eren eventuals, o que eren xavals que treballaven als estius o que treballaven a turisme, doncs per mi és molt, molt emotiu.
“Hi ha un fil conductor comú rere comú que és el Centre Cultural i nosaltres no venim a trencar res, a tot allò que funciona li donem cobertura”
I sobre el departament de Cultura, més concretament?
En ser un departament que crec que per la meva experiència domino, gaudeixo moltíssim. Treballo amb un equip de gent entusiasmada per la feina que fa, que tenen ganes de no ‘apalancar-se’ en el dia a dia, sinó que tot el dia pensem què podem fer, com podem donar-li la volta a les coses, encara que fem les mateixes activitats, però de vegades quan la mirada la fas diferent també les coses canvien. Jo no em considero política, sinó que em considero més gestora, però que em toca marcar més les línies polítiques i ho faig molt conjuntament amb l’equip tècnic que té el departament de Cultura i amb el qual estic encantada.
Com deia fa un moment, hi ha moltes activitats i propostes que no han canviat i han decidit donar-los continuïtat. És perquè creuen que ja anaven en la línia correcta o potser hi ha un tema de limitació de recursos?
Primer de tot una de les coses que sí que hem fet, i això ja ho fèiem quan estàvem preparant la candidatura, vam revisar durant aquests 30 anys què ha sigut la cultura, què ha significat per la parròquia, i nosaltres continuem pensant que comú darrere comú hi ha un fil conductor que ha sigut el Centre Cultural. I aquest edifici ha sigut un eix central que ningú ha deixat de vetllar-lo. A partir d’aquí està clar que nosaltres no venim a trencar res, al contrari. A tot allò que funciona li donem cobertura. Respecte a projectes que hem trobat heretats del comú anterior, alguns, efectivament, els hem tirat endavant, com, per exemple, el FesTac, on hem fet algun canvi de gestió; o un encàrrec que ja hi havia iniciat com és el Llop de la Senyoreta, li vaig dir a al consellera sortint, Sònia Carrillo, que estigués tranquil·la que allò no moriria, al contrari, perquè era molt bon projecte. Tot el que sigui tradició, tot el que sigui recuperar la nostra cultura més parroquial, estava claríssim que el tiraríem endavant.
Altres sí que s’han quedat pel camí.
Sí, per exemple el concurs de música que hi havia, o la trobada d’acordions, això ho vam desestimar perquè pensàvem que no havien acabat d’arrelar prou a la parròquia. A part, i això sí que és més per la meva formació i d’allà on vinc com a productora de la Fundació ONCA. La Fundació ONCA vetlla molt pel panorama musical del país i jo penso que ja hi havia una iniciativa molt semblant, que és la dels Amics de la Cambra Romànica de Canillo on hi ha un concurs per a joves. A mi em sembla molt més interessant donar suport a iniciatives que ja existien i que ja comencen a tenir una solvència, més que crear, entre cometes i amb tot el respecte, nous bolets, nous projectes, que no acaben d’arrelar-se en una parròquia com la nostra, on en aquest moment, ja fa temps, no hi ha cap escola de música clàssica, per exemple. És a dir, jo crec que els projectes que s’han de tirar endavant dintre de cada departament, i en el cas del departament de Cultura especialment, han de tenir un perquè. És a dir, de propostes en poden venir moltes, però jo sempre demano, per què ho fem? Si no hi ha un perquè, arrelat a la tradició, arrelat al nostre tarannà, arrelat de forma transversal al turisme, a cultura, esports, socials...
“A mi em sembla molt més interessant donar suport a iniciatives que ja existien i que ja comencen a tenir una solvència, més que crear nous bolets que no acaben d’arrelar-se en una parròquia”
Que tinguin un sentit.
És molt important que el projecte tingui un sentit, perquè si no té sentit, al final es morirà. Serà molt més complicat que perdurin el temps. És a dir, Els Pastorets porten 30 anys perquè tenia un sentit social, teatral, però sobretot, Els Pastorets per mi és el projecte que més engloba la nostra manera de ser laurediana, la nostra identitat, i és que sota el paraigua d’un espectacle, qualsevol persona, petit, gran, de qualsevol tendència, de qualsevol pensament es pugui aglutinar sota d’aquest espectacle. I per mi això és molt important, quan els projectes s’arrelen al territori. Per això és molt important vetllar perquè els criteris de cada projecte tinguin a veure amb el territori. No sempre tots hi tenen a veure, i potser hi ha projectes que encaixarien millor a altres parròquies. Per tant, no diem que sí a tot, perquè al final, en la meva manera de pensar, i aquí parlo ja més de gestió, el que és més fàcil és posar diners i no incidir en el desenvolupament d’aquell projecte. Però nosaltres pensem que s’ha de fer d’una altra manera.
Per exemple?
Poso el cas del FesTac o del L’Andart. Quin canvi hem fet? El que hem fet és dir, nosaltres, com a departament de Cultura, entrem en el procés d’organització, entrem en el procés de coorganització, de coproducció. Per què? Perquè, si no, al final, si al FesTac li podem donar suport, econòmicament exclusivament, no creixerà. Si hi donem el suport, no sols econòmic, que també hi és, però d’estructura vol dir que el departament de Comunicació aportarà el seu ‘know-how’ per ajudar el FesTac, el departament de Cultura aportarà els seus recursos humans, d’idees, de projectes, etcètera. Té més sentit que els projectes creixin ‘de la mà de’.
Potser sempre hi ha hagut la sensació que és fàcil anar a demanar al comú o al Govern i que alguna cosa caurà, sense haver de demanar realment què hi ha al darrere.
Aquí anava. Per mi, les subvencions i una cosa són les entitats, que si cal ja en parlarem, però les subvencions, d’alguna manera has de vetllar perquè reporti a la parròquia. Per exemple, si l’any passat l’Eugènia, la cantant de Sant Julià que s’està formant en el Taller de Músics, et demana ajuda per filmar el seu videoclip a la Rabassa o al camp de Claror, home, això ens està reportant perquè a través de la música estem promovent un futur parc natural o està visualitzant uns paisatges lauredians. Doncs aquí té un sentit que estiguem donant aquest suport, i a part de donar suport a un talent parroquial, que és molt important des del departament de Cultura, que també ho fem, això. Per tant, jo penso que la cultura de la subvenció està bé, però t’hi has d’implicar.
I amb les entitats?
Amb les entitats culturals el mateix. Tenim la gran sort que són entitats, que tenen algunes més de 60 anys, gestionades des de l’inici amb molt voluntariat. És veritat que en un cert moment es professionalitza la part més de direcció, però hi ha molt voluntari al darrere. I aquí el departament de Cultura no és tant la fiscalització, sinó ‘estem al costat de’, què podem fer conjuntament, com podem ajudar-vos... No donem la subvenció i ja està. És com la programació a cop de talonari. És fàcil, però no, ha de tenir un sentit tot el que fem. I aquest crec que és el canvi que hem fet a nivell de gestió.
“Els promotors del FesTac van tenir un encert en proposar-ho a Sant Julià i el comú d’aquell moment va tenir un encert en donar-los suport”
Anem a pams que m’ha obert molts melons. Primer, el FesTac. Cap on ha d’anar aquest festival de cara al futur?
Els promotors del FesTac van tenir un encert en proposar-ho a Sant Julià i el comú d’aquell moment va tenir un encert en donar-los suport. Per què? Perquè és una parròquia eminentment cultural. Jo penso que és una parròquia que la marca cultura la té molt lligada al seu nom. Què volem amb el FesTac? Volem que sigui un referent dins de les arts escèniques de carrer. No voldrà dir que quan tinguem els auditoris podrem utilitzar tot el que tinguem, però ha de ser un hub, ha de ser un taller, ha de ser un laboratori tant per produccions del país com per produccions de fora, que sigui un reclam cultural, però al mateix temps turístic, com pot ser la Vila Medieval. I Sant Julià, que no té reclam turístic a nivell comercial, hem de trobar altres reclams i la cultura ho pot ser, de fet jo crec que ho és. I aquí també hi ha la festa major. Hem de mantenir que hi hagi tres o quatre esdeveniments anyals que siguin aquest reclam que ens porti gent a la parròquia i això fa funcionar els comerços, els pàrquings, la vida econòmica.
Deia ara que la parròquia és eminentment cultural. S’ha parlat molt de ser una parròquia universitària, però agafar la cultura com a referent per atraure talent i activitat, és una via que tenen a sobre la taula?
Sí, i el tema que hi hagi una universitat no és un hàndicap, al contrari, és una oportunitat. I és veritat que amb la universitat tenim una molt bona relació. Segurament que en el futur, quan l’edifici estigui en plenes condicions trobarem més sinergies de col·laboració. Jo penso que el fet que s’hagi aconseguit fer l’ampliació de la universitat a l’antiga Fàbrica Reig que recorda la indústria manufacturera, la protecció que hem fet d’aquest edifici que és una protecció cultural... Són dos àmbits que poden anar molt de la mà perquè Sant Julià tingui aquesta especificitat que jo crec que cada parròquia l’ha de trobar. Perquè en el fons som un país molt petit on sí que tots fem de tot, però tots tenim una diferència entre cadascú i hem de trobar aquesta manera de ser diferents. I per mi la cultura és quelcom que la fa diferent, que no vol dir que no es faci cultura en altres parròquies ni molt menys, però aquesta cultura associativa la té molt Sant Julià i ajuda a empènyer i a crear projectes molt més globals.
Citava abans el L’Andart. Per segona vegada consecutiva són seu de la biennal. Què aporta a la parròquia?
Nosaltres estem encantats que al final Reunió de Papaia hagi escollit Sant Julià, va ser de les primeres reunions que vam tenir. I en aquest cas el comú també entra en la coorganització i la cogestió. Com? Hem creat un comitè on hi ha el departament de Turisme, el de Cultura i el de Comunicació, juntament amb Reunió de Papaia on en fem un seguiment. Els organitzadors són ells, però nosaltres estem intentant veure on podem incidir per enriquir. És a dir, no ho deixem en una exposició simplement, on Reunió de Papaia organitza, el comú posa diners i obrim un espai i ja està, sinó aprofitem aquesta oportunitat de tenir el L’Andart, amb artistes de renom i que tindrem propostes molt interessants, aprofitem la parròquia perquè sigui un nou pol d’atracció. Com podem aconseguir-ho? Creant activitats paral·leles per enriquir el L’Andart, ajudar a la promoció des de l’oficina de turisme, hi ha mil projectes que ara no puc desenvolupar perquè ho estem treballant, però un cop més hem canviat el sistema de gestió: no posem diners exclusivament, sinó que posem diners, posem idees, posem recursos, que de vegades, si això ho quantifiques, també són molts diners, però és molt més interessant, perquè també és molt més interessant pel professional que treballa al comú. Per un departament de Cultura, pensar que puc estar implicat d’alguna manera amb el L’Andart et dona un aire fresc, puc aportar. Per un departament de Comunicació que pugui estar implicat en el L’Andart li pot donar també matèria per motivar-se.
“Estem vetllant moltíssim perquè realment es pagui el que s’ha de pagar al Centre Cultural, no es tirarà endavant res si no es té tot el pressupost tancat perquè hi hagi la mínima desviació possible”
És la manera que l’esdeveniment sigui alguna cosa més que unes obres d’art exposades a la parròquia.
Per exemple, el L’Andart coincidirà en el temps amb la Vila Medieval. Què fem? Coincideix o intentem que aquells tres dies passi alguna cosa i es retroalimentin? També coincidirà amb el FesTac. Què fem? Intentem que puguin casar-se durant tres dies? Doncs aquesta és la nostra feina i aquesta és la nostra intenció i la nostra voluntat. I així és com estem treballant actualment aquesta nova edició. Està clar que no ens posem en la part artística, però estem mirant de quina manera ens podem vincular perquè tingui algun interès per la parròquia.
Amb el L’Andart de fa dos anys vam redescobrir CATSA. Com està aquest projecte? Hi ha alguna proposta concreta? CATSA ha de ser un element clau en tot aquest projecte cultural de parròquia?
No puc donar resposta sobre això. Només puc dir que s’hi està treballant, no hi ha res tancat, però que sí que hi ha voluntat per part del comú de continuar treballant, d’entendre’ns amb la propietat, d’entendre’ns amb Govern, però no puc donar més informació que aquesta perquè no hi ha res tancat ni res acabat. I com crec que ja s’ha vist, som bastant prudents. No expliquem res, i el cònsol és el màxim representant d’aquesta prudència, però jo penso que és el tarannà de la majoria. Intentem no explicar res que no tinguem molt ben lligat, perquè de vegades la voluntat és una cosa i la realitat que et trobes és una altra.
La voluntat de protegir l’edifici és perquè el comú té en ment que pugui ser un element important a nivell cultural?
Jo penso que la protecció era molt clara. A més, és un dossier que ja hi era. No ens l’hem tret nosaltres a la màniga aquest dossier, ja ho vam explicar en sessió de consell de comú: És protegir la nostra història. Són dos elements, tant la Fàbrica Reig com la Fàbrica CATSA, que mostren un moment molt important de la nostra indústria a Sant Júlia. O sigui, ja t’ho puc dir, que jo quan era petita, tot el dia sentia olor de tabac al carrer. Senties olor de tabac i olor de cafè, que són les dues indústries que teníem a Sant Julià i van donar molta feina a la gent del poble. I ha sigut amb aquesta voluntat, no deixem de vetllar pel nostre patrimoni, per allò que ha sigut i que ens ha fet posteriorment.
“El Centre Cultural tindrà moltes oportunitats i el dotarem de molts continguts, si aconseguim posar-ho en marxa en aquests dos anys, és el projecte de futur més important que tenim”
Com va la reforma dels auditoris? S’havia dit que en principi a finals d’any estarien acabats. Això es manté?
En aquest moment el que estem fent és acabar de recollir pressupostos i la definició exacta del projecte, que ja està quasi acabat, amb la idea que el segon trimestre comencem les obres. La segona fase de treballs que es va inaugurar al gener es va fer amb un sistema que es diu per administració i nosaltres no treballem així, treballem per projecte, és a dir, amb pressupostos tancats per no tenir sorpreses. Perquè a més, al mateix temps, estem vetllant moltíssim perquè realment es pagui el que s’ha de pagar i per les finances comunals. Som més lents, sí, però no es tirarà endavant si no es té tot el pressupost tancat econòmicament, que hi hagi la mínima desviació possible, que a vegades pot passar, però mai enorme. I al mateix temps, paral·lelament es fa tota aquesta feina amb l’asseguradora per intentar cobrir al màxim tot allò que es reposa, que ja en tenim des del comú, que s’ha de portar una part de diners per les millores, però no per les reposicions.
Llavors, el tema de les asseguradores encara no s’ha tancat?
Encara no. Aleshores, l’objectiu és començar al març i sempre hem parlat que a finals d’any es poguessin obrir els auditoris. Ho intentarem i si al final no és també explicarem perquè no és, però a nosaltres ens agradaria que els propers Pastorets es poguessin fer al teatre. I si no ho fem al teatre, ens reinventarem, perquè ja ho hem demostrat.
Aquí volia anar. Com es preveuen els Pastorets d’aquest any? Perquè al final l’experiment de l’any passat no va anar gens malament.
Per aquest any, la idea, si els auditoris estan oberts, anirem al teatre. Si els auditoris no estan oberts, potser repetirem la mateixa experiència. I fins i tot, si els auditoris estan oberts, potser ens inventem una altra cosa perquè tenim la sort que no ens agrada avorrir-nos, tenim la sort que no ens agrada repetir-nos i tenim la sort que som capaces de pensar davant de les circumstàncies què podem fer. Tal com deia, aquest any ho hem demostrat, hem sigut capaços de fer una cosa diferent, que potser havíem visualitzat i al final ha funcionat. I el més important de tot, que ha sigut molt interessant la resposta del públic, però el més important de tot ha sigut no perdre tota la vessant social. Cent persones que es mouen al voltant d’un fet cultural com aquest i la demanda que se’ns feia des del departament de Cultura és que no perdéssim un any més la posada en escena en directe. I és veritat que amb aquesta experiència venen altres idees al cap.
Hi ha algun projecte sobre la taula, més enllà del que ja estava programat?
Ara mateix puc dir que hi ha moltes idees i et passen moltes coses pel cap. Però jo crec que tenim un repte per endavant, que és tornar a posar en marxa els dos auditoris. Ja està clar que un dels projectes de futur, a part de recuperar la temporada conjunta amb Andorra la Vella, que es va estrenar el 1993 i 32 anys més tard encara hi som, cosa que m’honora i n’estic molt contenta de tots els equips que ho han mantingut, però sí que ens agradaria, des de la creació de nous cicles que ara mateix no s’han creat, des de potenciar molt el tema familiar... Tindrem la sort que l’auditori Rocafort tindrà més condicions a nivell d’arts escèniques que les que tenia abans i això també ho hem d’aprofitar. És a dir, l’edifici tindrà molts espais diferents per crear, per programar, per dissenyar cicles adaptats als espais, adaptats als públics i als diferents públics.
Com?
En el futur, hi haurà un auditori de 450 places, un auditori Rocafort de 160 places, també volem en algun moment donat que l’auditori Claror, i això també serà una novetat, es pugui partir i el puguis transformar en un espai de 200 places perquè tinguem un altre tipus d’espai. Tu pots necessitar un espai escènic, però pots necessitar menys públic, doncs també estem mirant que pugui ser viable. A més, tenim un espai lúdic a la biblioteca que et permet tenir 60-70 persones... Jo crec que aquest edifici tindrà moltes oportunitats i que el que farem serà dotar-lo de molts continguts. Si aconseguim, amb aquests dos anys que ens quedaran de mandat, posar en marxa això, jo crec que això és el projecte més important de futur que tenim. I està clar que ens vindran idees, però no som tant d’anar creixent amb idees, sinó de fiançar els projectes que ja tenim a sobre de la taula: FesTac, Medieval, Pastorets, Festa Major... alguns estan molt ben fiançats i altres encara són petits i els hem de fer créixer.
“Que podríem fer més teatre? Segurament, però és un tema econòmic i la programació, en general, aquí a Andorra està extremadament subvencionada”
Parlava ara de la temporada de teatre. Com ha país no es podria plantejar una temporada a nivell nacional i de molta més envergadura, tant pel que fa a pressupost com a programació? I ho dic perquè no gaire lluny d’aquí, a ciutats mitjanes, tens programacions teatrals que res tenen a envejar a la de Barcelona i aquí no ho tenim.
És una pregunta molt interessant, però és cert que hi ha una diferència. La Generalitat de Catalunya té uns plans de subvencions per teatre, per dansa, per música, etcètera. Què vol dir? Els teatres adherits o els espais artístics adherits a aquestes subvencions tenen la sort de poder programar ‘amb suport de’. Per exemple, La Perla 29, estrena al seu espai a la Biblioteca de Catalunya i després fa tota una gira arreu de Catalunya. Per què? Perquè si la gira val 5.000, llavors els costa 3.000. I els ajuntaments els ajuden. Nosaltres aquí no entrem en això, aquí paguem el cost que té i a més, pujar a Andorra encara és més car. Que podríem fer més teatre? Segurament, però és un tema econòmic i la programació en general aquí a Andorra està extremadament subvencionada. La gent no paga el que val i tenim espais molt petits, excepte el Centre de Congressos que té 900 places i fins i tot amb això a vegades no surten els números. I després, històricament, cada comú s’ha especialitzat en una àrea i s’intenta preservar, tot i que costa. Sant Julià i Andorra la Vella porten 30 anys dedicats al teatre, però per què? Perquè tenen l’Aula de Teatre d’Andorra la Vella, nosaltres teníem tallers de teatre que d’aquí va sortir la Companyia És Grata... El jazz, jo considero que la parròquia del jazz és Escaldes i hem d’intentar entre tots preservar-ho. La música clàssica. Per què és Ordino i Andorra la Vella? Perquè Ordino va crear fa trenta i escaig d’anys el festival Yepes, perquè el Narciso Yepes estava residint allà. Per què es va crear la temporada de música clàssica a Andorra la Vella? Per què hi havia l’Institut de Música d’Andorra la Vella. Res és gratuït. Al ClassicAnd li està costant, però és l’objectiu que comenta, intentar unir la força entre patrocinadors privats, comuns, Govern i Andorra Turisme. I costa.
Bé, si es plantegés una temporada nacional, Govern potser hi hauria de jugar un paper.
Per exemple, el Govern hi juga un paper a través de l’Escena Nacional. Ara parlo com a públic pel que s’ha fet, a Sant Julià es programaven espectacles de l’Escena Nacional dins de la Temporada de Teatre amb qui es feia coproducció. De fet, Govern ja col·labora amb subvencions amb l’Escena Nacional per un cantó i amb les subvencions culturals per l’altre. Que Govern podria tenir una línia teatral igual que té una línia artística? Potser sí, però potser no s’ha plantejat o potser la línia és l’Escena Nacional.
Per acabar, anem a la festa major. Sempre ha estat un referent, però en un determinat moment es va posar una mica en qüestió el model. Cap on ha de tirar?
La festa major de l’any passat la vam recuperar una mica dirigint-la cap als joves i la prova va ser que amb les coses ben organitzades, no passa res, i toco fusta. Ben organitzades què vol dir? No solament des de Cultura, sinó amb tota la col·laboració de departaments, de policia, etcètera, vam tancar a l’hora que permet la llei i la festa major va anar molt bé. Nosaltres sí que volem mantenir, volem que torni a ser aquest referent, perquè és el que deia al començament de l’entrevista, la festa major de Sant Julià és un referent i sovint ho diu gent que ha vingut de fora. La gràcia que té és que ho tanques tot, tanques un espai central i tot es centra allà. Tens els bars, la festa, les placetes, les firetes... tot això és el que hem d’intentar que no es perdi. I després és un lloc de trobada dels estudiants que no s’han vist durant l’any, de famílies... La gent de Sant Julià creu molt amb la seva festa major, i per tant difícilment se’n va de vacances o se’n va aquells quatre dies que són festius. El fet de combinar-ho de divendres a dimarts, que és la nostra tradició, dilluns i dimarts tens molta gent que encara no està de vacances. És a dir, té una quantitat d’elements que fan que sigui... I després perquè la gent del poble s’ha la creu molt, i omple les places, omple els espais, omple les activitats i això potser no passa amb altres.
Comentaris (21)