En primer lloc, quina valoració fa dels vuit mesos que han estat a l’oposició?
Com ja prevèiem, és un mandat continuista respecte l’anterior, on ja hi havia un govern d’UP+DA. Nosaltres, des de l’oposició, el que intentem és tirar endavant tot el que podem de les nostres propostes i intentar ser fidels al nostre programa, sempre des d’un esperit democràtic i de diàleg i de mà estesa cap a totes les propostes de la majoria que puguin servir per millor la parròquia i que vagin a favor de l’interès general i no pas de defensar interessos particulars, que a vegades és més la tendència de la dreta. Intentem fugir una mica de tons més crispats que veiem en altres parròquies.
Justament, fins ara no s’ha vist una oposició molt bel·ligerant. És el tarannà que volen seguir?
Partim d’aquest esperit més dialogant o més democràtic d’acceptar el resultat però sempre mantenint la coherència i la insistència per tirar endavant les nostres propostes i el nostre programa fins allà on puguem. Fins i tot propostes que vinguin de la majoria i que nosaltres considerem que puguin representar millores. A vegades la crispació entenem que en altres parròquies pot ser resultat que s’hagin vist destronats. Nosaltres ja veníem de la minoria i per tant el que volem és treballar per dur a terme les nostres propostes socialdemòcrates, més d’esquerres.
Deia que el mandat és continuista, però com valoren l’acció de la nova majoria?
Sí, com deia és un mandat continuista. A vegades, quan no es compleixen els compromisos que hi havia fixats en un mandat anterior es presenten com a propostes per al mandat següent i això és el que ha passat per exemple amb la remodelació i l’ampliació del casal de la gent gran i la construcció del centre de dia, que ara sí que s’ha plantejat la licitació, però recordem que era un compromís del mandat anterior que no es pot complir. O el fet d’inaugurar el parc de l’Ossa, sí que va ser a principi del mandat, però ja veníem d’un cert retard. O la remodelació de l’avinguda Joan Martí, des de la rotonda de Prat de Genil fins a Prada de Moles també és una assignatura pendent que pensem que se li ha de donar prioritat i ara, justament, fa poc que ja s’ha decidit tirar endavant.
L’últim tram de les avingudes és una de les grans obres que hi ha damunt la taula. Com volen que sigui la reforma?
Nosaltres pensem que amb molt poca intervenció o amb una de molt senzilla es pot remodelar i es pot aconseguir que l’avinguda sigui molt més agradable i fer un embelliment que acontenti a tothom. Amb el tram que es va fer, de Prat de Genil fins a la plaça dels Arínsols, l’obra va ser molt llarga, es va tardar molt a tenir-ho remodelat i contínuament estem amb obres perquè hi ha trams en què hi ha defectes, potser, de plantejament o del tipus de rajoles que es va fer servir, i sembla que no acaba de funcionar i s’hi han de tornar a fer intervencions. Amb tot el que resta, penso que la intenció és treballar amb un tipus de materials que permetin superar aquests inconvenients, també s’ha plantejat a les comissions, tot i que se n’ha parlat poc, de no fer la galeria de serveis que es va fer a l’altre tram perquè ha tingut un ús pràcticament nul. És a dir, que no s’ha fet servir per tot el que es considerava que serviria perquè hi ha canalitzacions que ja passen per fora, o la fibra òptica d’Andorra Telecom ja fa aquesta funció. Per tant, si es pot agilitzar, com a mínim els tècnics ho plantegen. Però hi ha cert moviment dels veïns en contra i que demanen que es faci la galeria.
I què en pensen?
No tenim prou informació, pensem que hem de fer cas dels criteris tècnics però el comú potser sí que faria bé d’escoltar els veïns i per tant, no sé si la majoria té previst reunir-s’hi per veure què plantegen.
“Com a PS pensem que fer estudis aïllats a cada parròquia no és de gran utilitat, hauria d’haver estat un estudi conjunt, de país i de model de país”
Un altre projecte és la remodelació del nucli tradicional de les Bons.
Sí, es va votar en el consell de comú del juny passat. Hi vam votar a favor perquè considerem que és un nucli tradicional que s’ha de preservar i fa temps que no s’hi ha actuat i cal remodelar-lo. Però vam insistir que per nosaltres era prioritari remodelar l’avinguda Joan Martí, tot el tram que queda. Per sort, no sabem si perquè se’ns va fer cas o perquè ja estava previst així, però ara ja sí que s’ha plantejat aquesta remodelació de l’avinguda que afecta una part important de la població i de les empreses establertes a Encamp.
Actuar des de la minoria no és fàcil.
A vegades diem que des de la minoria podem fer poca cosa perquè estem molt en minoria, el sistema electoral fa que tinguis una representació molt petita respecte dels vots que aconsegueixes en les eleccions, però sí que les propostes, a vegades, tenen un efecte més immediat en la política comunal. Jo fins fa poc potser m’havia plantejat l’actuació política des d’un àmbit més nacional i ara que soc al comú, des de la minoria també veiem que a vegades hi ha mesures o propostes que fem nosaltres i que immediatament sembla que tiren endavant, tot i que a vegades la majoria s’ho apropia com a mèrit propi, encara que ja ens va bé si és per un interès general i de la parròquia.
Un altre dels grans reptes, i no només d’Encamp, és el creixement sostenible i l’habitatge. Tenen retorn dels estudis de càrrega?
No l’hem tingut i l’hem reclamat repetidament, fins i tot en els últims consells de comú entrant una pregunta perquè se’ns respongués. I el que ens estranya és que es va encarregar conjuntament amb altres parròquies, concretament amb Sant Julià, Andorra la Vella i la Massana, i aquestes altres parròquies sembla que ja en parlen i hem sentit reaccions a favor o en contra. Però és que nosaltres encara no tenim res. Ho hem anat demanant perquè pensem que sense això tampoc no som favorables a aprovar cap pla d’urbanisme o cap projecte gran de construcció que no sapiguem si realment respecta els resultats de l’estudi referent a Encamp.
La cònsol manté que en el cas d’Encamp no hi haurà limitació encara.
Sí, la cònsol ha fet diverses manifestacions en aquest sentit, però suposo que és allò que cada comú escombra cap a casa seva. A nosaltres ja ens va bé l’interès d’Encamp, però no pensem que aquest interès a llarg termini sigui construir fins al límit de la capacitat o fins i tot traspassant-lo. Que altres parròquies hagin construït molt i nosaltres poc, no vol dir que ens hàgim de fixar en models que han estat negatius i que ho fem malament també nosaltres. Sinó que pensem que hem de tendir a preservar l’equilibri urbanístic i dels serveis que tenim.
“Crec que tots els comuns han assumit que hauríem de col·laborar des d’escala parroquial i també nacional per afavorir l’accés a l’habitatge que és una assignatura pendent”
Veient que encara no els expliquen els estudis de càrrega, creuen que potser hi ha uns resultats que no són els que s’esperaven o que els estudis no són prou complets, com s’ha dit en altres parròquies?
No ho sabem i no volem especular perquè potser sí que el d’Encamp ha tardat més i quan tinguin la informació se’ns traspassarà. Però és cert que hi ha certa manca de voluntat de ser més transparents o de facilitar-nos la informació a nosaltres. Si es considera que és incomplet, que se’ns expliqui i se’ns presentin aquestes dades. A banda, com a PS, pensem que fer estudis aïllats a cada parròquia no és de gran utilitat, hauria d’haver estat un estudi conjunt, de país i de model de país, que nosaltres tenim molt clar: volem preservar el medi ambient, el paisatge i volem tenir una sostenibilitat no només ambiental, sinó també social.
I en habitatge, com valoren l’actuació del comú?
Nosaltres hem estat molt crítics amb el fet la majoria no presentava la voluntat de tenir un departament d’habitatge i una conselleria que s’hi dediqués. I ni tan sols una comissió dedicada a aquesta qüestió que és la que més preocupa la població. Potser anys enrere es deia que era competència nacional, però ara crec que tots els comuns han assumit que hauríem de col·laborar des d’escala parroquial i també nacional per afavorir l’accés a l’habitatge que és una assignatura pendent al país i és la principal preocupació. Nosaltres hauríem volgut tenir un departament i una conselleria per fer propostes que vagin més enllà dels ajuts socials. Ells potser ho entenen com una cosa que només afecta els ajuts socials i nosaltres pensem que és un dret recollit a la Constitució i que no s’està afavorint.
I quines mesures caldria prendre?
Pensem que es podrien fer polítiques fiscals, de bonificacions o de càrregues fiscals més contundents en funció de si els propietaris s’adeqüen o no a un índex de preus de referència que de moment no està creat però que per exemple l’Institut Nacional de l’Habitatge podria establir. I tant el Govern que s’encarrega de l’IRPF com el comú que s’encarrega de recaptar l’impost de rendiments arrendataris i l’impost de societats podrien fer aquestes polítiques per anar regulant preus, que no vol dir posar uns preus obligatoris, però sí afavorir que els preus es vagin regulant.
En el cas d’Encamp es van fer bonificacions per qui feia pisos destinats al lloguer, però no s’ha traduït en pisos de lloguer assequible.
Aquí només es va modificar el percentatge de cessió i això el que ha afavorit més és l’especulació. Hi ha hagut més promocions i pel que veiem, les que s’estan començant a construir al costat del parc de l’Ossa i la de la Calcinera, totes dues em sembla que seran molt altes i això canviarà l’aspecte de la parròquia. A més, totes són promocions destinades a la venda, no veiem que hi hagi lloguer i molt menys lloguer assequible.
Entenen que li ha faltat voluntat a la majoria per actuar en aquest àmbit?
Penso que no hi ha voluntat de fer més, potser perquè no hi ha la percepció d’aquesta necessitat o potser perquè no es toca prou de peus a terra o no hi ha prou proximitat amb la població de classe treballadora o perquè hi ha uns interessos particulars que al final prevalen per sobre de l’interès de la classe mitjana i classe treballadora.
En el terreny de l’habitatge, sembla que finalment els pisos del Pas seran els primers a adjudicar-se d’aquest parc públic que va creant Govern. Què en pensen?
Nosaltres hi vam votar a favor perquè és un començament, com a mínim, però és totalment insuficient. No es necessiten només pisos al Pas, sinó que en fan falta a tot el país i ja hi ha hagut alguna crítica per part de gent jove o alguna altra entitat recordant que on fan més falta els pisos és a la vall central.
“Aquí només es va modificar el percentatge de cessió i això el que ha afavorit més és l’especulació”
Canviant de tema, han tingut temps de mirar-se amb profunditat la documentació de la nova concessió a Saetde?
Hem rebut fa molt poc l’acord, també era un document que anàvem reclamant i que no arribava perquè fins que no el protocol·litzessin amb el notari no es volia fer públic. Estem mirant-lo i analitzant-lo per tenir més clar tot el que pot comportar per la parròquia. Just abans de les eleccions es va presentar en reunions de poble quins eren els eixos bàsics, però pensem que era més un acte de precampanya que no pas un acte de transparència cap a la població. Els nostres consellers en aquell moment hi van votar a favor però també van posar sobre la taula que hi va haver un accés a la informació molt restringit. Hi van votar a favor perquè les inversions i els cànons eren positius pel comú però caldrà veure si també ha prevalgut en alguns casos el benefici econòmic que en pugui treure la societat adjudicatària. Tal com vam incloure en el programa serem molt vigilants i molt insistents perquè es compleixin les inversions previstes i es respecti la sostenibilitat ambiental.
Entrant més en el terreny polític, en quin punt es troba el PS a Encamp després de la situació viscuda a les comunals?
El projecte continua viu, tenim el comitè local d’Encamp que sempre hem mantingut una activitat, més intensa quan s’acosten eleccions perquè és inevitable, i més pausada quan és un període entre eleccions, però que sempre ha anat funcionant. I continuem amb les mateixes ganes amb el projecte d’Avancem, que som el PS més persones independents que també són d’aquesta sensibilitat més progressista i d’esquerres i estem contents de conservar la presència al comú.
Com es reconstrueix un partit que ha passat pel que ha passat el PS i intentant aconseguir que la gent s’animi a participar i creure-hi?
Nosaltres partim que tenim un electoral fidel a Encamp. Hi ha un nombre de vots que els tenim per molt malament que ens vagi, i per tant, sempre tenim representació al comú. Com a mínim partim d’aquesta base i pensem que a Encamp hi ha un nombre de votants i un electorat que creu en el projecte socialdemòcrata i que és més progressista.
Amb els altres dos grups amb qui vau mantenir contactes, hi heu tornat a parlar?
Amb Concòrdia sí, hi tenim molt bona relació i de fet, en altres parròquies han funcionat els pactes i al Consell General els consellers tenen bona sintonia en moltes qüestions. I aquí també hi ha persones amb qui posteriorment vaig parlar i que creuen que en una propera ocasió podríem col·laborar. Amb Agrupament Encampadà des del meu punt de vista serà més difícil perquè era un partit que es va crear per les eleccions comunals del 2019 i el fet d’haver fracassat aquest intent de pacte crec que els ha esborrat una mica del panorama polític.
Deia que amb Concòrdia hi ha bona relació i possibilitats de col·laborar més endavant, no sé si la vista ja està posada en les properes eleccions o hi ha col·laboracions possibles més enllà del moment electoral?
Ens vam oferir bastant per si volien que nosaltres els donéssim veu, perquè ens fessin arribar propostes i traslladar-les al comú. Som conscients que si haguéssim pogut formar una candidatura amb Concòrdia a les comunals el programa no hauria estat gaire diferent del d’Avancem. En aquest sentit, encara el comitè local no ha pres cap decisió ni tampoc s’ha plantejat el tema per a les properes eleccions, encara falta molt. Ja ho anirem veient.
El futur passa per les coalicions?
Nosaltres penso que som molt coherents com a partit d’esquerra o centreesquerra, però també som conscients que l’electorat d’Andorra és més conservador, o fins ara els resultats han tendit a la banda més conservadora. I el sistema electoral també fa que no aconseguim la força que ens correspondria potser en nombre de vots. Aleshores sí que hem d’intentar aquests pactes no només per la capacitat de diàleg i d’arribar a consensos i enriquir-nos amb altres propostes, sinó també per possibilitar aquests resultats que de moment se’ns resisteixen.